Von der Leyen anuncia una inversió de 200.000 milions d’euros per convertir la UE en una potència en intel·ligència artificial

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha anunciat aquest dimarts una ambiciosa iniciativa per convertir la Unió Europea (UE) en una potència en intel·ligència artificial (IA). L’objectiu és mobilitzar, juntament amb el sector privat, uns 200.000 milions d’euros per a inversions en aquest àmbit que se centraran en «aplicacions industrials i amb objectius crítics».

Von der Leyen ha realitzat l’anunci a la Cimera Internacional de la Intel·ligència Artificial de París, que aquest dimarts serà el punt de trobada d’un centenar de líders i caps d’Estat liderats pel president francès, Emmanuel Macron, i el primer ministre de l’Índia, Narendra Modi. 

«Hem d’actuar i accelerar Europa per arribar allà. Això és el que m’agradaria abordar avui: el lloc específic d’Europa en la carrera mundial per la IA. Volem que Europa sigui un dels continents líders en IA. I això significa adoptar un estil de vida en què la IA estigui a tot arreu», va afirmar Von der Leyen.

Segons ha explicat la presidenta de la Comissió, en tan sols uns mesos s’han creat a la UE 12 fàbriques d’IA i s’hi han invertit 10.000 milions d’euros. «No és una promesa: està passant ara mateix i és la inversió pública més gran en IA del món, que desbloquejarà 10 vegades més inversió privada. El nostre objectiu és que totes les empreses, no només les grans, puguin accedir a la potència informàtica que necessiten», ha afegit.

«Força per al bé»

Segons ha detallat la dirigent europea, la UE aportarà 50.000 milions d’euros a la iniciativa europea per als campions de la IA, que se sumaran als 150.000 milions que empreses del sector ja han compromès. «Serà l’associació publicoprivada més gran del món per al desenvolupament d’una IA confiable», ha remarcat.

A més, Von der Leyen ha esgrimit la llei d’intel·ligència artificial impulsada pels Vint-i-set, una norma pionera al món, i ha destacat la necessitat que els beneficis d’aquesta tecnologia «siguin accessibles per a tothom». «Volem que la IA sigui una força per al bé. Volem una IA on tots col·labors i tots se’n beneficiïn», ha dit davant desenes d’aliats però també rivals en aquest camp, com són els Estats Units o la Xina, que es trobaven a primera fila del plenari escoltant atentament els nous objectius de l’Europa IA. 

Elon Musk absent però present

Tot just arribar al Grand Palais i abans d'iniciar el plenari, el primer ministre del Canadà ha respost les insistents preguntes dels periodistes sobre l’anunci de Donald Trump d’ imposar aranzels del 25% a totes les importacions d’acer i alumini: «L’acer i l’alumini s’utilitzen en diverses indústries nord-americanes clau. Ja sigui defensa, construcció naval, manufactura, energia o automoció. Junts fem que Amèrica del Nord sigui més competitiva. (...) Treballarem amb els nostres socis internacionals i, si arriba el cas, la nostra resposta es reafirmarà, defensarem els treballadors canadencs. Defensarem les indústries canadenques», ha insistit

A diferència de Trudeau, el vicepresident dels Estats Units, JD Vance, no ha cedit a l’allau de preguntes de la premsa, mentre posava al costat del ministre d’Europa i Assumptes estrangers de França, Jean-Noël Barrot. «Cal veure aquesta nova frontera amb optimisme. Els Estats Units estan a l’avantguarda i no és un accident. Això és possible gràcies a l’ambient que permet l’experimentació», ha afirmat Vance en el plenari. 

Vance era un els homes més esperats en aquesta cimera, que no només participarà en aquesta trobada, sinó també es reunirà amb la presidenta de la Comissió Europea al finalitzar la cimera. 

Les grans absències han sigut les del president dels Estats Units, Donald Trump, i l’empresari, Elon Musk, que seguirà el plenari per videoconferència. Tot i així, han estat molt presents en els debats i en les preguntes sorgides durant la cimera. 

Open IA «no està en venda» 

Present al Grand Palais, el director general d’Open IA, Sam Altman, ha sigut un dels grans protagonistes aquest dimarts, després de filtrar-se la notícia que Musk havia presentat una oferta de compra d’OpenIA per 97.400 milions de dòlars. 

«Open IA no està en venda», ha volgut deixar clar Altman, que ja havia rebutjat formalment l’oferta dilluns a la nit, a través de la xarxa social X. «No, gràcies, però comprarem Twitter per 9.740 milions de dòlars si vols», va escriure. 

Les empreses insten el lideratge de la UE 

Aquest dimarts, la presidenta de Siemens a França demanava a la Unió Europea convertir-se en una líder en el camp de la intel·ligència artificial:  «Hem d’assegurar-nos de no perdre aquesta nova revolució que és la intel·ligència artificial. Les regulacions continuen sent massa restrictives i frenen la innovació».

Notícies relacionades

Trump declara la guerra a les palletes de paper: «Tornem al plàstic»

Noboa i González passen a la segona volta quasi empatats

No és l’única. La necessitat d’una Europa líder ha sigut la crida més repetida durant aquesta cimera, en especial després de l’anunci dels EUA d’un pla d’inversió de 500.000 milions de dòlars en infraestructures d’IA sota el nom de Stargate, i també davant l’arribada del xatbot xinès, DeepSeek.

Tot i que la intel·ligència artificial encara genera reticències en altres sectors. L’eliminació d’ocupació, l’impacte en el medi ambient i les desigualtats d’un algoritme amb biaixos preocupen organitzacions, com a Hiatus. Una coalició composta per una diversitat d’organitzacions de la societat civil francesa que pretenen resistir el desplegament massiu i generalitzat de la intel·ligència artificial (IA): «Tot i que la proliferació de la IA es presenta com a inevitable, no volem resignar-nos a això. (...) Exigim un control democràtic d’aquesta tecnologia i una limitació dràstica dels seus usos, per prioritzar els drets humans, socials i ambientals", afirmen en un comunicat.