Hamàs allibera a Gaza tres ostatges i Israel excarcera 183 palestins

Es tracta del quart intercanvi entre ostatges israelians per presos palestins com a part de l’acord de l’alto el foc a Gaza entre Hamàs i Israel. Cadascun dels ostatges va pujar a un escenari, va rebre un diploma i va saludar davant la multitud abans de ser entregats a la Creu Roja. Després de la caòtica entrega de dos civils israelians i cinc treballadors tailandesos de dijous passat, l’entrega dels tres homes israelians va tenir lloc de forma ràpida i ordenada.

Després de 484 dies en captiveri, Ofer Calderon, de 54 anys, Yarden Bibas, de 35, i Keith Siegel, de 65, van tornar ahir a casa. Els dos primers van ser entregats a la Creu Roja a Khan Yunis, al sud de la Franja de Gaza. Siegel, en canvi, va ser alliberat al port de la ciutat de Gaza. L’escenari, envoltat de destrucció, era semblant, ja que gran part de l’enclavament palestí ha sigut arrasat per la brutal ofensiva israeliana. Ofer Calderon, de 54 anys, va ser segrestat per milicians palestins al quibuts Nir Oz, juntament amb els seus dos fills, Sahar i Erez, que van ser alliberats durant el primer acord de treva segellat entre Israel i Hamàs el novembre del 2023.

Sense la seva família

Bibas va ser segrestat en el mateix quibuts al costat de la seva dona argentina Shiri i els seus dos fills, Ariel i Kfir, que en aquests moments tenen cinc i dos anys respectivament. De moment, es desconeix el parador d’aquests presos en mans de Hamàs. Ariel i Kfir són els únics nens israelians encara captius a Gaza, igual que Shiri és l’única dona. Després de l’alliberament del seu pare, Israel ha exigit informació als mediadors sobre el destí de la resta de la família. "La família Bibas ha estat vivint amb constant temor per les seves vides durant molt temps; continuem exigint informació sobre la seva condició als mediadors", ha dit Gal Hirsch, coordinador d’ostatges d’Israel, en una declaració emesa ahir davant els mitjans de comunicació.

Com a part de l’acord d’alto el foc firmat fa unes setmanes, les primeres en abandonar l’enclavament van ser les dones civils amb vida abans que les soldades i els homes civils. Tot i que per ara no hi ha hagut notícies de l’alliberament de Shiri. Fa més d’un any, Hamàs va al·legar que Shiri i els dos petits havien mort en captiveri presumptament com a resultat d’un atac israelià. Israel no ha pogut confirmar aquestes al·legacions. Els noms de Shiri, Ariel i Kfir són en la llista dels 33 ostatges que seran alliberats en aquesta primera fase de l’acord que durarà 42 dies i que va entrar en vigor diumenge passat 19 de gener.

Penes de presó

Tan aviat com els tres captius israelians van arribar a Israel, va començar el procés per alliberar 183 presoners palestins. Almenys 73 d’aquests palestins havien estat complint llargues penes de presó i cadenes perpètues a les presons israelianes. Els 111 palestins capturats a Gaza des del 7 d’octubre van ser alliberats ahir a l’enclavament palestí. Entre ells, set van ser deportats per Israel a través d’Egipte. Tant a Ramal·lah a la Cisjordània ocupada com a Khan Yunis, al sud de Gaza, diverses multituds esperaven l’arribada dels seus familiars i van acabar esclatant en joia quan finalment van poder retrobar-se amb ells després de diversos mesos d’espera.

Reobertura de Rafah

El pas fronterer de Rafah, principal punt d’entrada i sortida de la Franja a la frontera amb Egipte, va tornar a obrir-se ahir per primera vegada des del mes de maig passat. El ministeri de Salut de Gaza va anunciar que 50 nens malalts i ferits i 61 companys han sigut les primeres persones en creuar per rebre tractament mèdic als hospitals egipcis. També s’espera que uns 50 agents de Hamàs ferits travessin el pas com a part de l’acord d’alto el foc pactat entre les parts.

També durant la jornada d’ahir, els ministres d’Afers Exteriors i funcionaris d’Egipte, Jordània, l’Aràbia Saudita, Qatar, l’ANP i la Lliga Àrab van rebutjar el trasllat de palestins de les seves terres "sota qualsevol circumstància o justificació". Amb aquesta declaració conjunta, el bloc de països va presentar una postura unificada contra la crida del president nord-americà Donald Trump perquè Egipte i Jordània acullin els residents de la Franja de Gaza. En el text van afirmar que esperaven treballar amb l’administració de Trump per aconseguir una pau justa i integral al Pròxim Orient.

Milers de morts

Notícies relacionades

Trump reedita la doctrina Monroe a Amèrica tot i que més agressiva

Sheinbaum, davant l’abisme

La guerra entre Israel i Hamàs, desencadenada després de l’atac de la milícia palestina el 7 d’octubre del 2023, ha tingut un cost humanitari devastador per a la població de la Franja de Gaza. Fins al moment, més de 47.460 persones han perdut la vida, amb una majoria aclaparadora de civils. En les xifres de defuncions destaca la mort d’almenys 17.492 nens i més de 10.000 dones, a més d’uns 111.472 ferits i més d’11.160 desapareguts. Es tracta de la pèrdua de vides humanes més important des que es té registre de conflictes entre Gaza i Israel.

El conflicte bèl·lic al Pròxim Orient es va diversificar amb fins a set fronts oberts que ara culminen amb un alto el foc i els alliberaments dels últims ostatges i presoners en captiveri.