Ucraïna es prepara per defensar les seves línies vermelles davant Trump

La guerra sempre planteja un dilema personal. Allistar-se o fugir; cedir per aconseguir la pau o continuar lluitant. Aquestes disjuntives es donen aquests dies en milions de llars a Ucraïna. Volen que els seus soldats –pares, fills, germans– tornin del front. Però necessiten que algú els prometi que no tornaran a patir el calvari dels darrers 11 anys de guerra; tres dels quals d’una invasió en què han aconseguit resistir el segon exèrcit més gran del món.

Aquest dubte existencial no entén de classes socials o professions. Inna Sovsun (Khàrkiv, 1984) és una de les 450 diputades al Parlament nacional, la Rada Suprema. La seva formació és el partit liberal Holos. Últimament té el cor dins d’un puny, com la resta dels seus compatriotes. El seu marit es va tornar a unir a les Forces Armades el febrer del 2024 i des d’aleshores està al front. "Si la guerra s’atura, tornarà a casa. Però no aconsegueixo veure quin tipus de pau hi haurà, què podem oferir a Putin perquè pari o quina fitxa mouran els Estats Units. Temo que un alto el foc a qualsevol preu sigui el preludi d’una nova guerra: tinc un fill de 12 anys; si la guerra comença de nou, d’aquí a cinc anys estarà en edat de lluitar. No vull que aquest sigui el meu llegat", assegura.

Anunci sorpresa

Per ella, l’anunci per sorpresa de Donald Trump que havia acordat començar a dialogar amb Vladímir Putin per arribar a un alto el foc obre una finestra a l’esperança, però també a la por. "La sensació és semblant a la dels dies previs a la invasió a gran escala: no sabem què esperar ni què passarà, i vivim un sentiment molt profund d’incertesa, conscients que el que es juga és molt important", diu. El president Trump va posar en marxa la maquinària diplomàtica internacional. Sense preguntar a la UE, aliada que ha portat la meitat de la càrrega de la guerra, va anunciar que havia acordat amb Putin iniciar converses per a un alto el foc. Es parla d’una possible reunió presencial a l’Aràbia Saudita entre Trump, Putin i Zelenski. "No en sé res. ¿Potser algú sap més que jo?", va comentar en to irònic divendres passat el president ucraïnès davant les preguntes dels periodistes a la conferència de seguretat de Múnic (Alemanya).

Notícies relacionades

Hamàs entrega quatre cossos d’ostatges morts, entre els quals dos nens

Alemanya, davant l’allau aranzelària

El sarcasme posa de manifest que hi ha dos bàndols diplomàtics. D’un costat, Ucraïna i la Unió Europea, que semblen haver sigut esquivades pel nou president nord-americà, més centrat a aconseguir l’aquiescència de Putin per frenar el conflicte. "Només em reuniré amb un rus, amb Putin, però després de tenir un pla comú amb Trump i amb Europa. Només en aquest cas m’hi reuniré, no en un altre escenari", va afegir Zeleski. La guerra continua en marxa i a plena potència. Divendres passat, un dron amb una gran càrrega explosiva es va estavellar contra la cúpula que protegia la central nuclear de Txernòbil i que evita des de fa tres dècades que la radiació s’escapi del quart reactor, el que es va fer malbé en el pitjor accident atòmic de la història. Ucraïna va acusar Rússia de l’atac i va exposar un vídeo en què es veia el moment de l’impacte. Però Moscou es va afanyar a negar-ho.

Entre bambolines, tothom comença a dibuixar els primers traços del possible final del conflicte armat: quines seran les possibles línies vermelles de cada part i quines les peces que es poden intercanviar. A Ucraïna, l’expressió més repetida és "garanties de seguretat".