Defensa europea i esculls

La cimera europea informal del 3 de febrer dedicada a la capacitat de defensa de la Unió Europea (UE) va evidenciar la divisió dels Vint-i-set sobre dos temes clau: com finançar els 500.000 milions d’euros d’inversió addicional que la Comissió Europea estima indispensables en 10 anys i com reforçar la indústria militar europea. Mentrestant, la dreta aspira a utilitzar la defensa com a excusa per retallar la despesa social.

Alemanya, els Països Baixos i altres estats van descartar l’emissió de deute comú europeu per finançar el salt qualitatiu en la capacitat militar de la UE, com demanen França, Polònia i Espanya. Crear una preferència europea en l’adquisició de material militar dels Vint-i-set per reforçar la seva pròpia indústria i deixar de finançar les indústries d’altres potències va xocar amb l’oposició de Polònia, els Països Baixos i Suècia, entre d‘altres, que tenen por de poder molestar el president nord-americà, Donald Trump.

Actualment, el 63% dels subministraments militars adquirits pels Vint-i-set procedeixen dels Estats Units i un altre 15% és comprat a altres països de fora de la UE, cosa que suposa desenes de milers de milions europeus anuals dedicats a enfortir la indústria i l’economia d’altres països en lloc de l’europea, detalla l’informe sobre les deficiències de la UE de l’expresident del Banc Central Europeu, Mario Draghi.

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va obrir la possibilitat de flexibilitzar les regles del pacte d’estabilitat per excloure la inversió en defensa dels límits de dèficit públic. Aquesta proposta ampliaria la capacitat de despesa militar dels estats sense violar les regles europees, però no soluciona el problema d’on trauran els Vint-i-set aquests fons addicionals en un context de malestar social i creixement molt feble en la majoria de països.

Dels 24 països de la UE que són membres de l’OTAN, encara no arriben a l’objectiu de dedicar a defensa almenys el 2% del producte interior brut (PIB) Espanya, Itàlia, Portugal, Bèlgica, Croàcia, Eslovènia i Luxemburg, segons l’Aliança Atlàntica. El secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, planteja elevar aquest objectiu al 3% com a mínim per reforçar la defensa europea davant les pressions de Trump.

Partint dels PIB actuals, Espanya, per complir l’objectiu del 2%, hauria de dedicar 11.500 milions addicionals anuals al pressupost de defensa i arribar al 3% suposaria 16.000 milions més. En el cas d’Itàlia, arribar al 2% requeriria ampliar el pressupost de defensa en 11.000 milions anuals i necessitaria 21.300 milions més per arribar al 3%. A Alemanya, quan el 2027 s’esgoti el fons especial de defensa de 100.000 milions creat el 2022, el Govern es trobarà un forat de 40.000 milions anuals en el pressupost de defensa per continuar complint l’objectiu del 2% de l’OTAN i arribar al 3% suposarà 42.000 milions anuals més.

Notícies relacionades

79 països censuren les sancions de Trump contra el TPI

El foc devasta la Patagònia argentina davant un Milei indiferent

Liberals i conservadors planegen utilitzar el tema de la defensa per retallar la despesa social. El liberal Rutte, primer ministre holandès fins al juliol del 2024, ja ho va plantejar el 13 de gener davant la comissió d’Afers Exteriors del Parlament Europeu a l’insistir que ara la prioritat és defensa i que això "significa gastar menys en altres prioritats". El democristià alemany Friedrich Merz, favorit en les legislatives del 23 de febrer, també està a favor de prioritzar la defensa sobre la despesa social. La Comissió proposa destinar 100.000 milions a defensa en el marc financer 2028-2031 de la UE i sense un augment del pressupost serà a costa dels fons agraris, socials o regionals.

Davant el creixent descontentament social i descrèdit de les institucions, desatendre el malestar per la desigualtat, el deteriorament en educació i sanitat, el preu inassequible de la vivenda i la inseguretat alimentarà l’avanç de la ultradreta. El secretari general de l’OTAN n’és un exemple. La política d’austeritat antisocial de Rutte al capdavant del Govern holandès va conduir a la seva derrota en les eleccions regionals del 2023. La seva herència política ha sigut deixar un Govern dirigit per la ultradreta.