Turquia inicia un incert procés de pau amb líders de la guerrilla kurda

Bahçeli ha passat d’acusar tota l’oposició de terrorista, de reclamar per activa i per passiva que el moviment polític kurd sigui exterminat i el seu principal partit, el DEM, prohibit, a demanar una solució al "problema kurd", a entaular diàlegs amb els líders del DEM –molts dels quals es troben a la presó– i, més important, a demanar al líder de la guerrilla kurdoturca del PKK, Abdullah Öcalan, que parli davant el Parlament turc, que participi en les converses. Fins i tot, Bahçeli, un ultranacionalista històric, va dir que Öcalan podria ser perdonat.

Öcalan, líder del PKK, guerrilla considerada terrorista per Turquia, la Unió Europea (UE) i els EUA, està empresonat en una presó de màxima seguretat al mar de Màrmara des de 1999. Prop de 40.000 persones, la majoria civils, han mort durant les més de quatre dècades de conflicte entre PKK i l’Estat turc, tant en atacs de la guerrilla com en operacions militars i ofensives de l’Exèrcit turc.

Tot i que existeixen molts dubtes i interrogants, el conflicte sembla que està més a prop que mai d’acabar-se. "Erdogan i el seu aliat nacionalista han iniciat el diàleg amb Öcalan i, segons les meves fonts, Öcalan demanarà públicament al PKK que entregui les armes el 15 de febrer d’aquest any", assegura la directora del programa d’estudis turcs dins del think tank internacional Middle East Institute, Gönül Tol, que continua:

"A canvi d’això, el Govern turc publicaria una llei d’amnistia i dissenyaria una nova Constitució que reconegui més drets, inclòs el respecte a l’idioma, als kurds. Gent com Selahattin Demirtas –líder històric del partit prokurd DEM, a la presó il·legalment des del 2016– serien alliberats, segons aquestes fonts. Tot això no passaria aviat, però m’afirmen que el Govern turc ha acceptat aquestes condicions", assenyala Tol.

Optimisme mesurat

"Pot ser que el PKK entregui les armes al febrer, però no tenim cap informació al respecte", va explicar aquesta setmana en una reunió amb la premsa internacional Tuncer Bakirhan, colíder del DEM. "L’entrega de les armes és tan sols una qüestió tècnica, i creiem que és molt necessari establir els passos a seguir en el futur, però no s’ha fet. Tenim molts dubtes: qui entregui les armes, ¿què farà? ¿Podrà tornar a la seva vida normal? ¿Serà perdonat? El Govern ha de respondre a tot això", va continuar dient Bakirhan. Alguns representants del seu partit s’han reunit l’últim mes en dues ocasions amb Öcalan.

"La premsa favorable a Ankara només parla de l’entrega d’armes, constantment. Nosaltres, els que defensem la pau, parlem que s’acabin els combats. Ells sembla que promouen la idea que el problema kurd se solucionarà tan sols amb l’entrega d’armes, però creure això és un error. El problema kurd va molt més enllà: els drets dels kurds, de les dones... no són reconeguts. Les presons estan plenes de defensors dels drets humans kurds, de polítics, de periodistes turcs i kurds. Així que només parlar d’entregar les armes és un error", afegia l’altra colíder del DEM, Tülay Hatimogullari.

Així, mentre les converses entre el Govern i la guerrilla sembla que avancen, la justícia turca ha redoblat la pressió contra tota l’oposició: en els últims mesos, l’Executiu turc ha intervingut en sis alcaldies opositores –quatre d’elles del DEM–; ha redoblat els càrrecs contra el gran rival d’Erdogan i alcalde opositor d’Istanbul, Ekrem Imamoglu, i ha detingut un líder polític ultranacionalista opositor i cinc periodistes del canal HalkTV.

L’estratègia del Govern

Notícies relacionades

23F a Berlín

Una guerra comercial total

Analistes i politòlegs turcs creuen que el Govern, amb tot això, busca dividir l’oposició; evitar que els diferents grups, kurds i turcs, es coordinin. Una de freda i una de calenta. L’estratègia, com les converses de pau amb Öcalan, sembla que funciona, malgrat els dubtes del partit prokurd, que queda apartat de les negociacions.

"Perquè el procés funcioni, el Govern d’Erdogan ha de fer passos, tant verbals com tangibles, com per exemple que surtin de la presó els presos polítics, els periodistes... S’han de fer passos i no només per als kurds, sinó per a tot Turquia. Però, per desgràcia, a Turquia no podem assegurar ara mateix que vivim en un sistema veritablement democràtic. No es pot parlar de pau si no es democratitza abans Turquia", assegurava la colíder del DEM Hatimogullari.