El canal xinès de Daniel Ortega

Una de les grans aspiracions històriques de Nicaragua és la construcció d’un canal interoceànic que connecti l’Atlàntic amb el Pacífic, com el de Panamà. Un somni que pretén fer realitat el president Daniel Ortega, malgrat el tenaç rebuig d’organitzacions camperoles, indígenes i de l’oposició política, gran part en l’exili o a la presó. Ortega va intentar posar en marxa el megaprojecte el 2013 amb els diners d’un multimilionari xinès, però va fracassar. Ara ha tornat a la càrrega oferint un altre cop el finançament i la construcció de la monumental infraestructura al gegant asiàtic. La presència de la Xina a l’Amèrica Central ha crescut els últims anys, i això inquieta els Estats Units.

El president nicaragüenc va aprofitar la 17a Cimera Empresarial Xina-Amèrica Llatina i el Carib, celebrada al novembre a Managua, per presentar una altra vegada el projecte, tot i que amb un nou traçat. El canal tindria una longitud de 445 quilòmetres (cinc vegades el de Panamà), una amplada que oscil·laria entre els 290 i els 540 metres i una profunditat de 27 metres.

Les dimensions del canal farien possible el trànsit dels vaixells de gran mida, els Post-Panamax, que no poden navegar pel de Panamà. El president nicaragüenc va assegurar que l’objectiu és obrir una nova via alternativa al comerç marítim global. "Daniel Ortega torna amb la cantarella del canal interoceànic", ha dit Juan Sebastián Chamorro, una de les figures més destacades de l’oposició, avui en l’exili i desposseït de la seva nacionalitat, com tants altres. "Estafa" i "fantasia", ha qualificat la iniciativa el Moviment Camperol Anticanal.

L’anunci del mandatari es va produir el mateix dia que el Tribunal Interamericà de Drets Humans (CIDH) es va pronunciar en contra del primer projecte fallit, el del 2013. La CIDH va declarar l’Estat nicaragüenc responsable de violar els drets dels pobles indígenes i de no haver realitzat una consulta prèvia a les comunitats ni estudis ambientals. No sembla que Ortega tingui la intenció de fer-ho ara.

El projecte de fa 12 anys va generar massives protestes, que van ser durament reprimides pel règim. "Aquest canal no només amenaça la nostra terra, llars i mode de vida, sinó també l’equilibri de la nostra terra mare", van dir les organitzacions camperoles i de defensa del medi ambient, que van ser els que van denunciar el Govern d’Ortega davant la CIDH. El projecte contemplava llavors, com també ara, l’expropiació de terres i la destrucció de fràgils ecosistemes i boscos verges.

El règim d’Ortega va concedir la construcció i explotació del canal a l’empresa de Hong Kong HKND, de la qual és propietari multimilionari Wang Jing. Llavors l’inversor va posar sobre la taula 50.000 milions de dòlars. Diners que servirien, a més, per aixecar un aeroport, ponts i línies de ferrocarril, entre altres infraestructures. Ortega va dir llavors que el canal "transformaria" l’economia del país, un dels més pobres de l’Amèrica Llatina. Però tot se’n va anar en orris abans que comencessin les obres. Jing va ser acusat d’"estafa internacional" després de perdre gran part de la seva enorme fortuna en negocis tèrbols.

La dinastia governant a Nicaragua, formada per Ortega, la seva dona (Rosario Murillo) i el fill de tots dos (Laureano) ha estret llaços amb la Xina, sobretot des que va trencar relacions diplomàtiques amb Taiwan i va obrir ambaixada a Pequín el 2021. Nicaragua ha seguit els passos d’altres països de la regió, com Panamà, Costa Rica, el Salvador i més tard Hondures, tots partidaris ara d’"una sola Xina". Una mostra de l’empremta i la influència que està deixant en la regió el gegant asiàtic.

Les multimilionàries inversions que al llarg de tots aquests anys ha portat a terme el règim de Pequín en diversos països centreamericans, que en altre temps van ser el pati del darrere dels EUA, ha fet possible que la regió s’hagi incorporat a la "Iniciativa de la Franja i de la Ruta" (BRI, per les seves sigles en anglès). El BRI és un mastodòntic pla del president Xi Jinping que va començar el 2013. Consisteix a crear una xarxa de rutes i vies comercials a nivell global que connectin la Xina amb la resta de continents. Una idea inspirada en l’antiga ruta de la seda. Per aconseguir-ho, ha aixecat colossals infraestructures en diversos països d’arreu del món.

Notícies relacionades

Aranzels que empobreixen

Europa, a l’espera

La Xina s’ha guanyat la confiança dels països centreamericans aportant donacions en forma de vivendes, grans estadis de futbol i biblioteques, com la que fa poc es va inaugurar al Salvador, un regal de 50 milions de dòlars. Donacions que van acompanyades de fortes inversions. La Xina és avui el segon soci comercial de Centreamèrica, amb una balança d’intercanvis molt favorable al gegant asiàtic.

El secretari d’Estat dels EUA, Marco Rubio, va afirmar el mes passat que Nicaragua representa una "amenaça" per al seu país i va assenyalar la Xina com l’adversari "més perillós". El primer viatge oficial de Rubio després d’assumir el seu càrrec va ser a Panamà, Guatemala, el Salvador i Costa Rica. Amb la seva visita ha aconseguit que tant Panamà com Costa Rica hagin marcat distàncies amb la Xina.