La Xina imposa aranzels als EUA en una resposta mesurada a Trump
Pequín aplicarà gravàmens de fins al 15% a unes 80 categories de productes nord-americans i investigarà Google
La Xina ensenya les dents però mossega el just. Almenys, de moment. Minuts després que entressin en vigor ahir els aranzels imposats per Donald Trump a les importacions xineses, Pequín hi va respondre amb una bateria de contramesures que podrien establir les bases per a la negociació entre les dues potències. La resposta inclou la imposició d’un 10% d’aranzels al cru, la maquinària agrícola i els vehicles nord-americans, així com d’un 15% per al gas natural liquat i el carbó. En paral·lel, Pequín va intensificar els controls a l’exportació dels seus minerals crítics i va obrir una investigació antimonopoli contra Google. Les mesures no entraran en vigor fins dilluns, cosa que deixa una finestra d’oportunitat per a la conversa que s’espera que mantinguin Trump i Xi Jinping aquesta mateixa setmana.
Les expectatives sobre una entesa negociada cotitzen a l’alça, tot i que amb la Xina tot és complicat, atesa la rivalitat geoestratègica entre els dos països i la tendència del republicà a culpar Pequín de tots els mals, però comparativament la resposta asiàtica és més mesurada que l’andanada inicial de la Casa Blanca. D’acord amb Bloomberg, els aranzels xinesos afectaran 80 categories de productes nord-americans amb un valor estimat de 14.000 milions de dòlars, davant els 400.000 milions en importacions xineses que s’encariran amb el 10% d’aranzels imposats per Trump. Aquests últims s’afegiran als gravàmens aranzelaris que ja tenien moltes de les importacions xineses. Trump va dir dilluns que no són més que la "salva inicial" del que estaria per venir.
"Mantenir la pólvora seca"
Notícies relacionades"És una resposta relativament limitada, que afecta menys del 30% de les exportacions nord-americanes a la Xina", li va dir a The New York Times Bert Hofman, exfuncionari del Banc Mundial i professor a la Universitat Nacional de Singapur. "Probablement, estan mirant de mantenir la pólvora seca, tenint en compte que aquest podria ser només el primer pas de l’Administració Trump". El gas natural liquat que els EUA venen a la Xina només representa el 2,3% de les seves exportacions mundials, mentre que en volum de vehicles, l’any passat només va exportar 700.000 a la segona economia mundial, que depèn bastant més dels cotxes japonesos i europeus, segons la consultora Automobility Limited.
Molt més nocives semblen les restriccions a l’exportació de minerals rars com el tungstè, l’indi o el tel·luri, dels quals depèn molta de la tecnologia d’última generació. "Depenem de la Xina per a molts minerals crítics, de manera que en aquest àmbit podrien causar un dany significatiu a la nostra economia", va dir dilluns Phillip Luck, economista del Center for Strategic and International Studies. Paral·lelament, Pequín ha obert una investigació contra Google per presumptes abusos monopolístics. El cercador està censurat a la Xina i és inaccessible, igual com Youtube o Google Play, però la companyia manté relacions comercials amb diverses empreses xineses. Xiaomi, Lenovo o Vivo utilitzen el sistema operatiu Android als seus telèfons.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
