¿I l’arrest de Putin?

El president dels EUA, Donald Trump, va firmar una ordre executiva el dijous 6 de febrer, dos dies després de la visita del primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, a la Casa Blanca. "El Tribunal Penal Internacional ha emprès accions il·legítimes i infundades contra els EUA i el nostre estret aliat Israel relatives al personal dels EUA i ha abusat encara més del seu poder al dictar ordres de detenció infundades contra el primer ministre israelià i l’exministre de Defensa Yoav Gallant", va dir Trump. Així mateix, "els EUA imposaran mesures tangibles i significatives als responsables de les transgressions del TPI, algunes de les quals poden incloure el bloqueig de béns i actius, així com la suspensió de l’entrada als EUA de funcionaris, empleats i agents del TPI, i dels seus familiars directes, ja que la seva entrada a la nostra nació seria perjudicial per als interessos dels EUA", va afegir.

Amenaces

Seria lògic que, com a part de les negociacions de pau entre Trump i Putin –iniciades a l’Aràbia Saudita aquesta setmana–, el president nord-americà també resolgui atacar l’ordre d’arrest internacional del seu nou aliat, el president de Rússia, i amenaci qui vulgui executar-la i exigeixi anul·lar-la. Tampoc la UE, ni el president francès, Emmanuel Macron, especialment entusiasta al conèixer l’ordre d’arrest de Putin, el març del 2023, han esmentat aquest "detall", a l’exigir la seva presència en la negociació de pau oberta. La història de l’ordre d’arrest de Putin i de Maria Alekseievna Lvova-Belova, comissionada dels Drets dels Nens a l’Oficina de Putin, mereix certa atenció. Les acusacions específiques presentades contra Putin i Lvova-Belova s’enumeren en l’article 8 de l’Estatut de Roma, adoptat el 1998, que inclou "greus violacions dels Convenis de Ginebra" i "altres violacions greus" del dret internacional.

Les ordres d’arrest al·leguen específicament "el crim de guerra de deportació il·legal de població (nens) i el de trasllat il·legal de població (nens) de les zones ocupades d’Ucraïna a la Federació Russa". Les ordres d’arrest no presenten les proves en què basen la seva decisió. Però ja va transcendir el març del 2023 que es va fundar la petició del fiscal principal, l’advocat britànic Karim Khan, en un estudi de la Universitat de Yale segons el qual 6.000 nens de zones com el Donbàs van ser transportats a Rússia. L’estudi forma part de l’anomenat Observatori de Conflictes, entitat que compta amb finançament del Departament d’Estat dels EUA.

Rússia ha admès el moviment de poblacions en zones de guerra, inclosos nens que vivien en orfenats. La criminalització judicial de Putin va formar part de tota la bastida de sancions econòmiques i polítiques que l’Administració Biden i la UE van crear després de la invasió del febrer del 2022. En certa manera, van anar erigint un mur per fer pràcticament impossible obrir una negociació per acabar la guerra. Biden no es va dignar a parlar amb Putin per prevenir la invasió, ni més tard, a diferència de John Fitzgerald Kennedy en la crisi dels míssils de Cuba, l’octubre del 1962, qui sí que va evitar una possible guerra nuclear en diàleg amb Nikita Khrusxov.

Actes de sabotatge

No va ser l’única bomba contra qualsevol intent d’obrir un parèntesi o una porta per negociar o acordar un alto el foc durador. Abans de l’ordre d’arrest del TPI, el 16 de setembre del 2022, els gasoductes Nord Stream 1 i Nord Stream 2, que transportaven el gas rus pel mar Bàltic a Alemanya, van ser destruïts, en una operació anunciada per Biden el 8 de febrer del 2022, 14 dies abans de la invasió russa. Fins ara s’ignora qui va ordenar aquesta destrucció que va causar un cop sense precedents sobre l’economia d’Alemanya, que es va haver de proveir de gas líquid als EUA per substituir la seva principal font de subministrament.

Notícies relacionades

Hamàs entrega quatre cossos d’ostatges morts, entre els quals dos nens

Alemanya, davant l’allau aranzelària

L’ordre d’arrest de Putin va ser un intent deliberat de demonització personal per frenar una possible deriva negociadora. En altres termes, els Estats Units i la UE van apostar tota la seva estratègia a un "canvi de règim" a Rússia. Putin, el nou pària, mai podria reintegrar-se en l’ordre mundial. S’havia convertit en el pròxim Milosevic.

Trump, que ja va adoptar sancions contra el TPI durant el seu primer mandat, ha clavat ara un cop al seu prestigi i a la peça de l’arrest que va formar part, el març del 2023, de la política de la UE i dels Estats Units de donar suport a la guerra contra vent i marea en tots els fronts. Aquesta ordre d’arrest que ara passarà a millor glòria suposa, és clar, un descrèdit per a altres decisions, com per exemple l’ordre de detenció internacional de Netanyahu, dictada pel TPI el 21 de novembre del 2024 per crims de guerra i lesa humanitat a Gaza.