L’Equador vota en un nou duel entre Noboa i el correisme

Els equatorians acudeixen avui a les urnes per elegir president i renovar les legislatures enmig de l’apatia, la desconfiança cap a les institucions i el temor d’una mort agitada, a causa de la greu crisi de seguretat que viu el país. Daniel Noboa aspira a una reelecció que té en la correista Luisa González el seu principal rival. L’última enquesta atorga al candidat de l’oficialista Acció Democràtica Nacional (ADN) una intenció de vot del 47,1%, contra el 39,5% de l’abanderada de Revolució Ciutadana, Luisa González. Andrea González i Leónidas Iza, representant del moviment indígena, no superen els cinc punts d’adhesions. L’altra desena de competidors és molt més testimonial: fan com uns extres d’una pel·lícula que sembla tenir final cantat.

Per imposar-se en el primer torn es requereix el 40% dels sufragis vàlids i una distància de 10 punts percentuals sobre el segon. Si Noboa no arriba a aquest nombre, els analistes consideren que en la segona volta del 13 d’abril tornarà a reunir darrere de la seva controvertida figura tots els equatorians que odien l’expresident Rafael Correa, actualment en l’exili, i no admetrien que González governi en nom seu. L’agitació d’aquest fantasma és la bala de plata que es reserva l’oficialisme en cas de no aconseguir avui el seu objectiu.

L’anticorreisme és una bandera que el Govern i els mitjans fan flamejar cada instant. El sentiment cala en un sector d’una societat desigual i temorosa que, des de l’assumpció de Noboa el novembre del 2023, ha sigut testimoni de l’augment del poder de foc de les bandes de narcotraficants, va patir l’eliminació del subsidi a la gasolina, una crisi energètica que va deixar les llars a les fosques bona part de l’any passat i, com si es tractés d’un culebró amb aires de comèdia, va presenciar les baralles entre Noboa i la vicepresidenta, Verónica Abad, a qui va destituir, però el Tribunal Constitucional va reposar en el seu càrrec, que, malgrat el dictamen, no exerceix.

Gairebé 13,7 milions d’equatorians tenen a les seves mans el destí de la presidència i la conformació de l’Assemblea Nacional. Uns 400.000 naturals d’aquest país sud-americà viuen a l’exterior. Els votants a Espanya s’acosten als 180.000. Les eleccions en aquest país, on un 25% de la població es troba en la pobresa, tenen la marca de la sospita. Un recent estudi de l’Observatori de Comunicació de la Pontifícia Universitat Catòlica de l’Equador (PUCE) dona compte del fet que el 68% dels entrevistats no confien en els organismes de control de la contesa i només el 19,8% creu en els resultats oficials. Un informe del 2023 revela, en canvi, que les Forces Armades tenen una acceptació del 63%.

Noboa ha alternat el proselitisme i la gestió. L’últim tram de la campanya va coincidir amb el començament de l’onada de deportacions del president nord-americà, Donald Trump. El president va trobar una raó més per propagar el seu nom en les publicitats, des del moment que van començar a aterrar a Quito les primeres desenes d’equatorians expulsats dels EUA. Noboa va prometre no només "abraçar-los" sinó donar-los 470 dòlars durant tres mesos, perquè puguin cobrir les seves necessitats fins a reintegrar-se en una economia que es va contraure el 2024. "Aquí, junts, construirem un país que pugui ser el que van sortir a buscar. Aquí cuidem dels nostres. Benvinguts al Nou Equador".

González, en canvi, ha cridat a "resistir" al "neoliberalisme" que encarna un president addicte a les xarxes socials. Ella ha posat èmfasi en propostes com la construcció de vivendes, carreteres, hospitals i, també, noves presons per enfrontar a un narcotràfic que, en pocs anys, no només ha dominat presons i territoris urbans, sinó que es va endinsar al cor de l’Estat, a les duanes i fins i tot a la justícia. Però, sobretot, l’aspirant de Revolució Ciutadana es va presentar com la garant del retorn dels temps en què el país no tenia els actuals nivells de violència i havia aturat l’èxode cap a l’exterior, gràcies a la bonança emanada del petroli i altres productes primaris exportables. El bon record d’un sector de la societat no ha sigut suficient en els dos últims comicis per facilitar un canvi d’orientació política. González ha oscil·lat entre la reivindicació d’aquells "anys feliços" i la necessitat de mostrar graus d’independència de l’expresident. Per a Ramiro Rivera Molina, columnista del diari El Comercio, la candidata té "un sostre dens i dur" i és "la repel·lència que genera el cabdill que aplaudeix les dictadures de (Nicolás) Maduro, (Daniel) Ortega o (Miguel) Díaz-Canel".

Narcotràfic

El narcotràfic ha transfigurat l’Equador. La realitat posa en entredit el triomfalisme presidencial sobre un futur victoriós en la "guerra" contra el crim. El gener del 2024, Noboa havia declarat l’"estat de conflicte armat intern", després que s’escapés d’una presó de màxima seguretat José Adolfo Macías Villamar, àlies Fito, líder de Los Choneros, el grup narcotraficant més perillós d’aquest país. Les 22 bandes narcos van ser considerades grups terroristes.

Notícies relacionades

Aranzels que empobreixen

Europa, a l’espera

Un any més tard, les xifres són desoladores. El Ministeri de l’Interior i la policia va reportar que fins al 26 de gener del 2025 es van registrar unes 658 morts violentes per cada 100.000 habitants al país, un 56% més que el 2024, fet que es tradueix en un assassinat per hora. Malgrat aquesta naturalització de la mort, els equatorians encara senten que tot pot ser pitjor.

La recent història de quatre nens que tornaven de jugar a futbol i mai van arribar a casa seva al sud de Guayaquil encara provoca estremiments a l’evocar-la. Els successos del 8 de desembre van acabar per aclarir-se: les víctimes van ser aturades per 16 militars que els van vexar i van torturar. Els seus cossos flotaven en un riu quan els van trobar pel Nadal.