"Recordin Alemanya en els 20"

La pel·lícula Editorial Office és una àcida crítica a la connivència del periodisme regional i el poder polític a Ucraïna. Es va rodar abans de la invasió russa del 2022. En una escena, el protagonista descobreix que la seva nòvia guarda al soterrani de la seva casa de camp una caixa plena d’armes. ¿Per què?, pregunta ell. Ella li respon que és per si els soldats tornen del front i "no els agrada el sistema que tenim". És a dir, per si se’ls acut donar un cop d’Estat, explica el director.

La idea del que pot suposar la tornada de centenars de milers de soldats decebuts per una pau que veuen injusta, especialment amb la disponibilitat d’armes per tot arreu, és una inquietud que, en privat, expressen diversos ucraïnesos a aquest diari. És un futur distòpic, una por a la idea que Ucraïna, en comptes de sortir victoriosa de la guerra amb Rússia, es converteixi en una espècie d’Estat fallit i quedi fortament debilitada i sense nord.

Hi ha una altra versió de la mateixa idea que és una mena d’amenaça que expressen molts ucraïnesos quan parlen amb europeus. Si les coses surten malament, diuen, l’onada del desastre arribarà també a territori europeu. Potser no és una invasió a gran escala d’Estònia o Polònia, sinó una successió de petites escaramusses frontereres en la qual Rússia vagi comprovant com de reactiva és l’OTAN; ¿es mostrarà igual de mesurada amb l’escalada bèl·lica?, es pregunten.

Quan, dimecres, el president dels Estats Units va anunciar que va mantenir una conversa d’hora i mitja amb el seu homòleg rus en la qual van acordar iniciar converses per aturar la guerra, sense comptar amb Brussel·les o Kíiv, molts a Ucraïna es van sentir traïts. Donald Trump menystenia Ucraïna, el país envaït, i deixava Volodímir Zelenski com a segon plat. Mentrestant, el seu secretari de Defensa clamava davant l’OTAN que Ucraïna no recuperarà els territoris envaïts per Rússia ni podrà entrar a l’Aliança Atlàntica. A Trump a Kíiv no se’l vol. "L’odio. Canvia constantment d’opinió", diu un conductor de la capital.

Se senten traïts, i adverteixen contra una pau humiliant que tanqui en fals una guerra en la qual s’ho estan deixant tot i que tornarà amb més força d’aquí uns anys, pensen. "Preparin-se per a una enorme onada d’antiamericanisme a Ucraïna", diu Mykola Beleskov, prestigiós analista bèl·lic de la fundació Come Back Alive. "Recordin la gent de l’Alemanya dels 20 després de la Primera Guerra Mundial, la tornada dels soldats decebuts, sense saber per què havien lluitat". D’aquells fangs va sorgir el llot del nazisme i la Segona Guerra Mundial.

El millor exèrcit

Notícies relacionades

Israel es queda en cinc punts del Líban després d’expirar l’alto el foc

La UE treballa per un acord al maig per relaxar les regles fiscals

Hi ha moltes versions d’aquesta mateixa idea. La més directa la va formular a aquest diari a l’octubre l’estrella televisiva i ara recaptador de fons per a l’Exèrcit Serguei Pritula. Diu així: si Putin ha aconseguit reclutar soldats entre els ucraïnesos dels territoris temporalment ocupats del Donbàs, Kherson o Zaporíjia per lluitar contra els seus propis compatriotes, ¿com es pot descartar que una Ucraïna que estigui controlada per Moscou utilitzi els soldats ucraïnesos, dels millors i més experimentats d’Europa, bregats en tres anys de guerra, per atacar Polònia o els països Bàltics?

D’altra banda, una font de l’entramat de seguretat ucraïnès recorda que Ucraïna pot ser tant l’arsenal d’Europa com el seu millor exèrcit. Tenen uns 110 batallons fortament entrenats en combat. Uns 300.000 soldats al front. Amb això estan resistint Rússia, que té el doble de batallons i soldats. És un Exèrcit amb molta experiència en la guerra moderna. Europa, per comparació, vorejaria els 80 batallons rovellats en temps de pau. No aguantaria l’embat rus sense l’ajuda dels EUA.