Els demòcrates es perden en la seva estratègia

Castigat, desmoralitzat i perdut des de la contundent derrota electoral al novembre, el Partit Demòcrata ha passat el primer mes de presidència de Donald Trump buscant l’estratègia per respondre al republicà, a aliats com Elon Musk i a una Administració que està dinamitant des de dins i a un ritme vertiginós institucions i el repartiment de poders. D’aquesta recerca han sorgit de moment diverses tàctiques, dominades per un intent de frenar Trump en els tribunals que ha aconseguit diversos èxits. Però no s’ha definit una estratègia clara i unitària, quan la necessitat de trobar-la apressa. I la formació es mou acèfala, encara llepant-se les ferides que van fer sagnar les urnes i exposant divisions sobre el camí a seguir per mirar de reconnectar amb l’electorat.

Per ara la lluita legal més efectiva dels demòcrates l’estan lliurant els fiscals generals dels 22 estats que governen, afectats directament per mesures com la congelació o fins i tot retirada de fons que ja havia apropiat el Congrés. Però són victòries en la majoria dels casos temporals i que estan amenaçades pel fantasma que Trump acabi saltant-se alguna decisió judicial, fins i tot si ve del Suprem o, pitjor encara, que rebi el suport de l’Alt Tribunal.

L’expert legal Jeffrey Toobin recordava recentment a The New York Times que "en el sistema nord-americà les victòries polítiques importen més i duren més que les legals" i era aquesta una manera de remarcar un altre dels greus problemes per respondre a Trump que enfronten els demòcrates: al novembre van quedar en minoria a les dues cambres, dominades no només pel Partit Republicà sinó per una formació entregada absolutament al domini de Trump.

Els líders d’aquestes minories demòcrates, Hakeem Jeffries, a la Cambra de Representants, i Chuck Schumer, al Senat, han reconegut la seva debilitat com a oposició en aquestes circumstàncies, que no hi ha possibilitat de poder canviar almenys fins a les legislatives del 2026, la seva gran meta. Per ara intenten apaivagar o reduir les divisions entre faccions per presentar una resposta comuna. I la millor oportunitat que se’ls presenta és la pròxima negociació sobre el pressupost, que necessita aprovar-se abans del 15 de març.

Demòcrates com el congressista Jamie Raskin, que va ser professor de Dret Constitucional i forma part del "grup de treball de resposta ràpida i litigació" que el seu grup ha creat a la Cambra baixa, insisteixen que sí hi ha una via de resposta per al partit. "Estan inundant la zona però hi ha un mètode per a la bogeria i som organitzats per inundar la zona en resposta", deia recentment a The Nation on parlava de "protestes populars i educació, oposició legislativa amb múscul i demandes arreu del país", malgrat que també reconeixia: "No sortirem d’aquesta crisi política massiva a base de demandes".

El vincle amb aquesta mobilització popular ja ha començat i molts polítics s’han afegit a les protestes. Són manifestacions que es veuen com a brots verds d’un ressorgiment de l’anomenada "resistència". Però la participació és molt lluny de la vista en el primer mandat de Trump i exposa fatiga i por. En algunes protestes els polítics demòcrates s’han vist increpats pels manifestants amb qui comparteixen l’alarma. Crits com "¿què fareu al respecte?", "¡feu la vostra feina!" exposen una tensió de la formació amb les bases que estan obligats a resoldre, especialment quan un sondeig de Quinnipiac mostra el nivell més baix d’aprovació que han tingut mai els demòcrates mentre els republicans viuen el més alt.

La nova realitat

Notícies relacionades

Hamàs entrega quatre cossos d’ostatges morts, entre els quals dos nens

Alemanya, davant l’allau aranzelària

El duel amb Trump per als demòcrates clarament no és només institucional i polític sinó que és també, potser sobretot, una batalla fonamental per l’opinió pública. I estrategs i polítics demòcrates, especialment els més joves i els provinents de l’ala progressista, adverteixen que el partit necessita comprendre’l i adaptar-se a la nova realitat, en què mitjans tradicionals han perdut enorme pes i influència en un panorama transformat.

És una batalla asimètrica, com mostra que dels 10 principals pòdcasts a Spotify cinc siguin conservadors i que en aquesta llista l’única veu progressista sigui la de l’influent columnista de The New York Times Ezra Klein. Però es tracta d’una batalla vital, i encara més quan les enquestes mostren que la majoria dels nous votants de Trump treuen les seves notícies de les xarxes socials i mitjans alternatius.