Suècia, de la calma a l’assassinat a trets

Pot ser que el punt d’inflexió en la por ciutadana dels suecs fos l’estiu del 2021, quan tres successos van commocionar la societat d’aquest país en altre temps tranquil. Al juliol, en una barberia de Göteborg, dos homes amb fusells van disparar deu trets contra un client jove. Víctima i botxins formaven part de bandes de carrer. Una setmana després, un policia que investigava l’assassinat va ser cosit. A l’agost, uns narcos van organitzar un tiroteig en un centre comercial de Kristianstad. Ja feia un lustre que Suècia encapçalava estadístiques de l’Eurostat sobre delictes violents. I encara més en la seva especialitat endèmica: l’assassinat a trets, que va portar el país a liderar el rànquing europeu el 2016. I aquest és un altre punt d’inflexió.

Fora d’Escandinàvia es pren nota d’aquesta espiral de degradació de la seguretat pública. La matança de dimarts no respon al patró de l’epidèmia de tirotejos del crim organitzat a Suècia, però sí a un problema de proliferació d’armes. L’autor, Rickard Andersson, tenia almenys quatre fusells amb llicència. D’aquests quatre, dimarts en portava tres per dur a terme els assassinats en un centre d’educació d’adults d’Örebro. "Ha tornat a fallar el control sobre el trànsit i les llicències d’armes", assenyala un comandament de la Policia Nacional a Madrid. "Suècia tenia unes forces de seguretat pròpies d’un país en calma –assenyala un expert de la Guàrdia Civil–, una policia reactiva i no proactiva: orientada a la seguretat ciutadana, no entrenada en la investigació del crim organitzat i les colles. N’han hagut d’aprendre sobre la marxa".

Hi ha força detalls de la recent matança d’Örebro que recorden fets semblants als EUA: assassinat indiscriminat, un desequilibrat fora del radar dels mecanismes públics d’alerta, laxa llicència d’armes, elecció d’un centre educatiu per a la seva particular venjança... Però és Escandinàvia, que va ser model social. Els investigadors del Consell Nacional per a la Prevenció del Delicte identifiquen tres causes del deteriorament. Primera, un fenomen de bandes de carrer; a partir del 2005, les dues principals bandes del país van ampliar els seus negocis: del narcotràfic al tràfic d’armes. Segona, la conversió de Suècia en hub del narcotràfic per a Escandinàvia. I tercera, la dificultat de la policia per trobar col·laboració als guetos.

Les àrees d’exclusió són una altra americanització sueca. El 1996, el Govern suec va fer una primera retallada severa de despesa social. El 2000 va anar calant un relat que estigmatitzava les famoses polítiques socials sueques. Els centres educatius per a gent vulnerable i els coixins per a la immigració es deterioren, i creixen l’abandonament escolar i l’exclusió. En un país amb una comunitat rica local cada vegada més separada de la pobra forana s’enfila la desconfiança dels propietaris amb llogaters estrangers, que es veuen apartats a barris específics per buscar vivenda.

Notícies relacionades

L’independentisme, en auge en les eleccions a Groenlàndia d’aquest 11M: ¿qui mana a l’illa que anhela Trump?

El PSOE vol apujar la despesa en defensa sense fer retallades socials

Omertà

Els nous guetos passen a convertir-se en "illes delinqüencials", explica el policia, quan els capitostos aconsegueixen imposar l’omertà a tot el barri. Passats 24 anys d’aquest gradual agreujament, les anomenades no-go-zone en què la policia fracassa són pastura de la propaganda racista i d’ultradreta, però no només a Suècia: el ressò arriba fins aquí. Els experts consultats certifiquen que Suècia pateix una carència en el servei d’intel·ligència policial perquè no coopera amb els serveis socials per detectar bosses de tumoració ciutadana.