L’amenaça sobre Panamà

"Pur colonialisme, això no és assumpte per enfrontar-se al món", va dir Henry Kissinger, secretari d’Estat dels EUA, al president Gerald Ford el maig de 1975 al recomanar-li negociar la cessió a Panamà, segons documents desclassificats dilluns a Washington.

L’amenaça sobre Panamà
3
Es llegeix en minuts
Ernesto Ekaizer
Ernesto Ekaizer

Escritor i periodista.

ver +

"Els Estats Units amenacen de tornar a l’era de la diplomàcia de canoner del segle XIX a Panamà", assenyalava aquest dilluns a EL PERIÓDICO des de Washington Peter Kornbluh, analista de l’Arxiu de Seguretat Nacional (NSA, per les sigles en anglès), una entitat privada amb seu a Washington D.C. Mentre repassava els documents que s’acaben de fer públics, va afegir: "El president Trump exerceix d’emperador molt de pressa. Però per ser emperador es necessita tenir un imperi. I molt em temo que els EUA ja no ho són", explicava sense mossegar-se la llengua.

La continuació del control nord-americà del canal de Panamà "sembla pur colonialisme", va dir el llavors secretari d’Estat Henry Kissinger al president Gerald Ford durant una reunió del Consell de Seguretat Nacional el maig de 1975, fa 50 anys, segons un dels documents desclassificats. "Internacionalment, no acabar un tractat ens portarà a una causa cèlebre, amb assetjament, manifestacions, bombardeig d’ambaixades", va advertir Kissinger, segons un memoràndum de conversa fet públic.

El principal negociador per a un nou tractat sobre la zona del canal, l’ambaixador Ellsworth Bunker, va reforçar aquest punt: "Un fracàs en aquestes negociacions comportaria riscos inacceptables", va dir al president, "inclosos efectes negatius més enllà de Panamà que pertorbarien les nostres relacions amb Amèrica Llatina, provocarien la condemna mundial i obstaculitzarien el funcionament de la via aquàtica".

La presència xinesa

Diumenge passat, el secretari d’Estat, Marco Rubio, va viatjar a Panamà per entrevistar-se amb el president del país, José Raúl Mulino, i posar en marxa sense perdre temps els desitjos de l’aspirant a emperador. Trump considera que la presència d’una empresa xinesa a la zona del canal viola la clàusula de neutralitat del tractat de 1977. "Rubio va deixar clar que aquest statu quo és inacceptable i que, en absència de canvis immediats, portarà als EUA a adoptar les mesures necessàries per protegir els seus drets sota el tractat", va dir un portaveu del Departament d’Estat en el que va ser un amenaçador resum de la reunió. En la seva investidura, Trump va dir: "No l’hi vam donar a la Xina. L’hi vam donar a Panamà i el recuperarem", cosa que va portar Panamà a presentar una queixa davant les Nacions Unides per considerar que els EUA violen la Carta de l’ONU que prohibeix "l’amenaça o l’ús de la força" contra la integritat territorial dels països membres.

Però durant la visita del secretari Rubio a Panamà, Trump ho va reiterar: "El recuperarem o una cosa molt poderosa passarà".

"L’arxiu històric de les negociacions de la zona del canal reflecteix la promesa pragmàtica de la diplomàcia real per promoure els interessos dels EUA. Els documents desclassificats inclouen informes de l’Agència Central d’Intel·ligència (CIA), documents informatius del Consell Nacional de Seguretat, actes de reunions de la Casa Blanca, transcripcions telefòniques i cintes d’àudio que es remunten a l’era del president John Kennedy", assenyala a aquest diari Kornbluh.

Tot i que els acords del canal van ser firmats pel president demòcrata Jimmy Carter i el líder panameny, el general Omar Torrijos, el setembre de 1977, les negociacions per a un nou tractat que tornés la sobirania de la zona del canal a Panamà es van prolongar durant 13 anys –de 1964 a 1977-, durant els governs de Lybndon Johnson, Richard Nixon, Gerald Ford i Jimmy Carter.

Monroe i el pati del darrere

Notícies relacionades

Gairebé mig segle després que complexos i prolongats esforços diplomàtics bilaterals eliminessin la zona del canal com a símbol contenciós i internacionalment repudiat de l’hegemonia nord-americana a la regió llatinoamericana, aquests fascinants registres d’arxiu proporcionen una visió contextual per comprendre la situació actual.

El Senat dels EUA ha obert una investigació bipartidista sobre si Panamà ha violat els acords assolits quan els EUA li van entregar el control del canal. El Partit Demòcrata secunda la iniciativa. Trump ressuscita amb aquest pla la doctrina Monroe, empresa pel president James Monroe el 1823, en la qual advertia contra qualsevol intervenció colonitzadora de les potències europees al continent americà. Aquesta doctrina es va transformar al segle XX en el que es va dir el "pati del darrere" dels Estats Units en vista de les invasions armades i cops militars [Kissinger va impulsar l’enderrocament del Govern democràtic de Salvador Allende pel general Augusto Pinochet l’11 de setembre de 1973].