Les batudes sacsegen Nova York

L’hivern colpeja fort Nova York, però no són les gèlides temperatures, la pluja gelada o la neu el que ha obligat a molts a tancar-se a casa. No és el que ha fet que s’hagi esvaït de molts llocs l’habitual bullici de venedors ambulants. No és el dur hivern el que ha fet que molts nens no vagin a classe o que alguns metges de centres de salut comunitaris s’alarmin pel descens de les visites. Tampoc és el fred el que fa que molts estiguin faltant a la feina, que s’hagin reduït visiblement els grups de jornalers que busquen al carrer feina diària en la construcció o que comencin a sentir-se els problemes en el sector de cura de la gent gran.

A la Gran Poma desenes de milers de persones senten por i ansietat. Són immigrants, en la majoria dels casos però no només, sense documents legals per ser al país i a la ciutat, alguns des de fa només mesos, altres des de fa anys. I molts han congelat part de les seves vides en les quatre setmanes des que Donald Trump va tornar a la presidència dels Estats Units, decidit a posar en marxa el que ha promès com "l’operació més gran de deportació de la història" dels EUA.

Les batudes

El dia 28 de gener, amb molta promoció en els mitjans i xarxes socials i amb la presència de la nova secretària de Seguretat Nacional, Kristi Noem, van arrencar a l’urbs les primeres batudes d’ICE, l’agència policial d’Immigració i Duanes. Aquell dia es van detenir 39 persones, segons la informació oficial que es va fer pública. Van sumar 100 en tota la primera setmana d’operacions. I entre ells hi va haver gent amb historial criminal, el marcat primer objectiu de la campanya, però també el que es va reconèixer com "arrestos col·laterals".

Des d’aleshores han seguit les detencions, aquí i arreu del país, 14.000 en les tres primeres setmanes, segons les dades que va donar el tsar de la frontera, Tom Homan. De fet, és impossible saber quants són els detinguts exactament, quants tenen historials criminals, on són i quines garanties legals se’ls està donant.

Les coses no van del tot com li agradaria a Trump. Les dades facilitades per Seguretat Nacional a The Washington Post indiquen que les detencions han caigut a 600 al dia arreu del país els 13 primers dies de febrer, lluny de la meta d’entre 1.200 i 1.500 diàries, però això no evita que la por s’estengui. "Realment ha colpejat la gent. Els que treballaven en l’àrea d’immigració, els líders comunitaris, entenien molt bé el que passaria i l’abast, però crec que la gent no estava preparada", explicava dijous el reverend Dr. K. Karpen a Sant Pau i Sant Andreu, una progressista església metodista de l’Upper West Side de Manhattan.

Ara, aquest temple que durant 14 mesos en el primer mandat de Trump va ser santuari per a una família que havia de ser deportada, té a les seves portes un cartell que recorda als agents d’ICE i de Seguretat Nacional que necessiten una ordre judicial per entrar.

És també part d’una coalició que ha demandat el Govern per donar llum verda a batudes en llocs com escoles, hospitals o centres religiosos. I ajuda els immigrants a saber què fer si es creuen amb una batuda, si l’ICE truca a la seva porta, o si són detinguts. Se’ls recorden drets constitucionals que també es llegeixen en cartells que es pengen en universitats o targetes que es reparteixen en altres centres d’ajuda. "No obri la porta. No contesti a cap pregunta. No firmi res sense parlar abans amb un advocat"…

"La por és una eina d’aquesta Administració, és el que estan utilitzant parcialment per fer el que volen fer i jo no vull fer la seva feina per ells, però d’altra banda també necessitem que els nostres amics estiguin preparats", assenyala el reverend.

"El nivell d’agressivitat és diferent del seu primer mandat. És el que se suposa que anava a ser aquella vegada, però per diferents raons no va passar i ara no hi ha ningú per aturar-los", assegura també Karpen. "No hi ha Congrés. Hi ha els tribunals, però ja han donat senyals que no els importa gaire. No estan seguint la llei. Diuen que ho fan, però no és veritat. I per a ells tots els immigrants són criminals", tot i que entrar sense papers als EUA és una violació civil, no un delicte penal.

Alguns dels immigrants són conscients d’aquests perills. Ho és, per exemple, el Julián, un veneçolà de 24 anys que va entrar fa quatre mesos als EUA després d’aconseguir una cita per demanar asil. Ell continua millorant el seu bon anglès, estudiant per avançar en el seu somni de graduar-se com a preparador físic i fent "vida normal a Nova York". "El que faig és anar a la meva, mantenir-me allunyat de qualsevol cosa o persona que pugui ser problemàtica", diu a les portes de l’hotel Row NYC a Times Square, un dels més de 100 que inicialment la ciutat va contractar per donar alberg a migrants, on ha vingut a veure una compatriota i el seu nadó. "Jo no he fet res de dolent, però sé que puc ser un dany col·lateral", afirma.

N’hi ha també que parlen amb una innocència que desarma. "Només agafen criminals. Jo pago el meu transport, el meu menjar, els meus cigarros. I tinc la meva targeta", afirma el Saïd, un marroquí de 42 anys, ensenyant la identificació que li han donat al seu refugi a Queens. D’altres coneixen els riscos, però no poden deixar de treballar. És el cas dels repartidors. O el de la Mariana, que va arribar de Veneçuela i continua treballant com a netejadora. No té permís legal d’ocupació, però tampoc els que la contracten el tenen per pagar-li molt per sota dels 15 dòlars per hora que marca la llei.

El paper de l’alcalde

Notícies relacionades

La germana de Milei, sota el ‘criptogate’

La fiscalia acusa Bolsonaro de l’intent de cop d’Estat

La situació per als migrants s’ha complicat per la col·laboració de l’alcalde demòcrata, Eric Adams, amb l’Administració de Trump. Ha reobert la possibilitat que l’ICE s’instal·li a la polèmica presó de Rikers; ha instat els empleats municipals que no interfereixin ordres federals sobre immigració i que no critiquin l’Administració de Trump en xarxes i ha acusat els mitjans d’"alimentar la histèria".

L’actitud de l’alcalde irrita Karpen: "Adams ha venut la seva ànima. El preu era el perdó. Però el que ha venut realment ha estat la vida de milers de persones que no han fet res de dolent, l’únic que han fet és buscar un lloc per criar una família. És el nivell més profund de cinisme".