Brúixola amb pocs fons

La Comissió Europea ha presentat aquesta setmana un pla estratègic per mirar de recuperar el creixement econòmic, avançar en la transició energètica, enfortir la indústria i revertir el retard tecnològic de la Unió Europea (UE). La Brúixola per a la Competitivitat enumera en les seves 27 pàgines una llarga llista d’objectius ambiciosos en innovació, tecnologia, energia, transició verda, indústria, gestió empresarial, qualificació professional, mercat europeu, comerç, reducció de dependències exteriors i defensa. Però conté poques precisions sobre com s’aconseguiran i es remet a una cinquantena d’iniciatives que la Comissió Europea presentarà el 2025 i el 2026.

La nova brúixola europea pateix en especial de plantejaments irrealistes en la qüestió clau, el finançament. Es basa en el diagnòstic sobre les deficiències de la UE, elaborat per l’expresident del Banc Central Europeu (BCE) Mario Draghi, que va advertir que sense una inversió addicional anual de 800.000 milions d’euros la UE estava condemnada al declivi. Però el pla de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, no inclou noves mesures de finançament europeu (emissió de deute comú, duplicació de la mida del pressupost de la UE) i descarrega el pes de l’aportació dels fons públics addicionals sobre els estats, als quals exigeix alhora plans d’ajust pressupostari.

A més de la inversió privada i descomptada l’aportació prevista del pressupost de la UE, el BCE estima que falten 900.000 milions de fons públics addicionals en el conjunt del període 2025-2031 per avançar en la transició verda, digitalitzar l’economia i reforçar la defensa de la UE, segons l’estudi Compte amb la bretxa. Aquesta xifra és molt conservadora i no inclou altres despeses públiques addicionals necessàries, per exemple, en educació i sanitat, precisen els economistes del BCE.

Malgrat la reforma de les regles sobre el dèficit i el deute públic que van entrar en vigor el 2024, els estats de la UE, fins i tot els que disposen de finances públiques sanejades, no podran assumir aquesta aportació de despesa pública addicional, que suposa un esforç anual d’inversió equivalent al 0,6%-1% del producte interior brut (PIB) de la UE, avisa l’estudi del BCE. Per això, conclou que és indispensable augmentar l’aportació de fons europeus via l’emissió de deute comú o l’ampliació substancial del pressupost de la UE.

Les regles del pacte d’estabilitat, malgrat la reforma esmentada, són un greu obstacle per al futur de la UE, perquè frenen la inversió pública i van en contra de la lògica econòmica, assenyala Paul De Grauwe, professor de la London School of Economics, en el llibre Avanç de la UE de Social Europe i la Fundació Friedricht Ebert. De Grauwe remarca que la política d’austeritat és responsable de la caiguda del nivell d’inversió a la UE des del 2007, de la pèrdua de potencial de creixement a llarg termini i de l’actual declivi europeu.

Von der Leyen espera a més que el capital privat per a les inversions de la Brúixola per a la Competitivitat sorgeixi de manera automàtica quan es completi la unió de mercat de capitals europea, la legislació de la qual està empantanegada des de fa anys a causa de les divergències dels Vint-i-set i que ara apareix rebatejada com a "unió d’estalvis i inversions".

Amenaces aranzelàries

Notícies relacionades

La tomba de Jean-Marie Le Pen és vandalitzada "a cops"

El candidat de la CDU fracassa amb la seva llei migratòria tot i el suport ultra

L’estancament econòmic de l’eurozona, la pèrdua de competitivitat industrial pels desmesurats preus energètics a la UE en comparació amb els EUA i la Xina i l’amenaça de tarifes aranzelàries del president nord-americà, Donald Trump, tampoc afavoreixen que les empreses emprenguin les multimilionàries inversions necessàries per modernitzar el teixit industrial europeu i fer un salt tecnològic qualitatiu.

Els tres principals motors de la UE, Alemanya, França i Itàlia, es troben en una situació fràgil, que limita la seva capacitat d’inversió publica i empresarial. Alemanya acaba de rebaixar al 0,3% la seva previsió de creixement per al 2025, després de dos anys de recessió. França va patir una contracció del PIB del 0,1% en el quart trimestre del 2024, la perspectiva és molt feble per a la primera meitat del 2025 i els plans d’ajust empresarial amenacen 200.000 llocs de treball. Alemanya i França ja tenen 109.000 i 124.000 aturats més que fa un any, segons Eurostat. Itàlia, per la seva banda, arrossega un creixement trimestral zero en la segona meitat del 2024 i aplica un pla d’ajust per rebaixar el seu deute públic (136% del PIB).