El Canadà, la Xina i Mèxic reaccionen amb represàlies als aranzels de Trump

El president Donald Trump va complir aquest dissabte les seves amenaces comercials a l’imposar uns aranzels del 25% als productes procedents dels seus veïns immediats, el Canadà i Mèxic, i un del 10% per als productes de la Xina. La mesura va ser signada en tres ordres executives per separat a la residència privada de Trump a Mar-a-Lago, a Florida, i entrarà en vigor exactament a les 00.01 del dimarts 4 de febrer en horari de Washington (05.01 GMT). En tots els casos, l’argument esgrimit ha sigut la implicació d’alguna manera dels tres països en el tràfic de fentanil i altres drogues cap als Estats Units, «on posen en perill el teixit social», amb acusacions molt fortes contra els governs de Mèxic i Pequín.

Les tres ordres contenien una amenaça perquè els països afectats no responguin amb mesures similars de represàlia, sota pena d’elevar el percentatge dels aranzels o l’abast dels productes, però tant el Canadà com Mèxic en van fer cas omís i van anunciar al cap de poques hores les seves pròpies mesures.

Una «aliança intolerable amb el narcotràfic»

A Mèxic no va agradar gens l’al·lusió que els càrtels del narcotràfic «tenen una aliança intolerable amb el Govern de Mèxic (que) posa en perill la seguretat nacional dels Estats Units», continguda en la mateixa ordre executiva. Al·lusió a la qual la presidenta Claudia Sheinbaum va respondre a X: «Rebutgem categòricament la calúmnia que fa la Casa Blanca al Govern de Mèxic de tenir aliances amb organitzacions criminals, així com qualsevol intenció ingerencista al nostre territori», va apuntar Sheinbaum en un missatge llarg publicat en la xarxa social X.

No es va quedar aquí, i Sheinbaum va anunciar «mesures aranzelàries i no aranzelàries en defensa dels interessos de Mèxic», accions que va batejar com «el pla B» i que aplicarà el secretari d’Economia els pròxims dies.

Per a Mèxic el comerç amb els Estats Units és tan important que el 2023 les exportacions als EUA van suposar gairebé el 30% del PIB mexicà, segons un informe de l’Institut Mexicà de Competitivitat (IMCO).

El Canadà, en risc de recessió

Tampoc el Canadà es va quedar de braços plegats: el primer ministre Justin Trudeau va anunciar, poc després de conèixer-se la decisió de Trump, que el seu Govern adoptarà represàlies i gravarà amb un 25% l’equivalent a 155.000 milions de dòlars (uns 149.584 milions d’euros) en comerç amb els EUA.

Segons el que va avançar el líder canadenc, a partir de dimarts, el Canadà gravarà 30.000 milions de dòlars d’importacions nord-americanes. A més a més, 121.000 milions de dòlars de comerç seran gravats 21 dies després «per permetre que les companyies canadenques i les cadenes de subministrament busquin alternatives».

La decisió ha sigut considerada pel Canadà com una declaració de guerra comercial. Els analistes han assenyalat que, si es mantenen els aranzels, el Canadà podria entrar en recessió d’aquí sis mesos.

La decisió de Trump, malgrat haver sigut anticipada diverses vegades, és considerada un torpede en la línia de flotació del T-MEC, el tractat de lliure comerç que lliga els tres països nord-americans des del 1994 sota la premissa del lliure comerç, que avui salta pels aires. Trudeau i Sheinbaum ja han parlat per coordinar una postura comuna.

La Xina adoptarà «contramesures»

La Xina ha assegurat aquest diumenge que adoptarà les «contramesures corresponents» per «salvaguardar fermament» els seus drets i interessos després de la decisió del Govern nord-americà. «La Xina s’oposa fermament a aquests aranzels», ha assenyalat avui el Ministeri de Comerç xinès en un comunicat en què anuncia que presentarà una demanda davant l’Organització Mundial del Comerç (OMC) per les «pràctiques il·lícites» nord-americanes.

La Casa Blanca no només va acusar aquest dissabte la Xina de passivitat en el tràfic de drogues cap als Estats Units, sinó que va anar més lluny i va dir que el país asiàtic «sosté activament i expandeix el negoci d’enverinar els nostres ciutadans». Va acusar el Partit Comunista Xinès (partit únic) de «subvencionar i incentivar les companyies químiques xineses perquè exportin fentanil i precursors químics utilitzats per produir opioides sintètics venuts il·legalment als Estats Units».

Per la seva banda, Pequín va afirmar que espera que Washington vegi «de manera objectiva i racional els seus propis problemes, com el fentanil», en lloc de recórrer a «amenaces contra altres països» a través de la imposició d’aranzels.

Notícies relacionades

Hamàs allibera a Gaza tres ostatges i Israel excarcera 183 palestins

Trump reedita la doctrina Monroe a Amèrica tot i que més agressiva

I, com ja va advertir Donald Trump en dies previs, avui la Casa Blanca fa oficial una amenaça a la Xina –la mateixa que al Canadà i Mèxic– contra qualsevol temptació de pagar amb la mateixa moneda. «Si la Xina pren represàlies contra els EUA en resposta a aquesta mesura imposant mesures similars a les exportacions nord-americanes allà, el president podrà incrementar (els aranzels) o expandir el seu abast per assegurar-se de l’eficàcia d’aquesta acció».

El 23 de gener, el portaveu de Comerç de la Xina, He Yadong, va afirmar que «les tarifes perjudicaran tant la Xina com els Estats Units, així com l’economia global», i els experts del país asiàtic afirmen que només aconseguiran que augmentin els costos per als consumidors i les empreses nord-americanes, a més d’alterar el funcionament de les cadenes de subministrament globals.