Baviera, el model de ‘custodia compartida’ sobre les fronteres al qual miren el Govern i Junts

Söder atribueix el seu èxit a les competències adquirides des del 2018 per la policia del seu land en matèria fronterera. A escala del conjunt d’Alemanya, aquestes competències corresponen exclusivament a la policia federal. Però Baviera va ampliar les seves, en virtut d’una llei que Söder es va encarregar d’encarrilar i que va ser en el seu moment el seu cavall de batalla electoral a escala regional.

L’objectiu ara del líder bavarès és anar més enllà. És a dir, assumir també les competències en la gestió de les expulsions i uns controls fronterers que teòricament són temporals, però que a la pràctica s’han anat prorrogant per raons diverses. D’acord amb les lleis alemanyes, aquests dos aspectes són matèria exclusiva de la policia federal.

L’anomenada ‘llei Söder’, aprovada el 2018 i que buscava el control absolut, es va estavellar parcialment dos anys després al Tribunal Constitucional de Baviera. Va ser a instàncies d’una demanda presentada pels Verds, que va acabar en victòria parcial per als dos flancs. Si bé la Cort no va tirar enrere tot el paquet, sí que va declarar inconstitucional la part vinculada als controls efectius a la mateixa frontera i a la gestió de les expulsions. Continua sent competència de la policia federal i del Ministeri de l’Interior. A la pràctica, això implica una mena de custòdia compartida i una coordinació entre les dues policies, la regional bavaresa i la federal. Més o menys és el model defensat per a Espanya pel PSOE, davant les competències exclusives que busca Junts, el partit de Carles Puigdemont.

El control sobre la immigració, com a tema de campanya

El model bavarès té les seves arestes. La CDU/CSU ha anat culpant el Govern federal del socialdemòcrata Olaf Scholz, ara en minoria i amb els Verds com a únic aliat, del descontrol sobre la immigració irregular. També sobre els aproximadament 42.000 refugiats que haurien d’haver abandonat el país, però que no ho van fer per obstacles administratius o humanitaris.

Una sèrie d’atacs mortals comesos per refugiats en els últims mesos han exacerbat aquestes crítiques i han dominat el debat polític en plena campanya per les eleccions del 23 de febrer. L’últim, l’atac a ganivetades contra un grup de nens d’una llar d’infants perpetrat per un afganès amb trastorns psiquiàtrics, va passar a Baviera. El canceller Scholz va recordar allí a les autoritats bavareses que el descontrol o els errors van ocórrer al seu territori i sota les seves competències. A Söder, aquest cas dramàtic, en el qual va morir un nen de 2 anys i un adult que va mirar de contenir l’atacant, no fa més que reforçar la seva reclamació d’atorgar a la policia bavares les plenes competències i la gestió de les expulsions.

Un land amb identitat pròpia sense horitzó independentista

L’anomenat estat lliure de Baviera, amb gairebé 14 milions d’habitants, és un land identificat amb la prosperitat, amb el conservadorisme i amb un alt grau d’identitat pròpia. La CSU és el seu partit dominant des de fa dècades, tot i que va deixar enrere el terreny de les majories absolutes. Söder governa des del 2018 en coalició amb els Freie Wähler (els Electors Lliures), un partit amb postulats no tan allunyats de la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD).

Notícies relacionades

Equatorians a Barcelona confien que les eleccions canviïn el rumb del país: «L’Equador està en una caiguda lliure increïble»

79 països censuren les sancions de Trump contra el TPI

Söder va lluitar en el passat per convertir-se en el candidat del bloc conservador a la cancelleria, sense èxit. En l’actual campanya ratifica sense fissures Friedrich Merz, que segons els sondejos serà el pròxim canceller.

La CDU i la CSU no competeixen entre si a les urnes. A escala federal, pacten qui serà el seu candidat comú. A canvi, la CDU dona suport a la CSU en els comicis regionals bavaresos. No sempre es comporten com a partits agermanats harmònics. Històriques van ser les hostilitats que es van dispensar Helmut Kohl i el patriarca bavarès Franz Josef Strauss. O, més recentment, les reprimendes públiques que va rebre Angela Merkel dels seus aliats bavaresos. Però no hi ha una agenda independentista en la CSU. El Bayernpartei, o Partit Bavarès, que sí que defensa aquesta via, va obtenir en les últimes eleccions regionals un 0,4%.