Elon Musk condueix els EUA a una crisi constitucional

Al propietari de Tesla, Space X, Starlink i X, l’home més ric del món, que va donar més de 250 milions de dòlars a la campanya de Trump, el republicà li ha encomanat la missió de desmantellar bona part de la burocràcia federal amb retallades de pressupost i reduccions de personal. I ho ha fet amb una entitat creada el primer dia al Despatx Oval i batejada com a Departament d’Eficiència en el Govern (DOGE per la seva sigla en anglès), però que en realitat no és ministeri ni part dels organigrames tradicionals de l’Administració, fet que el deixa fora de mecanismes de control i supervisió.

En només 20 dies, Musk ha començat a complir, a una velocitat, escala i efectivitat superiors al que es podia anticipar, i de manera controvertida, l’encàrrec. Ho està fent amb un nivell d’autonomia que pràcticament ningú pot controlar. I la seva envestida d’impacte ja té greus i visibles conseqüències.

Escomesa contra agències i funcionaris

Instal·lat a l’edifici Eisenhower, seu al costat de la Casa Blanca de l’antic Servei Digital, ara rebatejat com a DOGE, i amb un equip d’unes 40 persones que inclou almenys sis joves d’entre 19 i 21 anys sense cap experiència en el Govern, Musk ha posat en marxa el desmantellament d’agències amb una bel·ligerant intervenció en almenys 17. La primera diana, i la més radical, ha sigut USAID, l’agència d’ajuda al desenvolupament internacional amb què Washington ha desenvolupat des del 1961 el «poder tou».

El desembarcament del seu equip allí va suposar batalles per l’accés a informació classificada, càstigs de baixa administrativa als que es van resistir a facilitar-lo a l’equip de Musk, el tancament de la seu, l’apagada de la web... Per a aquest cap de setmana, la missió havia culminat, malgrat crítiques, protestes i una decisió judicial que frenava els acomiadaments de 2.000 dels treballadors de l’agència, que ha quedat en una raquítica ombra del que va ser.

Els empleats d’USAID no són els únics que estan en la diana. Com ja va fer quan va comprar Twitter, Musk s’ha llançat de manera furiosa a l’esforç per aplicar retallades en tot el cos de funcionaris. Des de l’Oficina de Gestió de Personal, on el seu equip també s’ha instal·lat, es va enviar un missatge a dos milions de funcionaris amb el mateix títol que tenia el que van rebre els empleats de Twitter: «Fork in the road», és a dir, bifurcació del camí. I el que els va plantejar va ser el mateix que en la xarxa social: quedar-se i entregar-se en cos i ànima a l’agenda i els objectius del president Trump o acollir-se a baixes anticipades amb sou fins al setembre, un compromís que Musk no pot garantir quan no hi ha pressupost federal assegurat per a després del 15 de març.

Malgrat decisions judicials com la d’USAID que han obligat a retards dels terminis inicialment plantejats per Musk, s’han estès la incertesa, el caos i la por.

Accés a dades

Un dels elements més problemàtics de l’escomesa de Musk és l’accés que ell i el seu equip estan tenint a totes les dades que acumula el Govern. Ha passat a l’Oficina de Gestió de Personal, on hi ha la informació dels 2,1 milions de funcionaris. Ha succeït amb accés a la informació sobre deute estudiantil. I ha passat, en l’episodi que més alarmes ha fet saltar, amb el sistema de pagaments i recursos humans del Tresor, que té informació personal dels nord-americans al ser el que paga les prestacions de la seguretat social, devolucions d’impostos o beneficis de Medicare.

Aquest dissabte, un jutge federal, en resposta a una demanda de 19 fiscals generals d’estats demòcrates, va restringir de manera temporal l’accés de Musk i el seu equip a aquestes dades i va ordenar la destrucció de les que hagin aconseguit. A l’hora d’escriure aquestes línies no estava clar si l’equip de DOGE acataria l’ordre.

En operacions envoltades de falta de transparència, ningú sap fins on ha arribat l’accés que van aconseguir els primers dies, abans de l’última decisió judicial i d’una de prèvia d’una jutge que també el va limitar temporalment i el va restringir només a lectura. Però aquest divendres es va confirmar que un dels aliats de Musk, Tom Krause, ha sigut instal·lat com a secretari fiscal assistent en el Tresor, en relleu del funcionari de carrera que va ser expulsat després de negar-se a donar accés al sistema (l’altre membre de l’equip de Trump va dimitir després que es revelessin nombrosos missatges racistes que havia escrit, tot i que el vicepresident J. D. Vance i fins i tot Trump han urgit que sigui readmès i Musk ha dit que el tornarà a contractar).

