Les deportacions i la immigració irregular copen la campanya alemanya

"L’única bona notícia aquestes setmanes és que, malgrat l’alarma pels atacs comesos per refugiats, el partit que està pujant en els sondejos és el nostre, que no promet expulsions massives d’immigrants irregulars", explica Gregor Gysi, candidat i fundador de Die Linke, L’Esquerra. Fins fa poc, la seva formació, una fusió entre el postcomunisme de Gysi i la dissidència socialdemòcrata d’Oskar Lafontaine, estava sota el llistó del 5% necessari per assegurar-se escons al Bundestag (Parlament). De sobte ha pujat al 6% o fins i tot al 7%, impulsat per veterans com Gysi i una presidència rejovenida, el rostre de la qual és Heidi Reichinnek.

Mentre Gysi practica la campanya clàssica, amb mítings al seu districte berlinès de Treptow-Kopenick, a l’antic sector comunista, Reichinnek es dirigeix als seus seguidors a través d’Instagram i TikTok. La seva indignada intervenció en el Bundestag, després del vot còmplice de la ultradreta a una moció de política migratòria del bloc conservador de Friedrich Merz, va captar 29 milions de clics.

Die Linke semblava condemnada a convertir-se en extraparlamentària després de les eleccions nacionals de diumenge vinent. Haver pujat per sobre del 5% és un petit miracle, després de l’esquinçament provocat per l’escissió de l’esquerra populista i prorussa capitanejada per Sahra Wagenknecht. Però és tot just una gota d’aigua a la marea de propostes restrictives en matèria migratòria de la resta de l’espectre parlamentari. L’Esquerra de Gysi és l’únic entre els partits del Bundestag que concentra la seva campanya en l’escassetat d’habitatge públic, la lluita contra l’especulació immobiliària i els efectes de la inflació en la cistella de la compra. Problemes apressants del ciutadà comú, en una potència en recessió i amb una creixent precarietat.

Ocupa el cinquè lloc en els sondejos. La primera posició, amb una intenció de vot del 30%, és per a Friedrich Merz, que promet deportacions en calent i tancar l’entrada al país a la migració irregular. El segueix la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD), 10 punts per sota. La seva candidata, Alice Weidel, clama en els seus mítings contra "la immigració descontrolada" formada, segons ella, per "atacants a ganivet, violadors en grup i gihadistes". Responsabilitza de la seva arribada al país la política migratòria d’Angela Merkel.

La tercera posició, amb un 15%, és per als socialdemòcrates del canceller Olaf Scholz, que alerta que els propòsits de Merz vulneren el dret a l’asil, la línia migratòria de la UE i les lleis alemanyes. En quarta posició estan Els Verds, amb un línia migratòria similar a la dels seus socis socialdemòcrates. Tots dos coalitzats defensen que sota la seva gestió s’ha reduït el nombre de nous demandants d’asil i s’han incrementat les expulsions de refugiats sense perspectives de ser acollits, radicalitzats o que hagin incorregut en delictes greus.

Les xifres

El nombre d’expulsions del 2024 va pujar a 20.084, un 21% més que l’any anterior. El de les que no van arribar a executar-se, per raons humanitàries, errades o problemes burocràtics, és més gran: 33.717. Per cada persona que es va deportar van entrar al país 15 sol·licitants d’asil, recorda Merz. L’any passat es van registrar 329.000 nous peticionaris, segons el departament federal de Migració i Refugiats, cosa que eleva a 3,5 milions el nombre de refugiats que viuen a Alemanya. En aquest total no s’inclou el milió llarg d’ucraïnesos arribats a causa de la guerra, exempts dels tràmits de sol·licitud d’asil.

Cada una de les últimes campanyes electorals s’ha vist sacsejada per atacs comesos per refugiats, molts d’ells pendents d’expulsió, de vegades amb trastorns psíquics, amb rerefons gihadista o fins i tot per islamofòbia. Els comicis europeus de juny de l’any passat van quedar sota l’impacte de la mort a ganivetades d’un policia a mans d’un afganès, a Mannheim. El va seguir a l’agost, poc abans dels comicis regionals a l’est, l’atac d’un gihadista sirià contra una festa popular de Solingen, amb tres morts. Al desembre, un saudita va irrompre amb un potent SUV contra un mercat ambulant nadalenc a Magdeburg, amb sis morts. Fa unes setmanes, un altre afganès va matar un nen de dos anys i un adult a un parc de Baviera. Ja en plena campanya, un altre nen de la mateixa edat i la seva mare van morir després de l’atropellament múltiple d’un altre afganès a Múnic.

El Govern de Scholz va reprendre les deportacions d’afganesos amb delictes greus al seu país després dels atacs de Mannheim i Solingen. A cada un dels següents atemptats ha respost el canceller amb el compromís d’accelerar les expulsions, incloses a Síria i l’Afganistan. Però per al bloc conservador de Merz i per a l’AfD res passa al ritme requerit. Hi ha a Alemanya uns 400.000 afganesos i prop d’un milió de sirians. Uns 220.000 van veure rebutjada la seva petició d’asil, però segueixen a Alemanya en règim de protecció subsidiària o tolerats. Uns 46.000 estan pendents d’expulsió.

Notícies relacionades

El PSOE vol apujar la despesa en defensa sense fer retallades socials

El president de l’Eurogrup assumeix la renúncia a la disciplina fiscal

"Hi ha una situació de descontrol. És indiscutible. Però les deportacions massives no són viables ni necessàries, n’hi hauria prou amb agilitzar les dels individus perillosos, radicalitzats o amb trastorns", afirma l’analista i expert en migració Gerald Knaus. La pregunta és com fer-ho. Els poders locals, a qui competeix l’acollida de nous refugiats, estan desbordats i sense mitjans.

La viabilitat de propostes com les promeses per Merz o Scholz és discutible, apunta Knaus. En cap cas, no obstant, poden esperar-se solucions de l’AfD, l’auge electoral de la qual es fonamenta en la seva capacitat per aglutinar descontents, no a resoldre els problemes complexos, com la política migratòria.