23F a Berlín

La guerra de Trump ha començat posant un mur a persones i importacions. Igual que en els conflictes armats, aquesta sabem com comença, però és més difícil intuir qui acabarà guanyant. De moment, la batalla es lliura amb els seus veïns i la Xina, però la Unió Europea no queda lluny de la seva línia de foc. La qüestió aquí no és menor: ¿cal acostar-s’hi o mantenir la distància? El que arriba de la Casa Blanca és un proteccionisme radical, exactament el contrari a la idea del mercat comú que ha portat a Europa l’època de més desenvolupament, llibertat i pau.

Notícies relacionades

Turquia inicia un incert procés de pau amb líders de la guerrilla kurda

Una guerra comercial total

L’amenaça americana ha transcendit fronteres i la dreta ultranacionalista flirteja en tots els països de la Unió. En alguns, com Itàlia, ja mana, però en només tres setmanes Alemanya determinarà el destí d’Europa. Serà la primera prova d’aquesta nova època. Si Alternativa per Alemanya entra en l’equació per formar Govern amb la dreta, serà probablement l’inici d’un viatge a l’abisme. L’escola alemanya ha sigut la base del liberalisme europeu i el motor de la UE com a espai comú. A només tres setmanes de les eleccions, Friedrich Merz, el líder del partit més gran de la dreta moderada europea i favorit en les eleccions, ha caigut en la trampa de la immigració al donar crèdit a la narrativa ultra d’una extrema dreta que ni tan sols renuncia a l’etapa nazi.

La seva predecessora, Angela Merkel, no ha tingut objeccions a denunciar com a inacceptable trencar el cordó sanitari amb els radicals, i fins i tot alguns supervivents de l’Holocaust han hagut de recordar que d’aquesta manera és com va arribar Hitler al poder. Ara la situació és incerta i el tret pot sortir per la culata. Els liberals guanyen en les enquestes, però ¿hauran de fer concessions? L’estratègia es repeteix per tot Europa, la dreta liberal sembla que posa més barreres al centre que a les postures mes radicals de proteccionisme i discursos criminals sobre la immigració. Si el liberalisme deixa espai a l’ultranacionalisme, Europa deixa de tenir sentit, i sense Alemanya no hi ha Unió. És el que està en joc a Berlín després de les eleccions del 23 de febrer.