S’ha publicat, a més, que l’equip de Musk està desenvolupant eines d’intel·ligència artificial per manejar totes les dades.

Estatus i conflictes d’interessos

Juntament amb la demolició de potencials mecanismes de control amb l’acomiadament d’almenys 17 inspectors generals en agències, l’estatus legal que té Musk és una altra de les grans preocupacions. Ha sigut designat, segons la Casa Blanca, «empleat especial del Govern», una categoria que suposadament limita el seu servei a 130 dies a l’any i l’escuda d’haver de donar informes financers i altres requeriments ètics.

No se sap quines exempcions li atorgaria aquest estatus davant lleis de conflictes d’interessos, un altre dels núvols foscos que envolten el desembarcament al Govern de Musk, que lidia directament amb la cap de gabinet del president, Susie Wiles. Trump lloava aquesta setmana la seva feina, definint-lo com «un gran retallador de despesa» i «un individu intel·ligent» que «està fent una gran feina», i negava que pugui representar problemes. «Si creiem que hi ha un conflicte, no deixarem que s’acosti», va dir el president, que va assegurar també: «No pot fer res i no farà res sense la nostra aprovació. L’hi donarem quan sigui adequat, i quan no ho sigui no». 

Entre la informació a la qual ja ha tingut accés Musk, no obstant, hi ha, per exemple, la de contractistes del Govern federal, és a dir, de companyies que estan en competició directa amb les seves empreses. Trump va anunciar divendres que vol que també intervingui al Pentàgon, amb el qual Space X i altres de les seves companyies tenen contractes de milers de milions de dòlars. I Tyler McBrien, editor de la publicació especialitzada ‘Lawfare’, ha escrit sobre Musk recordant el concepte de «captura de l’Estat»: «Quan interessos privats influeixen en un govern fins a tal punt que poden dirigir decisions polítiques i fons públics per al seu propi benefici o el dels seus companys de viatge ideològics (o tots dos)».

La crisi constitucional

Els temors són generalitzats. Tot i que els republicans al Congrés callen públicament o, com l’‘speaker’ Mike Johnson, acusen els mitjans d’«estar exagerant», una dotzena de senadors conservadors han contactat en privat amb la Casa Blanca per objectar algunes de les accions de Musk. I, entre demòcrates i nombrosos politòlegs, experts en Dret o en separació de poders i historiadors, no deixen d’encendre’s llums vermells.

«No hi ha escrutini. No hi ha ni una sola entitat que el pugui fer responsable. És un presagi de la destrucció de les nostres institucions bàsiques», ha dit en ‘The New York Times’ l’historiador Douglas Brinkley. Mentrestant, Blake Emerson, professor de Dret Constitucional a UCLA, ha assegurat a ‘Marketplace’ que «la gran preocupació constitucional és que hi ha una espècie d’executiu a l’ombra que està existint, operant i exercint-los poder fora dels canals que autoritzen la Constitució i els estatuts del Congrés».

«El perill del que està fent Musk és que està desafiant obertament la Constitució delsEUA», va remarcar a CNN Corey Brettschneider, professor de Dret Constitucional i autor d’un llibre sobre cinc presidents nord-americans que van amenaçar la democràcia. «Segons la Constitució, el Congrés té el poder sobre el pressupost i el poder executiu és l’encarregat de gastar els diners assignats per aquest òrgan, però Musk, amb el suport de Trump, està decidint pel seu compte quins diners s’han d’assignar o no. Això no només suposa un probable desacatament a les ordres judicials que han pausat l’intent de congelació (d’entrega de fons) per part de l’Executiu; és un desafiament obert al poder legítim del Congrés».

Notícies relacionades

El final de l’hegemonia

L’ascens de la dreta populista inquieta el bipartidisme britànic

«Estem veient en temps real com es poden eludir els requisits constitucionals fonamentals a causa de l’enorme poder de l’Executiu», va dir també Brettschneider. «Pot ser que no sigui un col·lapse violent del sistema, però sí que s’assembla al deteriorament de l’Estat de dret que veiem en països autoritaris».

«La crisi constitucional no és una cosa que pugui passar hipotèticament», va escriure per la seva banda Krugman. «És una cosa que està passant mentre llegeixes això».