Supervivents d’Auschwitz alerten de l’antisemitisme i el revisionisme

Deportat a Auschwitz el 1944, va passar la brutal experiència de la desinfecció, desprès de tota la seva roba i pertinences a l’arribar al camp de la mort, després de ser arrencat del gueto polonès. En lloc d’anar a la cambra de gas, se’l va seleccionar com a hàbil per al treball. Quan va ser alliberat, l’abril de 1945 i després d’una tortuosa marxa de la mort, pesava 35 quilos.

El seu missatge seguia els de tres supervivents més –Marian Turski, el president del Comitè Internacional d’Auschwitz, així com Janina Iwanska i Tova Friedmann. Van deixar els seus testimonis de viva veu sobre la metamorfosi d’Auschwitz, que de ser organitzat el 1940 com un camp de presos polonesos a la Polònia ocupada va passar a rebre les deportacions massives de jueus de tot Europa el 1942. Van ser missatges molt centrats en les seves alertes contra el "tsunami" d’antisemitisme, en paraules de Turski, les condemnes al negacionisme de l’Holocaust o a Hamàs. Però Weintraub va anar més enllà de la mera defensa d’Israel per parlar de la humanitat en general i més concretament de la democràcia. També, referint-se a la Polònia actual, va alertar contra "autoproclamats nacionalistes" que, com van fer els nazis, "van convertir en virtut" el racisme, l’antisemitisme i l’homofòbia.

Va ser una cerimònia sòbria, celebrada en una carpa al costat de l’accés d’Auschwitz II-Birkenau i presidida per un dels vagons que transportaven els presos fins al que va ser "la fàbrica de morts", en paraules d’Iwanska, supervivent polonesa catòlica de 95 anys.

Estava clar que el 80 aniversari de l’alliberament del que va ser el camp d’extermini nazi més gran no seria una repetició de cerimònies anteriors. El director del Museu d’Auschwitz-Birkenau, Piotr Cywinski, havia explicat que la intenció era entregar tot el protagonisme als supervivents i no als líders del mig centenar llarg de delegacions assistents. "És més necessari que mai comptar amb el seu relat. Qui sap el que passarà quan ells no puguin explicar en primera persona la veritat de la maquinària de la mort del règim nazi", va recordar.

L’aniversari estava molt marcat per la situació global, en un món en què es fa política amb deportacions massives, sigui en les democràcies europees o sota Donald Trump als EUA. I on la devastadora guerra israeliana sobre Gaza ha desencadenat noves formes d’antisemitisme.

Entre els líders assistents hi havia el president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, però cap delegació oficial de Rússia, malgrat que l’Exèrcit Roig va ser precisament el que va alliberar el camp de concentració.

D’Israel no hi va acudir el primer ministre, Benjamin Netanyahu, malgrat que el president polonès, Andrzej Duda, originari de l’ultranacionalista partit Llei i Justícia (PiS), havia obtingut garanties del Govern que, en cas d’acudir-hi, no se li aplicaria l’ordre d’arrest emesa pel Tribunal Penal Internacional (TPI). La mera possibilitat que el primer ministre israelià acudís al màxim exponent del genocidi nazi, Auschwitz, havia obligat a reforçar fins al gairebé impracticable les mesures de seguretat.

Hi assistien uns 3.000 convidats entre els 50 supervivents i els seus acompanyants, així com caps d’Estat o de govern. Entre ells hi havia els reis Felip VI i Letizia, els dels Països Baixos, algunes monarquies nòrdiques, així com el president francès, Emmanuel Macron. Per Alemanya van acudir tant el canceller Olaf Scholz com el president Frank-Walter Steinmeier. La participació del conjunt dels líders, polítics o reis, es va limitar a la desfilada final, cada un portant una espelma, fins a dipositar-la davant el vagó.

Es va retre així un homenatge al més del milió de morts a Auschwitz, dels quals un 90% eren jueus. 900.000 dels deportats a Auschwitz van morir al cap de poques hores d’arribar al camp. Dels trens van ser conduïts a les cambres de gas i d’allà als crematoris.

El Museu d’Auschwitz-Birkenau documenta àmpliament la crueltat d’una maquinària de la mort orquestrada per executar l’anomenada "solució final" dissenyada en la Conferència de Wannsee, als afores de Berlín, el 1942. Van ser uns sis milions de jueus els que va assassinar el règim nazi, entre Auschwitz o els restants cinc camps d’extermini, a més dels que van morir afusellats, de malaltia, en condicions infrahumanes, de gana o víctimes en els experiments en humans, en els restants 1.500 camps de concentració que va tenir el nazisme.

Quan els soldats soviètics van entrar a Auschwitz hi quedaven amb prou feines uns milers de presos depauperats, ja que els nazis havien començat a evacuar i dinamitar crematoris i destruir proves mesos abans. Les comandes de Zyklon B, el gas letal fabricat per una filial de l’empresa alemanya IG Farben, no han impedit que historiadors ultradretans neguin des de fa dècades els gasaments massius que es van practicar des de 1941 en aquest lloc o l’existència dels crematoris.

Tot està documentat en museus com el d’Auschwitz o d’altres parts del món, llibres d’història i formats digitalitzats. El museu d’Auschwitz, a les portes de la ciutat d’Oswiecim, el seu nom en polonès, rep anualment 1,8 milions de visitants.

Avanç del revisionisme

Però la pregunta de què passarà quan ja no quedin les veus dels supervivents planejava sobre l’aniversari. El revisionisme s’estén per mig Europa, a través de partits com Alternativa per a Alemanya (AfD), segon en intenció de vot de cara a les eleccions generals del 23 de febrer.

Notícies relacionades

Marine Le Pen i vuit diputats més de Reagrupament Nacional, condemnats a inhabilitació per la desviació de fons públics

La reforma electoral de Trump desencadena dubtes sobre la seva legalitat: «Deixaria molts nord-americans sense poder votar»

Auschwitz va començar a funcionar el 1940 a la Polònia ocupada com a camp d’extermini, com ho van ser els de Treblinka, Sobibor i Majdanek. La cúpula nazi estava obsessionada amb l’ampliació de les seves capacitats. El primer campament es va convertir en Auschwitz 1 el 1943, el va seguir Birkenau o Auschwitz 2, Monowitz i fins a una dotzena d’altres campaments pels quals es repartia la mà esclava que rebia la indústria col·laboradora alemanya. Allà van anar a parar no només jueus, sinó també presos polítics o altres "enemics del règim", inclosos comunistes i socialistes.

Això no ha impedit a la líder de l’AfD, Alice Weidel, assegurar en un xat compartit amb Elon Musk que Hitler va ser un comunista. Per a Musk, l’AfD és l’"última esperança de salvació d’Alemanya". A menys d’un mes per als comicis alemanys, el magnat amic de Donald Trump es dirigeix per vídeo als mítings de Weidel cridant els alemanys a "deixar enrere la culpa" i a "mirar cap endavant" amb patriotisme.