La hiperactivitat del poder executiu desafia el sistema constitucional

El primer mes del segon mandat de Donald Trump ha sigut tot el que va prometre en campanya i molt més. Des que va prendre possessió, ha posat en marxa un desplegament sense precedents de poder executiu en l’agenda política que va presentar com a candidat i que li va valer el suport d’una majoria dels votants.

No obstant, ha anat més enllà dels passos normals com revertir les polítiques del seu predecessor, Joe Biden, o de complir promeses com iniciar una operació massiva de deportació d’immigrants, desarticular polítiques que considera woke, imposar aranzels, perdonar els condemnats per l’assalt al Capitoli i activar una campanya contra els suposats excessos de la burocràcia i de la despesa públic amb el suport de l’home més ric del món, el magnat Elon Musk.

Ha emès ordres que desafien la Constitució, en la seva purga en el servei civil ha acomiadat 17 inspectors generals i altres càrrecs encarregats de controlar el Govern o marcar directrius ètiques. S’ha arrogat poders sobre agències independents, ha congelat fons ja apropiats pel Congrés, s’ha saltat els processos per mirar de desarticular agències... I tot aplicant una interpretació dramàticament expansiva i inèdita del seu poder, recolzat en la teoria de l’executiu unitari, que desafia principis constitucionals i democràtics com la separació de poders.

Envestida contra el sistema

És una envestida al mateix sistema de govern del país que amenaça de dinamitar-lo des de dins, però Trump la pot efectuar gràcies a molts elements que li van faltar en la seva primera presidència, inclòs el domini absolut del seu partit, en control del Congrés i que no ofereix resistència ni tan sols a les incursions del mandatari en els poders que corresponen al legislatiu.

Encara la seva escomesa té una mica de fre gràcies al sistema democràtic de controls i contrapesos, que es va erosionar en el seu primer mandat, però resisteix debilitat, i els tribunals de moment han frenat algunes de les seves accions, amb almenys 12 decisions en contra seu en les més de 70 demandes presentades.

Però Trump ja va arrencar el mandat ignorant tant una llei del Congrés com una decisió del Suprem (sobre el veto a TikTok). I, tot i que públicament ha dit que respecta la justícia i seguirà els processos, també ha compartit missatges que eleven les pors sobre l’esclat, que per a alguns ja ha començat, d’una crisi constitucional. El cap de setmana passat va escriure en la seva xarxa social una citació parafrasejant Napoleó: "Qui salva el seu país no viola cap llei".

Organització i lleialtat

L’operació política que ha desplegat Trump el seu primer mes té tota la sofisticació, organització i lleialtat que li van faltar en la primera presidència. Enfronta una oposició desarticulada després de la derrota electoral. I, per a aquest mandat que ja s’ha mostrat transformador, ha aconseguit l’alineament i l’aliança de pràcticament tot el món empresarial i en especial dels gegants tecnològics. A Musk l’ha convertit en poderós, i no exempt de polèmica, emissari en la seva escomesa contra la burocràcia, per desmantellar agències i el servei civil i per retallar despesa.

Trump ha perfeccionat l’estratègia d’"inundar la zona" de la qual ja el 2019 parlava el seu assessor d’ultradreta Steve Bannon i ha seguit a la perfecció aquest primer mes la idea de "commoció i pànic". La voràgine d’accions i declaracions és tal que és pràcticament impossible seguir-les totes o donar-los resposta, i desconcerta l’oposició, els ciutadans i molts mitjans de comunicació tradicionals, contra els quals ha intensificat els seus atacs.

És un remolí que ha desencadenat caos i incertesa, i darrere del qual bateguen elements no ocults de venjança i represàlia cap a qui considera enemics polítics, però que és celebrat pels seus votants, que han portat el mandatari als seus millors índexs d’aprovació. Aquest, segons la mitjana de sondejos de FiveThirtyEight, voreja el 50%, tot i que el primer mes de presidència el marge que tenia aquesta valoració favorable sobre l’índex de desaprovació s’ha reduït gairebé cinc punts.

La força de la revolució que planteja Trump no només se sent als EUA i amb les seves declaracions imperialistes sobre Panamà, Groenlàndia, el Canadà o Gaza, amb la seva aliança amb Vladímir Putin i el seu abandonament i atac a Ucraïna, amb la reescriptura de les normes de comerç en les seves amenaces aranzelàries i amb altres girs en política exterior i en relació amb institucions i aliances internacionals ha aconseguit que es vegi sotsobrar l’ordre mundial que ha regit des de després de la Segona Guerra Mundial.

"Tot el que ha passat aquest mes és el que esperes quan aquest tipus de lideratge personalista avalat per aquest tipus de partit feble personalista arriba al poder, però el que sorprèn és la velocitat a la qual ha succeït", diu Erica Frantz, politòloga de la Universitat estatal de Michigan especialista en autoritarismes i coautora del llibre The origins of elected strongmen.

Notícies relacionades

Hamàs entrega quatre cossos d’ostatges morts, entre els quals dos nens

Alemanya, davant l’allau aranzelària

"En altres països on hem vist el mateix tipus de procés ha sigut molt més lent, i aquest ritme més pausat és en part intencional per no provocar una reacció forta".

Frantz insta a distingir entre polítiques de Trump amb les quals ideològicament es pot estar en desacord i accions nocives per a la democràcia. "Quan parlem d’acomiadar inspectors generals, de no seguir les regles, això són banderes vermelles, perquè en una democràcia sana vols límits a l’executiu", diu. "Quan no n’hi ha, s’acaba trastejant amb les eleccions per poder continuar més temps en el poder".