Tusk crida al rearmament d’Europa i critica la política migratòria de la UE

Tusk considera que les exigències de reforçar la política de defensa europea des de l’altre costat de l’Atlàntic no són una mostra de deslleialtat sinó de camaraderia. "Només un aliat podria desitjar a un altre que es faci més fort", va dir Tusk. Parafrasejant John F. Kennedy, el primer ministre va cridar a no preguntar què pot fer Amèrica per la seguretat d’Europa sinó què podem fer nosaltres.

"L’aliat més preuat"

"Crec que la Unió Europea i els estats membre seran l’aliat més preuat també per a Washington si prenem el control de la nostra seguretat, si ens mantenim dempeus", va assenyalar Tusk. El polonès va cridar a ser creatius i entendre que l’única manera de no haver d’invertir més en defensa en el futur és fer-ho ara.

La visió de la seguretat de Tusk no només té a veure amb l’augment de la despesa en defensa. També va defensar polítiques migratòries més dures en nom de la supervivència d’Europa. "La gent no pot associar la democràcia amb la indefensió i la falta de força" en la protecció de les fronteres, va dir, i va defensar que es pot garantir la seguretat interior "sense eslògans nacionalistes" i "xenòfobs". Polònia és un dels països que va votar en contra del Pacte Migratori que la UE va aprovar fa només uns mesos.

Tusk també va carregar contra les polítiques energètiques de la UE. Un dels objectius de la presidència polonesa és posar fi definitivament a la dependència europea del gas rus, però fer-ho podria suposar una pujada significativa de la factura de la llum. "Els alts preus de l’energia poden escombrar molts governs democràtics de la Unió Europea", va advertir.

Però el primer ministre atribueix la pujada dels preus a les polítiques energètiques verdes. "No crec que ningú aquí posi en qüestió que necessitem protegir el medi ambient, som conscients de les potencials conseqüències desastroses que seguirien en cas de no prendre mesures però hi ha un però. No podem permetre’ns no ser competitius. No siguem ingenus. Si Europa se’n va a la bancarrota, ¿qui protegirà el medi ambient per nosaltres?", va remarcar. Perquè en la seva oda a Europa, a la Cambra legislativa de la UE i al capdavant de la presidència del Consell, Tusk va cridar a "ser valents" i desregular. I ho va fer en un sentit molt concret. El primer ministre va posar el Pacte Verd Europeu en el punt de mira. Demana rebaixar els estàndards mediambientals per a les polítiques agrícoles o energètiques, i revisar la legislació existent en nom de la competitivitat.

Crítiques

El discurs de Tusk no va convèncer ningú. L’extrema dreta va acusar el polonès de ser en part responsable de l’arribada de persones migrants a Europa durant la crisi del 2015, quan s’asseia als comandaments del Consell. També el van responsabilitzar de les polítiques verdes, tot i que els grans objectius de lluita contra el clima ja es van decidir sota la batuta de Charles Michel.

Notícies relacionades

Una bisbessa, al líder republicà: "Li demano que tingui compassió"

La croada de Trump contra tot el ‘woke’ arrenca amb una purga social

Socialistes, liberals, esquerra i verds van criticar la seva crida a desregular i els seus atacs a les polítiques verdes. "La seguretat també va de la mà de la seguretat mediambiental, perquè ¿quina seguretat hi ha si les inundacions posen en perill la nostra gent i destrueixen les nostres llars, les sequeres acaben amb les nostres collites i quan les masses d’aigua i els incendis forestals arruïnen infraestructures senceres o les economies de regions senceres?", va dir l’eurodiputada verda Terry Reintke. La líder dels socialistes, Iratxe García, per la seva banda, va censurar la visió de Tusk de la seguretat. Seguretat, va dir García, també és garantir el poder adquisitiu dels pensionistes, el dret a l’avortament de les dones a Europa, o que una parella LGTBI pugui recórrer els carrers sense por, amb referència a les polítiques conservadores a Polònia.

Tusk no va presentar una llista de prioritats davant l’Eurocambra, sinó una visió d’Europa. Una Europa que coneix bé. És el seu tercer mandat com a primer ministre al seu país, on va recuperar el Govern per als democristians, després de quatre anys de govern dels ultraconservadors de Llei i Justícia. Va estar a més al capdavant del Consell Europeu en una de les èpoques més convulses de la història de la UE, entre el 2015 i el 2019.