Els EUA descarten l’ingrés a l’OTAN d’Ucraïna i que aconsegueixin recuperar les fronteres del 2014

«Els Estats Units no creuen que la pertinença a l’OTANd’Ucraïna sigui un resultat realista d’un acord» amb Rússia per posar fi a la guerra, i tornar a les fronteres del 2014 és un objectiu «il·lusori». Així de contundent s’ha mostrat aquest dimecres Pete Hegseth, el nou secretari d’Estat de Defensa de Donald Trump, en la seva primera compareixença abans d’una reunió ministerial de l’Aliança Atlàntica a Brussel·les.

Hegseth ha insistit que s’ha d’«acabar amb el vessament de sang» i, repetint les paraules del seu president, ha considerat que «aquesta guerra ha d’acabar». Però en una possible futura negociació amb Vladímir Putin a què Trump es va comprometre en campanya electoral, Washington no veu realista ni que Ucraïna entri a formar part de l’Aliança.

Tampoc creu que es pugui tornar a la delimitació territorial prèvia al 2014, quan va començar la invasió russa amb la presa del Donbàs i l’annexió de Crimea. «Perseguir un objectiu il·lusori només prolongarà la guerra i causarà més patiment», ha dit Hegseth davant la premsa. Aquesta postura contrasta amb la dels aliats europeus, que adverteixen dels perills d’acceptar com a legítima la presa de territori per la força.

Política de dissuasió amb la Xina

En la seva compareixença Hegseth també ha confirmat que tot i que els Estats Units mantenen el seu compromís amb l’OTAN, la seguretat europea no és una prioritat per a l’Administració Trump. El focus, ha dit el secretari d’Estat, estarà en la política de dissuasió respecte a la Xina.

Per això Hegseth ha fet una crida als aliats, d’una banda, que assumeixin gran part de la càrrega de l’ajuda militar a Ucraïna. «Salvaguardar la seguretat europea ha de ser un imperatiu per als membres europeus de l’OTAN», ha dit. Ha de ser Europa, ha afegit el secretari d’Estat, qui proporcioni «la major part de la futura ajuda letal i no letal a Ucraïna».

D’altra banda, l’encarregat de la política de Defensa de Trump ha replicat el missatge del president. Europa s’ha de fer responsable de la seva seguretat i això, entre altres coses, passa per més despesa militar. «Els Estats Units no toleraran més una relació desequilibrada que incentiva la dependència», ha recalcat.

Rutte urgeix els aliats a augmentar la despesa

El missatge ha arribat alt i clar a Brussel·les. El secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, ha insistit en la seva compareixença prèvia a la reunió de ministres en la necessitat que els aliats augmentin la despesa militar. Rutte ha demanat als països que es trobin lluny de l’objectiu marcat que aconsegueixin la inversió d’un 2% del PIB en defensa d’aquí a l’estiu.

«Sí, estem fora de perill i la nostra capacitat de defensa i dissuasió és robusta en aquest moment, però no d’aquí a quatre o cinc anys», ha admès el secretari general, que ha advertit que és el moment de prendre decisions difícils. «Sobre la despesa en defensa, hem de fer molt més del 2% a què ens vam comprometre a Gal·les. I aquells que no han arribat al 2%, sisplau, arribeu-hi abans de l’estiu», ha afegit. Dels 31 membres de l’Aliança Atlàntica, només vuit encara no han arribat a l’objectiu, entre ells Espanya, que està a la cua amb l’1,28%.

Els ministres de Defensa de l’OTAN es reuneixen aquest dimecres a Brussel·les per començar a preparar la cimera de la Haia el mes de juny vinent. En aquesta cita, els líders hauran de determinar quines capacitats ha de reforçar l’aliança, quin material i quant personal és necessari per aconseguir aquests objectius. «I això requereix que molts aliats, especialment a Europa i el Canadà, inverteixin considerablement més», ha dit Rutte. 

Rutte ha destacat en roda de premsa que, l’últim any, europeus i el Canadà han augmentat en un 20% la seva despesa en defensa respecte al 2023. Dos terços dels aliats han arribat a l’objectiu del 2% del PIB i el secretari general espera que d’altres l’aconsegueixin i fins i tot l’excedeixen aquest any. «Però hem de fer més», ha dit l’holandès, «perquè la càrrega sigui compartida de manera més equànime».

Pau duradora

Notícies relacionades

Netanyahu diu que reprendrà la guerra si Hamàs no allibera els ostatges

Von der Leyen defensa davant Vance unes relacions comercials justes

Tot i que la compareixença de Hegseth ha sigut posterior a la de Rutte, preguntat en diverses ocasions sobre la posició de l’Administració nord-americana sobre Ucraïna, el secretari general ha evitat contestar. Segons Rutte, hi ha un acostament de postures en què Ucraïna ha d’estar en la posició més forta possible per negociar i que la pau ha de ser duradora. Una cosa que contrasta amb les declaracions del secretari d’Estat de Defensa.

Respecte al canvi de prioritats a Washington, Rutte espera convèncer Trump que el que passa a Ucraïna també implica Corea del Nord, la Xina, l’Iran… «Hi ha una interconnexió entre el que passa a l’Atlàntic Nord i a la zona euroatlàntica d’una banda, però també a l’indopacífic d’altra banda. I això significa que tots aquests teatres s’estan entrellaçant. Des d’un punt de vista estratègic, hem d’assegurar-nos analitzar-ho així», ha afegit.