L’Holocaust, entre la memòria i el revisionisme

A Àustria, país natal d’Adolf Hitler, han emergit figures com Herbert Kickl, líder de l’FPÖ o Partit de la Llibertat, fundat als anys 50 per recalcitrants nazis. L’FPÖ havia format ja part de diversos governs federals, tot i que fins ara com a soci menor de la dreta moderada. El setembre passat es va alçar per primera vegada com a força més votada en unes eleccions nacionals.

Gairebé un 30% dels vots va obtenir el partit de Kickl, la campanya del qual va incloure consignes hitlerianes. Va incorporar termes dels corrents identitaris extraparlamentaris, com remigració, procedent de l’ideari nazi i al·lusiu a la deportació de milions d’estrangers. Va triomfar a les urnes després de presentar-se com el nou "canceller del poble" o Volkskanzler, com es va fer dir Hitler.

La immigració irregular

Kickl ha rebut l’encàrrec de liderar el nou govern, amb els conservadors com a soci menor. El terme remigració que enarbora ja no s’orienta cap als jueus sinó cap a la migració irregular, principalment musulmana, a la qual Kickl no dubta a responsabilitzar de tots els mals que afecten el país.

A Alemanya, país on el nazisme va planificar el que havia de ser l’extermini dels jueus d’Europa, tot apunta que la ultradreta es convertirà en la segona força a escala nacional en les eleccions generals del pròxim 23 de febrer. La líder d’Alternativa per a Alemanya (AfD), Alice Weidel, ha deixat enrere tot propòsit d’aparentar moderació per presentar en campanya la versió més virulenta de si mateixa. També ha fet seu el terme remigració. S’ha guanyat com aliat Elon Musk i en un xat compartit amb ell va assegurar que Hitler era un comunista, ja que va batejar el seu partit com a nacionalsocialista. Una tergiversació històrica flagrant, ja que Hitler no només va prohibir el Partit Comunista, sinó que va deportar els seus militants a camps de concentració.

"Delinqüents, violadors…"

Com Kickl a Àustria, el terme remigració el dirigeix als migrants irregulars o refugiats. Per a Weidel són "delinqüents, violadors i assassins a ganivetades", abusadors del sistema social alemany. L’AfD de Weidel està políticament aïllada tant a Alemanya com per la resta de l’extrema dreta europea. El bloc conservador de Friedrich Merz, probable nou canceller segons els sondejos, la descarta com a aliada. La pregunta és quant temps aguantarà el tallafoc alemany.

En paral·lel als braços parlamentaris de la ultradreta, s’han implantat tant a Alemanya com a Àustria moviments subterranis com els Identitaris de l’austríac Martin Sellner, propagadors del neonazisme en estat pur, o els Reichsbürger, Ciutadans del Reich, als capitostos del qual es jutja per pretendre derogar l’ordre constitucional actual. Van protagonitzar un conat d’assalt al Reichstag, la seu del Parlament, l’agost del 2020. Posteriorment es va revelar una rocambolesca trama, capitanejada per un empresari que es fa dir Heinrich XII o Príncep Reuss i amb el suport logístic d’una exjutge i diputada de l’AfD. Els Reichsbürger, moviment que no reconeix les fronteres ni autoritats actuals alemanyes, van deixar de ser un corrent més aviat estrafolari per representar un perill per a la seguretat nacional. El nombre de militants dels moviments ultradretans extraparlamentaris va pujar dels 33.000 del 2019 a 46.600 en quatre anys, segons les xifres que maneja el Ministeri d’Interior.

La capitulació del Tercer Reich

A l’aniversari de l’alliberament d’Auschwitz el seguirà el pròxim maig el de la capitulació del Tercer Reich. En els dos casos, la plana major de la política alemanya entonarà el Nie wieder (Mai més). Una frase que les mobilitzacions massives contra la ultradreta han convertit en un Nie wieder ist jetzt (El mai més és ara), amb què es pretén reflectir l’imperatiu de combatre partits com l’AfD o els moviments neonazis.

Notícies relacionades

Els EUA asseguren que Colòmbia accepta «tots els termes de Trump» per a les repatriacions

Nou ordre mundial

La pregunta de com no s’ha après les lliçons de la història planeja sobre els aniversaris. Un estudi de la Conference on Jewish Material Claims Against Germany (Claims Conference) revela que un 61% dels alemanys creu que l’Holocaust es pot tornar a produir. El percentatge dels austríacs que comparteixen aquesta preocupació està en el 62%, el dels polonesos, en el 54% i el dels nord-americans, en el 74%.

La desinformació o les llacunes de coneixement en els més joves, atribuïdes a dèficits en els sistemes educatius dels seus països, ha fet saltar les alarmes de la Claims Conference. La distorsió i el revisionisme s’estenen. El percentatge entre els enquestats d’entre 18 i 29 anys que afirmen no haver sentit parlar mai de l’Holocaust o no estar segurs d’haver-ho fet se situa en un 12% a l’Alemanya actual, i a Àustria està en el 14%.