La diminuta IA europea

Donald Trump ha donat un cop a les ambicions de la Unió Europea (UE) en intel·ligència artificial (IA) a l’anunciar aquesta setmana el megaprojecte Stargate de 500.000 milions de dòlars (480.000 milions d’euros) per construir noves infraestructures d’intel·ligència artificial que reforcin el domini mundial dels EUA en aquest sector crucial del futur.

La xifra deixa en ridícul els 1.500 milions d’euros d’inversió de la UE i els seus estats, aprovada al desembre, per al seu projecte insígnia de Factories d’Intel·ligència Artificial (ús de la xarxa de superordinadors EuroHPC per desenvolupar models d’IA generativa) amb el qual aspira a recuperar el seu retard. Només Microsoft inverteix més de 18.000 milions d’euros trimestrals als seus centres de dades i computació.

La falta de gegants tecnològics europeus, les xifres nord-americanes i les desenes de milers de milions anuals que calcula el centre Bruegel que requeriria mantenir actualitzats els xips d’IA de la xarxa europea de superordinadors fan molt difícil que la UE pugui igualar aquest esforç atesa la seva insuficient voluntat política i les limitacions financeres i reglamentàries que s’ha autoimposat. La falta de fonts de finançament privat, de canals de comercialització i de mercats amplis forcen les empreses emergents europees d’IA a vincular-se a les grans tecnològiques dels EUA, alerta Bruegel.

Aquest és el segon cop aquest mes dels EUA a les ambicions tecnològiques europees. Joe Biden va aprovar el 13 de gener, abans d’abandonar la Casa Blanca, una reglamentació per reforçar la primacia nord-americana mundial que restringeix l’accés als xips avançats d’IA a 17 estats de la UE: Polònia, Portugal, Àustria, Grècia, Luxemburg, Lituània, Letònia, Estònia, República Txeca, Hongria, Eslovàquia, Eslovènia, Croàcia, Bulgària, Romania, Xipre i Malta. La mesura ha indignat el Govern polonès, que es considera un aliat clau dels EUA i és el país de la UE que més inverteix en defensa (4,7% del PIB). La decisió ha sigut instrumentalitzada pel partit ultra Llei i Justícia (PiS), governant fins al 2023, per atacar el Govern de coalició de Donald Tusk.

El projecte nord-americà Stargate arrenca amb 100.000 milions de dòlars (96.000 milions d’euros) d’inversió inicial. Els fons seran aportats per les nord-americanes OpenAI i Oracle, l’inversor japonès SoftBank i el fons tecnològic MGX dels Emirats Àrabs Units. També són socis tecnològics Microsoft i els fabricants de xips Nvidia i Arm. L’Administració s’encarregarà de facilitar l’accés als terrenys i el subministrament adequat d’aigua i electricitat als centres de computació, segons The Washington Post. A aquestes xifres, cal afegir-hi els milers de milions d’inversió previstos el 2025 per Meta i Google per al desenvolupament dels seus propis models d’IA.

Tard i curt

El projecte europeu de Factories d’Intel·ligència Artificial, segons els experts, arriba tard i es queda molt curt. El supercomputador més potent de la UE, el Júpiter, que ha de ser operatiu el 2025 amb 24.000 xips, tindrà una capacitat de càlcul cinc vegades inferior a la d’un centre de dades d’OpenAI, que compta amb quatre vegades més xips i més avançats.

Notícies relacionades

El Papa dona suport a Panamà davant l’amenaça expansionista dels EUA

Perill, Trump ve a fer història

La Comissió Europea va adoptar el 2018, 2021 i 2023 successius plans de convertir la UE en un líder en IA. Però l’auditoria del Tribunal de Comptes de la UE va assenyalar el 2024 que els fons en els dos primers plans analitzats (1.500 milions en el període 2018-2020 i 1.000 milions anuals en el període 2021-2027) van ser insuficients per aconseguir els seus objectius i no es van adaptar al ritme inversor dels EUA i la Xina. L’auditoria també critica el seu lent desemborsament, la ineficient contribució al desenvolupament d’un ecosistema empresarial tecnològic i una supervisió inadequada.

Cada xip d’IA fabricat per Nvidia costa més de 29.000 euros i queda desfasat en el termini de menys d’un any, assenyala Bruegel. El seu informe recorda que el cost global d’infraestructura per mantenir en funcionament el GPT4 d’OpenAI el 2023 s’estima en 760.000 milions d’euros. L’elevat preu de l’electricitat a la UE, més del doble que als EUA, és un altre obstacle per al desenvolupament empresarial de la IA, ja que un centre de computació consumeix l’energia equivalent a 80.000 llars, assenyala la consultora McKinsey. A més, la UE va endarrerida en disseny i producció de xips, en infraestructures de computació i de núvol i en aplicacions d’IA, afegeix McKinsey.