Els exportadors agroalimentaris espanyols miren a la Xina i el Mercosur

En algun cas, com el del sector olier, no s’ha ideat un únic pla B. Hi ha fins a quatre alternatives plantejades, explica Rafael Picó, director general d’Asoliva, l’associació que agrupa els exportadors d’oli d’oliva. "Des que l’ara president Donald Trump es trobava en campanya electoral, i quan va guanyar les eleccions, hem estat fent prospeccions i valorant quin rumb hauríem de prendre", confessa Picó.

En la inauguració del saló Barcelona Wine Week aquesta setmana, el ministre d’Agricultura, Luis Planas, traslladava la mateixa recomanació als vinicultors. "Si les amenaces de Trump es porten a terme, Mèxic i els països del Mercosur són la gran oportunitat", va apuntar, "no només per a la producció de vins, sinó per a tot el sector agroalimentari".

El vi es diversifica

El titular d’Agricultura va instar les empreses del sector a començar a mirar cap a aquests mercats, però, segons expliquen fonts de la Interprofesional del Vino de España, el consell del ministre no els ha trobat de braços plegats. Des de ja fa un temps, "cada vegada són més els cellers espanyols que tendeixen a la diversificació, amb mercats que estan mostrant forts creixements com és el cas de Mèxic, Polònia o el Japó", indiquen a preguntes d’aquest diari.

Amb tot, l’organització reconeix que els Estats Units són encara un mercat important per als vins espanyols. És el primer destí mundial per als espumosos, amb 21 milions de litres exportats l’últim any (+7,7%), per valor de 73,6 milions d’euros (+9,6%), "suposa entorn del 15% del total de les exportacions espanyoles de vins espumosos". És també el segon destí en relació amb el valor dels vins envasats, amb 243,1 milions d’euros exportats el 2024 (l’última dada disponible és del mes de novembre).

El cas de l’oli d’oliva

Malgrat que la balança comercial espanyola amb el país nord-americà és deficitària, és a dir, s’importa més del que s’exporta, productes com l’oli d’oliva sí que tenen una alta dependència d’aquest destí, un dels seus principals compradors. "L’any passat vam enviar-hi 180.000 tones de producte. No existeix cap altre mercat al món amb el poder adquisitiu que té el mercat americà que sigui capaç d’absorbir aquest volum", admet Picó.

Notícies relacionades

Dades de caps de seguretat dels EUA són a internet, segons ‘Der Spiegel’

El dilema iemenita

Sectors com el porcí cada vegada s’estan obrint més camí cap a la Xina, tot i que la seva aposta passa per estrènyer les relacions comercials amb els 130 països amb què ja treballen les seves empreses. Entre el gener i el novembre passats, es van enviar a aquest país 13.248,80 tones de productes, "valorades entorn de 100 milions euros, dels quals gairebé el 50% corresponen a paletes i pernils curats", indica la Interprofessional del Porcino de Capa Blanca (Interporc).

El tercer sector agroalimentari en volum d’exportacions és el de cítrics, però en aquest cas l’amenaça nord-americana no causa pertorbació. "Els EUA van ser el nostre primer destí exportador fora de la UE, fins que el 2019, durant el primer mandat de Trump, ja ens van apujar els aranzels", expliquen des de l’associació Comité de Gestión de Cítricos. Des d’aleshores, els principals clients són els països comunitaris i el Regne Unit".