La Xina respon a Trump amb aranzels del 10% al 15% a productes dels EUA

La Xina ha reaccionat als aranzels imposats pel president nord-americà, Donald Trump, amb gravàmens del 10% al 15% a certs productes dels Estats Units. Pequín també ha anunciat nous controls a les exportacions de minerals clau i va llançar una investigació antimonopoli contra el gegant tecnològic Google, segons regeix l’agència estatal Xinhua. És la seva resposta davant els aranzels nord-americans als seus productes que entraran en vigor a partir del 10 de febrer si no es congela la mesura abans, tal com ha passat amb Mèxic. Amb tot, i segons el diari ‘Wall Street Journal’, la Xina estaria preparant una proposta comercial per evitar l’escalada.

Trump va retardar dilluns passat els aranzels a les importacions del Canadà i Mèxic durant un mes després de parlar amb els respectius dirigents, però encara no ha avançat detalls sobre si implementarà canvis en aquells dirigits a les importacions xineses. El magnat va avançar que en els pròxims dos dies mantindrà converses amb responsables procedents de la Xina, així que és possible que també hi hagi una pausa en aquesta mesura.

Segons el ‘Wall Street Journal’, la Xina oferirà en aquesta reunió augmentar les compres de béns nord-americans per valor de 200.000 milions de dòlars en un període de dos anys a fi de reduir l’actual dèficit comercial, actualment favorable a Pequín. El diari cita fonts segons les quals el gegant asiàtic vol «evitar aranzels i restriccions tecnològiques», i estaria disposat a «iniciar converses». «La Xina està en una situació econòmica feble, i el seu líder, Xi Jinping, ha manifestat el seu interès a entaular negociacions amb Trump, que també ha suggerit que està obert al diàleg», recull el diari.

La Xina entén que els aranzels anunciats per Trump són «una manera d’exercir pressió», per això la seva reacció va ser «sense gaire contundència», prometent represàlies per «salvaguardar fermament» els seus drets i interessos, a més de presentar una demanda davant l’Organització Mundial del Comerç (OMC) per les «pràctiques il·lícites» nord-americanes. Segons el diari, la proposta inicial de la Xina se centrarà a «restaurar l’acord comercial del 2020» i negociar sobre «quins productes pot comprar als Estats Units» o quines inversions pot fer en aquest país en sectors com bateries per a cotxes elèctrics, a més de prometre no devaluar el iuan o reduir les exportacions de precursors del fentanil.

Pequín també inclouria en les negociacions la plataforma TikTok, si bé deixaria els inversors de la seva empresa matriu, ByeDance, les negociacions per «dividir el control de l’aplicació al 50%» amb socis nord-americans. En aquest sentit, el president nord-americà ha anunciat la possibilitat de crear un fons sobirà que podria aconseguir la versió de TikTok als Estats Units.

Segona guerra comercial

Notícies relacionades

"La UE respondrà amb fermesa quan siguem el blanc" alerta Von der Leyen

La guerra comercial dels EUA amenaça amb rellançar la inflació

En la seva primera presidència (2017-2021), Trump ja va mantenir una relació tensa amb Pequín a l’imposar diverses tandes de tarifes per valor d’uns 370.000 milions de dòlars anuals, a la qual cosa la Xina va respondre amb gravàmens a les exportacions nord-americanes. El 2020, els dos països van firmar una treva amb un acord preliminar que, no obstant, mantenia en vigor gran part dels aranzels aplicats en successives rondes. L’acord, que no es va arribar a implementar, implicava que la Xina augmentaria les compres de productes nord-americans en sectors com l’agrícola.

No obstant, l’economia xinesa no afronta aquest envit de la mateixa manera: el país va arribar al seu objectiu de creixement anual del 5% el 2024, però encara intenta redreçar la seva economia enmig d’una baixa demanda interna i la crisi immobiliària, cosa que ha deixat les exportacions com a motor clau del creixement. Tot i així, alguns experts creuen que la intensificació de la guerra comercial podria beneficiar la Xina perquè Xi podria acostar-se a aliats tradicionals de Washington desencisats amb Trump. De fet, la Xina té nous socis en comparació amb el primer envit de Trump, especialment al Sud Global: el 2023, l’Associació de Nacions del Sud-Est Asiàtic va superar la UE i els EUA com a principal destinació de les seves exportacions gràcies a la proximitat geogràfica i a acords regionals de lliure comerç.