El canal de Panamà, "el regal tonto"

En la cerimònia d’investidura, Trump va apel·lar a dades que no s’ajusten a la realitat. Va dir que els vaixells nord-americans, fins i tot els militars, "paguen de més" quan travessen la via interoceànica. Les autoritats panamenyes van refutar aquesta dada immediatament: a tots els països se’ls cobra la mateixa tarifa. L’ofensiva del multimilionari republicà, que va qualificar la cessió a Panamà de "regal tonto", inclou des del seu inici les fake news.

Panamà té una extensió de 75.517 quilòmetres quadrats. Es banya al nord amb el mar Carib i al sud amb l’oceà Pacífic. Limita a l’est amb Colòmbia i a l’oest amb Costa Rica. La població, d’acord amb l’últim cens del 2023, puja a 4.064.780 habitants. L’activitat al canal, el sector de serveis marítims, comercials, immobiliaris i financers i la Zona Lliure de Colom, la segona zona franca més gran del món, constitueixen el motor d’una economia que té un PIB de 83,38 milions de dòlars. Panamà, a més, té una pobresa pròxima al 22%.

Sistema de rescloses

Els vaixells travessen el canal gràcies a un sistema de rescloses que els fan pujar des del nivell del mar fins al nivell del llac Gatún. Les rescloses tenen comportes gegants que s’obren per deixar passar els vaixells. L’aigua, que entra i surt d’aquests compartiments a través de grans túnels, utilitza la força de la gravetat per fer pujar i baixar els vaixells, que són guiats per remolcadors perquè no xoquin contra les parets.

Abans de l’obertura del canal, els passos interoceànics eren l’estret de Magallanes i el cap d’Hornos, a l’extrem austral de Xile. La seva posada en funcionament va suposar un salt significatiu en el comerç mundial. El canal de Panamà connecta 140 rutes marítimes que arriben a uns 1.700 ports i 160 països.

Els principals recorreguts connecten la costa oest nord-americana amb l’Àsia, Austràlia, el Pacífic sud-americà i l’Amèrica Central, i Europa amb la zona oest llatinoamericana. Alhora, ha permès accelerar l’intercanvi entre les dues costes sud-americanes i de l’Amèrica Llatina amb els països asiàtics.

El 6% del comerç marítim mundial travessa aquesta via que està oberta els 365 dies de l’any i que és recolzada per una força laboral de 9.000 persones. Cada any la recorren més de 14.000 vaixells de tota mena que paguen una tarifa mitjana de 71.400 dòlars. El 85% d’aquests trànsits els fan vaixells del tipus Panamax, dissenyats per ajustar-se a les dimensions màximes permeses per les dues antigues rescloses. Els Neopanamax transiten pel tercer joc de rescloses. L’any fiscal 2024, el canal de Panamà va tenir ingressos per valor de 4.986 milions de dòlars, (4.747,4 milions d’euros).

La construcció del canal va suposar una proesa de l’enginyeria moderna. França va iniciar les obres el 1881, però les va parar el 1889 per falta de confiança dels inversors i l’alt cost en vides humanes, que Trump va invocar reescrivint la història. No hi va haver 38.000 nord-americans morts. La Llibreria Nacional de Medicina dels EUA calcula que van morir més de 22.000 treballadors francesos i al voltant de 5.600 de nord-americans.

En l’òrbita de Washington

Panamà es va separar de Colòmbia el 1903, després de l’anomenada Guerra de Mil Dies. Gairebé immediatament va subscriure amb Washington l’anomenat Tractat (Philippe-Jean) Hay-Bunau-Varilla, pel cap d’obra del projecte. L’acord cedia el canal a perpetuïtat, a canvi de 10 milions de dòlars, i situava aquest petit país sota l’estricta òrbita de Washington. La via es va inaugurar oficialment el 15 d’agost de 1914.

Durant l’últim tram de la presidència del republicà Richard Nixon, el 1974, i després d’anys d’agitació nacionalista, es va pactar la derogació de l’acord subscrit el 1903. Tres anys més tard li va tocar al demòcrata Jimmy Carter estampar la firma juntament amb el seu col·lega Omar Torrijos a dos tractats: un de neutralitat i un altre de devolució del canal de manera gradual. Ronald Reagan, que va heretar la presidència el 1981, no va estar mai d’acord amb la devolució de la via interoceànica, però es va abstenir d’impugnar el que s’havia convingut el 1977. El 31 de desembre de 1999 va ser l’últim dia en què la bandera dels EUA va onejar en aquesta zona i Panamà va recuperar completament la sobirania.

