Bielorússia, una revolució silenciada

El 2020 va ser un any estrany. El món va parar per la covid-19 i l’estable règim bielorús va trontollar i va arribar a témer el pitjor. Tant a Aleksandr Lukaixenko com al seu homòleg rus, Vladímir Putin, els van saltar les alarmes: semblava que a Bielorússia començava una revolució de colors com les que van allunyar Geòrgia i Ucraïna de Moscou. I el Kremlin no volia perdre el seu aliat més fidel, una cosa que el deixaria més indefens però que sobretot li assestaria un fort cop moral per la simbòlica pèrdua d’un altre "país germà". La propaganda de l’època tsarista parlava de les tres Rússies, la petita (Ucraïna), la blanca (Bielorússia) i la gran, la que avui dia és la Federació Russa, i aquesta idea ha perdurat en la psique dels governants del país, que veuen amb mals ulls que els països exsoviètics fugin de Moscou.

Aquell 2020, els bielorussos van sortir al carrer en repetides ocasions contra el règim i per un canvi polític que mai va arribar. Els màxims representants d’aquesta Bielorússia contestatària són a la presó o en l’exili. És el cas de Svetlana Tsikhanóuskaia, la veu més rellevant de l’oposició. El poder de Minsk la va pressionar per abandonar el país després d’haver liderat les protestes i d’haver-se presentat en les presidencials contra Lukaixenko. Ella i el seu equip van qualificar les eleccions de fraudulentes i van demanar que es repetissin. L’opositora ja es va presentar en nom del seu marit, el bloguer Siarguéi Tsikhanóuski, que va entrar a la presó quan volia disputar-li la presidència al líder bielorús.

Arrestos, acomiadaments i multes

El matrimoni Tsepkalo també és un dels actius importants per a la dissidència bielorussa. Veronika va ser membre de la campanya de Tsikhanóuskaia, mentre que Valeri no va poder presentar-se i va abandonar el país amb la seva dona. Maria Kolésnikova va ser de les poques veus rellevants que va preferir quedar-se al país després de les eleccions del 2020, una cosa que va acabar pagant amb la presó, en la qual compleix condemna amb càrrecs d’intent de perjudicar la seguretat nacional i d’usurpació del poder. Molts bielorussos del carrer també van patir les conseqüències amb detencions, acomiadaments i multes.

Anys després, amb una mica de respecte, els bielorussos accepten parlar de política però des de l’anonimat. És el cas de Svetlana (nom fictici), que assegura que respondre obertament "fa por". Així també ho veu Mikhaïl, que ho veu com una cosa "poc segura" i per això no vol que se citi el seu nom real en aquest article. Tots dos creuen que Lukaixenko seguirà molt temps en el poder. "Intentarà quedar-s’hi tots els anys possibles", opina Svetlana, abans d’assenyalar que "el 2020 parlar d’aquests temes era més fàcil, molts els comentaven obertament". "Fa cinc anys era molt més senzill parlar d’aquests temes polítics", coincideix Mikhaïl.

Notícies relacionades

El Papa dona suport a Panamà davant l’amenaça expansionista dels EUA

Perill, Trump ve a fer història

Amb el passat gravat a foc en la memòria, el règim bielorús no vol que es pugui tornar a repetir la història. En aquest sentit, en previsió al que pugui passar durant les eleccions presidencials, està previst que el Govern de Minsk apagui internet. Molts serveis de VPN, que permeten accedir a webs bloquejades al país, no funcionen en el moment d’escriptura d’aquest article. Aquestes mesures busquen combatre qualsevol intent d’organitzar una manifestació a través de les xarxes socials i similars.

Molts mitjans independents han tancat o han hagut de sortir del país. Un cas paradigmàtic és el de Nexta, que funciona des de Polònia principalment a través de Youtube i el seu canal de Telegram i va ser acusat per la justícia bielorussa de "terrorista" el 2022.