Fractura transatlàntica

Europa busca una estratègia comuna de defensa davant el menyspreu dels EUA

París convoca una cimera amb els seus principals socis i alts dirigents de l’OTAN, a la qual acudeix avui el president Sánchez 

La reunió respon a la declarada hostilitat de Washington

«Els europeus hem de fer més per la nostra política de seguretat col·lectiva», diu Macron

Europa busca una estratègia comuna de defensa davant el menyspreu dels EUA
4
Es llegeix en minuts
Gemma Casadevall
Gemma Casadevall

Corresponsal a Berlin

ver +

Europa no pot continuar somiant amb què, potser, l’administració Donald Trump no li serà tan hostil com temia. Un mes després de la tornada a la Casa Blanca del president republicà, Washington no ha enviat més que senyals negatius al bloc comunitari, a més d’arengues més pròpies d’un rival que d’un aliat. En qüestió de tres dies s’han esfondrat fins i tot les esperances d’un tracte almenys cordial. Primer va ser la "venjança" llançada divendres passat des de la Conferència de Seguretat de Múnic (MSC) pel vicepresident J. D. Vance, acusant Europa de soscavar la democràcia. El va seguir dissabte l’advertència de l’enviat de Trump per a Ucraïna, el general Keith Kellogg, que no hi haurà un lloc per a Europa en les negociacions directes entre Kíiv i Moscou que impulsa Washington.

Trump està més predisposat a parlar amb Vladímir Putin, com ja va fer, que a fer-ho amb els aliats europeus de l’OTAN. Ahir, al tancament del fòrum internacional de la capital bavaresa, París va confirmar la convocatòria d’una cimera avui entre els "principals socis" europeus per afrontar la política de seguretat europea. La iniciativa parteix del president Emmanuel Macron, reconegut impulsor de tot el que signifiqui avançar cap a una política de Defensa pròpia. Segons el seu ministre d’Exteriors, Jean Noël Barrot, es tractarà d’una trobada "informal", cosa que, afirma, es produeix de forma regular a escala comunitària.

Tan rutinària no sembla que serà. Acudiran, segons l’agència Reuters, els caps de Govern d’Espanya –Pedro Sánchez viatja avui a París– així com del Regne Unit, Polònia, Itàlia i Dinamarca, que representarà tots els països nòrdics i bàltics. També el president del Consell Europeu, el president de la Comissió Europea i el secretari general de l’OTAN. És a dir, pràcticament tot el flanc aquest de l’OTAN, principals interessats en reforçar-se davant Rússia i en tenir una veu en el pla per al final de la guerra que Trump vol manejar sense comptar amb Europa. Dinamarca necessita mostrar la màxima cohesió, davant el propòsit de Trump d’aconseguir el control de Groenlàndia, territori autònom danès.

França pren la davantera

Ucraïna és el tema prioritari i també el plantejament presentat davant la MSC de Múnic pel seu president, Volodímir Zelenski, segons el qual Europa no tindrà garantida la seva seguretat mentre no es doti d’un exèrcit propi. Ni ara, ni tampoc de prosperar la iniciativa per posar fi a la guerra. En la vigília d’aquesta reunió, l’Elisi ha fet una crida a què Europa treballi unida davant la nova posició presa pels EUA, en relació amb la trucada que Trump i Putin van mantenir aquesta setmana. "Considerem que, com a resultat de l’acceleració en la qüestió ucraïnesa, i també com a resultat del que diuen els líders nord-americans, els europeus hem de fer més, millor i de forma més coherent per la nostra seguretat col·lectiva", va destacar un assessor del president francès Emmanuel Macron.

La reunió convocada per l’Elisi per debatre sobre la posició que pren el bloc europeu sobre Ucraïna pretén "facilitar el desenvolupament de les converses a Brussel·les", va assenyalar. La reunió s’ha organitzat en un format reduït per "raons pràctiques", segons apunta el Govern francès, tot i que té la intenció de ser inclusiva, segons va afegir. "Per a nosaltres, tothom està involucrat, tothom ha de poder participar en aquesta conversa".

"L’objectiu és determinar què poden fer els europeus per si mateixos, atesa l’acceleració que estem vivint a Ucraïna arran de les iniciatives del president Trump", va afegir aquesta mateixa font. "Aquestes iniciatives són una oportunitat en el sentit que poden ajudar a accelerar el final de la guerra a Ucraïna, però òbviament encara hem d’arribar a un acord i veure en quines condicions es pot posar fi a la guerra", va apuntar el conseller, remarcant "les necessitats de sobirania i seguretat tant d’Ucraïna com d’Europa". Europa ha de prestar atenció ara a "les conseqüències" de tots els debats iniciats en els últims anys sobre la sobirania europea sota la iniciativa del president Macron, va remarcar novament l’Elisi. "Ara tenim eines per contribuir a una pau robusta i sòlida a Ucraïna, en benefici d’Ucraïna i també dels europeus", va insistir l’assessor.

Recels polonesos

La idea d’un exèrcit propi topa amb el rebuig de Polònia, país que exerceix la presidència de torn del Consell Europeu. "No hi pot haver un exèrcit unificat europeu. Cal anar amb molt de compte amb aquest terme. Pot donar lloc a interpretacions equívoques", va afirmar des de Múnic el ministre d’Afers Exteriors, Radoslaw Sikorski. El cap de la diplomàcia polonesa s’havia avançat a l’Elisi a l’informar dissabte de la preparació de la cimera, a través del seu compte a X. París no ho va confirmar fins ahir.

Notícies relacionades

Els recels polonesos s’atribueixen que Varsòvia tem que la creació d’un exèrcit propi convidi encara més els EUA a desentendre’s d’Europa. També als desnivells entre les aportacions dels diferents socis europeus en matèria de Defensa. Varsòvia destina ja al voltant del 4% del seu PIB a Defensa i es proposa orientar-se al 5%, cosa que el convertiria en "alumne exemplar" dels EUA. En la mateixa dinàmica es troben els tres estats bàltics, Estònia, Letònia i Lituània. Però no Alemanya, que el 2024 va complir per primera vegada amb l’objectiu declarat del 2%. Altres aliats, com Espanya, estan per sota d’aquest llindar.

Hi ha un tercer element a tenir en compte, a ulls de Varsòvia, com és la creixent influència a escala europea de partits ultraconservadors o ultradretans. Aquest és el cas d’Hongria, governada pel Fidesz de Víktor Orbán, màxim aliat a Europa de Putin i, alhora, representant entre el trumpisme del bloc comunitari. Són partits euroescèptics, com el neerlandès Partido de la Libertad de Geert Wilders o el seu equivalent austríac FPÖ d’Herbert Kickl.