"El propòsit del nostre tracte i l’esperit del nostre tractat han sigut totalment violats. Als vaixells nord-americans se’ls està cobrant greument de més i no se’ls està tractant justament de cap manera, i això inclou la Marina dels EUA. I, sobretot, la Xina està operant amb el canal de Panamà. I nosaltres no el vam donar a la Xina. El vam donar a Panamà i el recuperarem". És un extracte del discurs d’investidura de Donald Trump, pronunciat 20 de gener del 2025. L’objectiu real i final de Trump és una incògnita, però el que sí que és ben sabut és la manera que té de negociar i d’entendre les relacions internacionals, basada en amenaces i en una lògica transaccional per treure’n el màxim rèdit.

Segons Anna Ayuso, investigadora sènior per a l’Amèrica Llatina del think tank Centre d’Estudis i Documentació Internacionals a Barcelona (CIDOB), les declaracions de Trump van amb tota probabilitat dirigides a "fer seure a negociar Panamà per aconseguir una concessió" i per minimitzar la proximitat cada vegada més del país centreamericà a la Xina.

Els últims anys, Pequín ha augmentat el comerç i les inversions a Panamà, que, per la seva banda, s’ha adherit a la nova ruta de la seda (el megaprojecte de Xi Jinping per guanyar influència política i econòmica en el món) i ha trencat els llaços diplomàtics amb Taiwan.

Hi ha dues empreses xineses que són presents en tres ports panamenys. La hongkonguesa Hutchison Ports Holdings opera, a través d’una empresa subsidiària, Panama Ports Company, amb els ports de Balboa i San Cristóbal, adjacents al canal entrant pel Pacífic i l’Atlàntic, respectivament. El Govern panameny ha iniciat una auditoria per verificar la independència del hòlding hongkonguès respecte de Pequín després de les acusacions de Trump. La Xina també és present al canal al port de contenidors que està construint l’empresa Landbridge a Isla Margarita, a la Zona Lliure de Colom. A més, hi ha altres empreses del gegant asiàtic, com Huawei, que ubicarà al país el primer centre de ciberseguretat i transparència per a Llatinoamèrica, que han triat Panamà per la seva laxa fiscalitat.

Pequín rebutja l’argument de Trump. "La Xina no ha interferit mai en els seus assumptes i sempre ha respectat la sobirania de Panamà", ha manifestat una portaveu d’Exteriors. Els números expressen la inquietud i la impotència dels EUA: a principis del segle XXI, l’intercanvi comercial de la Xina amb la regió era de 14.000 milions de dòlars, mentre que el 2023 va saltar als 486.000 milions.

L’acusació del magnat novaiorquès que els EUA estan pagant unes "tarifes abusives" per l’ús del canal és falsa. Ayuso recorda que les tarifes de pas són les mateixes per a tothom, segons consta en el Tractat Torrijos-Carter. "Els EUA paguen més perquè tenen més trànsit".

Reacció de Panamà

¿El president nord-americà complirà l’amenaça que va proferir d’utilitzar la força militar per reprendre el control del canal? "De poder per fer-ho en té, però seria un error i obriria una confrontació molt directa amb els països de l’entorn", considera Ayuso.

Notícies relacionades

Nou ordre mundial

Trump planteja «netejar» Gaza i deportar 1,5 milions de palestins

La reacció de Panamà ha sigut taxativa. El canal "no va ser una concessió ni un do" dels EUA, ha afirmat el president del país centreamericà, José Raúl Mulino. Mulino assenyala que la infraestructura va passar a mans panamenyes el 1999 com a resultat de lluites nacionalistes que van renéixer durant la segona meitat del segle XX en mig d’un món sacsejat pels processos anticolonialistes a l’Àsia i l’Àfrica i dels tractats que van firmar el 1977 els presidents James i Torrijos.

El 20 de desembre de 1989, una dècada abans que deixés d’onejar la bandera de 50 estrelles al canal, els EUA van envair Panamà per capturar el seu governant de facto, el general Manuel Noriega, acusat de narcotraficant. Aquest antecedent de l’ús de la força militar és recordat ara com alguna cosa més que un episodi sepultat. La possibilitat que s’acabi repetint ha deixat de ser forassenyada i situa la regió llatinoamericana en estat d’alerta després que Trump reconegués que en l’era que acaba d’encetar es pot consumar qualsevol cosa que sembli inaudita.