Europa busca una estratègia comuna de Defensa urgent davant el menyspreu dels EUA

Europa no pot continuar somiant que, potser, l’administració Donald Trump no li serà tan hostil com temia. Un mes després de la tornada a la Casa Blanca del president republicà, Washington no ha enviat més que senyals negatius al bloc comunitari, a més d’arengues més pròpies d’un rival que d’un aliat. En qüestió de tres dies s’han esfondrat fins i tot les esperances d’un tracte almenys cordial. Primer va ser la ‘venjança’ llançada divendres des de la Conferència de Seguretat de Múnic (MSC) pel vicepresident J.D. Vance, acusant Europa de soscavar la democràcia. El va seguir dissabte l’advertència de l’enviat de Trump per a Ucraïna, el general Keith Kellog, que no hi haurà un lloc per a Europa en les negociacions directes entre Kíiv i Moscou que impulsa Washington. Trump està més predisposat a parlar amb Vladímir Putin, com ja va fer, que a fer-ho amb els aliats europeus de l’OTAN. Diumenge, al tancament del fòrum internacional de la capital bavaresa, París va confirmar la convocatòria d’una cimera aquest dilluns entre els ‘principals socis’ europeus per afrontar la política de seguretat europea.

La iniciativa parteix del president Emmanuel Macron, reconegut impulsor de tot el que signifiqui avançar cap a una política de Defensa pròpia. Segons el seu ministre d’Exteriors, Jean Noël Barrot, serà una trobada ‘informal’, una cosa que, afirma, es produeix de forma regular a escala comunitària.

Tan rutinària no sembla que sigui. De moment, ha anunciat la seva assistència el canceller Olaf Scholz, en la recta final fins a les eleccions generals alemanyes de diumenge següent, 23 de febrer. També hi acudiran, segons l’agència Reuters, Regne Unit, Polònia, Itàlia, Espanya i Dinamarca, que representarà tots els països nòrdics i bàltics. És a dir, pràcticament tot el flanc est de l’OTAN, principals interessats a reforçar-se davant Rússia i a tenir una veu en el pla per al final de la guerra que Trump vol manejar sense comptar amb Europa. Dinamarca precisa mostrar la màxima cohesió, davant el propòsit de Trump d’aconseguir el control de Groenlàndia, territori autònom danès.

Ucraïna és el tema prioritari i també el plantejament presentat davant de l’MSC de Múnic pel seu president, Volodímir Zelenski, segons el qual Europa no tindrà garantida la seva seguretat mentre no es doti d’un exèrcit propi. Ni ara, ni tampoc de prosperar la iniciativa per posar fi a la guerra.

Recels polonesos i ímpetu ultradretà

La idea d’un exèrcit propi topa amb el rebuig de Polònia, país que exerceix la presidència de torn del Consell Europeu. «No hi pot haver un exèrcit unificat europeu. Cal anar amb molta cura amb aquest terme. Pot donar lloc a interpretacions equívoques», va afirmar des de Múnic el ministre d’Afers Exteriors, Radoslaw Sikorski. El cap de la diplomàcia polonesa s’havia avançat a l’Elisi a l’informar dissabte de la preparació d’aquesta cimera a través del seu compte a X, cosa que París no va confirmar fins diumenge.

Notícies relacionades

Hamàs entrega quatre cossos d’ostatges morts, entre els quals dos nens

Alemanya, davant l’allau aranzelària

Els recels polonesos s’atribueixen que Varsòvia tem que la creació d’un exèrcit propi convidi encara més els EUA a desentendre’s d’Europa. També als desnivells entre les aportacions dels diferents socis europeus en matèria de Defensa. Varsòvia destina ja al voltant del 4% del seu PIB a Defensa i es proposa orientar-se al 5%, cosa que el convertiria en ‘alumne exemplar’ dels EUA. En la mateixa dinàmica es troben els tres estats bàltics, Estònia, Letònia i Lituània. Però no Alemanya, que el 2024 va complir per primera vegada amb l’objectiu declarat del 2%. Altres aliats, com Espanya, estan per sota d’aquest llindar.

Hi ha un tercer element a tenir en compte, a ulls de Varsòvia, com és la creixent influència a escala europea de partits ultraconservadors o ultradretans. Aquest és el cas d’Hongria, governada pel Fidesz de Viktor Orbán, màxim aliat a Europa de Putin i, alhora, representant entre el trumpisme del bloc comunitari. Són partits euroescèptics, com el neerlandès Partit de la Llibertat de Geert Wilders o el seu equivalent austríac FPÖ de Herbert Kickl.