Més de 60 empreses s’uneixen per una Europa líder en IA davant els EUA i la Xina

"El despertar europeu". Així van batejar les autoritats franceses la Cimera Internacional sobre la Intel·ligència Artificial que acaba avui París, i a la qual han acudit desenes de científics, premis nobel i caps d’Estat, per debatre sobre els reptes i virtuts de la IA en àmbits com la ciència, l’economia i la seguretat.

Aquest fòrum ha servit com a aparador per a l’aliança de més de 60 empreses europees de diferents sectors, que van llançar una iniciativa per fer d’Europa "un líder global en la intel·ligència artificial" (IA). En un comunicat, les empreses implicades van destacar que per a una adopció a gran escala de la IA a Europa, col·laboraran de manera "laboriosa i constructiva" amb la Comissió Europea i amb els governs dels països membres per crear un marc regulatori "dràsticament simplificat" que "desbloquegi la innovació local i el lideratge global" i recolzi els esforços per a una estratègia integral.

Establir precedent

L’autodenominada Iniciativa de Campions de la Unió Europea en la IA es va presentar en la primera jornada una cimera que pretén establir precedent. S’espera que després de l’oficialització d’aquesta aliança, les primeres discussions es portin a terme després de l’esdeveniment, amb Emmanuel Macron com a amfitrió, i la presència de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, a més de multitud de caps d’Estat.

França no vol quedar-se enrere en el camp de la innovació, més aviat vol prendre el lideratge europeu, especialment després de l’anunci dels EUA sobre un pla d’inversió de 500.000 milions de dòlars en infraestructures d’IA sota el nom de Stargate, i també davant l’arribada del xatbot xinès DeepSeek. Per això, en paral·lel, Macron va anunciar un paquet d’inversions de 109.000 milions d’euros amb l’objectiu de crear una intel·ligència artificial "al servei de la humanitat, per viure millor".

Tot i que amb importants absències, com la d’Elon Musk, la llista de personalitats presents ha sigut extensa i poderosa; des del vicepresident nord-americà, J. D. Vance; el canceller alemany, Olaf Scholz; el primer ministre indi, Narendra Modi, fins al vice primer ministre xinès, Zhang Guoqing. Pel costat espanyol, va acudir el representant a l’ONU i exministre d’Indústria, Héctor Gómez, que va valorar l’objectiu de la trobada: "Es tracta d’establir i igualar el desenvolupament, la competitivitat, però també la seguretat. Garantir la cobertura en matèria d’energia, i sens dubte, el coneixement. No podem entaular un marc de competitivitat sense unes regles del joc clares per a tots els estats membre. Aquesta és la tasca en què està centrada Nacions Unides, per això l’objectiu de crear un diàleg global, per crear una intel·ligència artificial amb totes les garanties".

Premis nobel

Una cimera en què els científics van ser els grans protagonistes, en especial premis nobel com el de química Demis Hassabis, que lidera el projecte IA de Google, DeepMind: "Necessitem més converses d’aquest tipus, més intenses, perquè hi ha moltes qüestions complicades a resoldre entorn de qüestions tècniques, com; la investigació, la interpretabilitat i els sistemes de valors. Cimeres com aquesta tenen un paper important per exercir, ja que reuneixen la indústria, el món acadèmic, la societat civil i els governs".

Notícies relacionades

Noboa i González passen a la segona volta quasi empatats

Hamàs anuncia que retarda l’alliberament de més ostatges israelians

La seguretat dels estats davant les noves tecnologies continua sent un dels temes que més preocupen. Per això el suport a la plataforma GRASP, que vol cartografiar els principals riscos relacionats amb la IA.

També es va debatre sobre la protecció de l’ocupació. El director general de l’Organització Internacional del Treball (OIT) va afirmar que les dones seran les més afectades per l’automatització del treball. I sobre ecologia. L’impacte ambiental del consum energètic dels megacentres de dades necessàries per al funcionament de la IA obsessiona a empreses i governs.