Tusk reafirma davant Von der Leyen el seu rebuig del pacte migratori

«Polònia no aplicarà el pacte migratori per introduir quotes addicionals de migrants», va dir ahir el primer ministre polonès, Donald Tusk, a Gdansk, en presència de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, que va capitanejar la reforma de la política migratòria de la UE durant la passada legislatura.

Amb el partit Llei i Justícia encara en el Govern, la UE va arribar a un acord per reformar la seva política de migració i asil, amb el vot en contra de Varsòvia. El conegut com a pacte migratori és un conjunt de legislacions que assenten i endureixen les bases legals de l’acollida de nacionals de tercers països a la Unió Europea (UE). L’Executiu, ara en mans dels populars Plataforma Cívica, ha canviat de color, però la línia dura en política migratòria segueix vigent.

A un pam de la presidenta

«Si algú diu que Polònia ha d’assumir més responsabilitat, independentment de qui ho digui, la meva resposta és que Polònia no n’assumirà més. Punt», va concloure Tusk. Ho va fer davant la premsa i a un pam de la presidenta de la Comissió. Entre les competències de l’Executiu comunitari està precisament fer que es compleixin les lleis.

Polònia, com Hongria, protesta pel pacte en general perquè creu que no ajuda a frenar els fluxos migratoris. En particular, Varsòvia i Budapest s’oposen al mecanisme de solidaritat que preveu un repartiment proporcional de persones que arribin a Europa en cas de crisi. Els països que s’oposin a acollir hauran d’oferir a canvi una contribució financera.

Tusk va defensar que Polònia ja està fent la seva part acollint milions de refugiats ucraïnesos. També va dir que Polònia està «en una situació molt particular» per la pressió migratòria que pateix a la frontera amb Bielorússia. El popular polonès va insistir que estan oberts a cooperar per «protegir Europa de la migració il·legal», però que no n’acolliran més. «Hem assumit més del que ningú podia imaginar fa uns anys».

En el marc del pacte migratori, hi ha la possibilitat que els països sotmesos a una pressió migratòria particular poden accedir a mesures de solidaritat per part d’altres països. Però això no és el que demana Tusk, sinó el que rebutja.

El novembre del 2024, la llavors comissària d’Interior, Ylva Johansson, va advertir que tots els països havien d’implementar el pacte. Si no, la Comissió prendria mesures. No obstant, l’encara presidenta de la Comissió va ser ahir menys taxativa.

Extraordinària solidaritat

Von der Leyen va destacar «l’extraordinària solidaritat [de Polònia] amb Ucraïna», ja que «acull el major nombre de refugiats ucraïnesos des de fa quasi tres anys». Això, va dir la presidenta de la Comissió, «s’ha de tenir en compte». La presidenta també va fer al·lusió a l’ús de les persones migrants «com a armes» per part de Bielorússia al flanc est. «No és un problema migratori, sinó de seguretat nacional», va insistir.

Notícies relacionades

79 països censuren les sancions de Trump contra el TPI

El foc devasta la Patagònia argentina davant un Milei indiferent

El missatge de Von der Leyen es va centrar en la necessitat de reduir els fluxos a través d’acords amb tercers països, accelerar les deportacions de persones que no necessitin protecció internacional i reforçar la seguretat a les fronteres. Però no va respondre què li sembla que Polònia no apliqui el pacte l’aprovació del qual va qualificar d’«històrica».

No és la primera vegada que la Comissió assumeix la línia dura de Polònia. L’any passat, Tusk va anunciar que Polònia suspenia el dret a l’asil. Ho va justificar per l’arribada de persones a la recerca de protecció internacional que Bielorússia empenyia a la seva frontera. En un primer moment Brussel·les va rebutjar la mesura, però va acabar fent marxa enrere al·legant que es tractava de circumstàncies «excepcionals», en les quals els països podien prendre mesures també excepcionals.