Trump declara sis ‘guerres’ el seu primer mes com a president

Guerres a l’exterior.

Malgrat la seva promesa de centrar-se en assumptes interns i acabar amb les guerres a l’estranger, Trump ha fet revifat les divisions amb propostes que alteren fonamentalment aliances internacionals i prioritzen els interessos dels EUA a qualsevol cost. Trump mira de treure profit d’una suposada resolució del conflicte d’Ucraïna. Després de prometre en la seva campanya electoral acabar amb la guerra en "24 hores", va proposar un alto al foc que va causar preocupacions a Ucraïna sobre la seva possible exclusió de les negociacions de pau. La primera trucada oficial entre Trump i el president rus, Vladímir Putin, es va endinsar en aquesta por. En canvi, per a Putin, va marcar el fracàs del bloc occidental per aïllar-lo des de la invasió. Des que Trump va guanyar les eleccions al novembre, Putin l’ha elogiat, amb l’esperança d’aconseguir el seu suport per a la rendició d’Ucraïna. Trump també espera obtenir una part de les terres rares d’Ucraïna com a recompensa pel seu rol de mediador.

Sobre la guerra a la Franja de Gaza, Trump va dir que els EUA se’n farien càrrec depurant les municions sense explotar i reconstruint-la com un centre turístic que va anomenar "la Riviera del Pròxim Orient". El pla també incloïa "ressituar" els residents palestins en països veïns, la qual cosa constitueix de facto una neteja ètnica, un fet que contravindria el dret internacional. Israel va celebrar la proposta i va ordenar un pla d’evacuació voluntària, mentre que Trump ha amenaçat de retallar l’ajuda a Jordània i Egipte si no acceptaven els dos milions de persones de què necessita desfer-se per complir el seu pla.

Guerra identitària.

Trump lliura una guerra d’identitat fent revifar ambicions colonials i presentant-se com a garant dels valors nord-americans davant el progressisme (al qual anomena woke). Ha tancat les fronteres, ha suspès asils i ha promès la deportació de 13,7 milions de persones, cosa que encara dista de ser realitat, però amb un discurs de por que arrela entre les comunitats migrants.

Pressiona l’Amèrica Llatina per acollir centres de detenció i pretén rehabilitar Guantánamo i, així, posar en dubte el compliment dels drets humans. A més, ha reanomenat el golf de Mèxic com a "Golf d’Amèrica" i proposa que els EUA reprenguin el canal de Panamà, així com l’annexió del Canadà i la presa de Groenlàndia, fins i tot si cal per la força.

A casa, defensa els rols de gènere tradicionals: prohibeix la participació de les dones transgènere en esports femenins i restringeix el seu servei militar, de manera que nega drets LGTBIQ+, cosa que, juntament amb les seves posicions antiavortistes, atrau votants nacionalistes cristians.

Guerra comercial.

Trump va anunciar aranzels globals de gran abast per interrompre el comerç, forçar negociacions i pressionar les empreses perquè ressituïn la producció. El seu pla s’aparta de les regulacions de l’Organització Mundial del Comerç (OMC) i estableix un sistema basat únicament en els criteris dels EUA, cosa que probablement imposarà aranzels més alts a les importacions. La seva estratègia apunta tant a aliats com a adversaris. Es va afegir un aranzel del 10% als productes xinesos i es van considerar mesures semblants per al Canadà i Mèxic en relació amb les drogues i la migració. L’impost al valor afegit de la Unió Europea (UE) també va ser criticat com una barrera comercial injusta. Trump va reconèixer que els aranzels podrien fer augmentar els preus a curt termini, però insisteix que generaran llocs de treball i "faran que els EUA guanyin una fortuna" a llarg termini.

Guerra tecnològica.

La Xina ha llançat un model d’intel·ligència artificial (IA) més avançat i econòmic que no pas el ChatGPT dels nord-americans. Després d’això, Trump ha intensificat la seva guerra tecnològica. Va presentar a la Casa Blanca un megaprojecte d’IA atribuint-se el mèrit malgrat que no hi ha inversió pública i que l’acord el va negociar l’Administració de Joe Biden. En la seva croada contra la suposada censura a les xarxes socials pretén posar-les al seu servei. Elon Musk va ser el primer, brindant-li la xarxa X (abans Twitter) com a altaveu crucial per a la seva campanya electoral. Des de la seva victòria, totes les tecnològiques s’han anat postrant davant d’ell, en particular Mark Zuckerberg, que va acabar els contractes de verificació de contingut per a Meta (Facebook i Instagram), cosa que pot fer augmentar la difusió de notícies falses. La seva última maniobra va ser salvar TikTok d’una prohibició firmada per Biden. Encara no és clar si ByteDance, la seva matriu, s’haurà de vendre a un propietari nord-americà, però per si de cas Musk ja ha fet una oferta.

Guerra contra l’Estat.

Trump està remodelant el Govern a la seva mida, amb l’ajuda d’Elon Musk i del Departament d’Eficiència del Govern, que han imposat importants retallades importants. La majoria d’agències governamentals han de sol·licitar la seva aprovació per gastar el seu pressupost, mentre que Musk no està subjecte a cap mena de transparència. En el seu atac contra l’Estat, Trump i Musk ja han desmantellat l’Agència dels EUA per al Desenvolupament Internacional i han amenaçat de fer el mateix amb l’agència per a la gestió d’emergències, així com amb l’assegurança assequible a la salut (Obamacare) i el Departament d’Educació. A més, l’Administració va oferir a gairebé dos milions d’empleats federals que renunciessin a la seva feina i els continuarien pagant fins al setembre, però un jutge va suspendre el pla quan la Casa Blanca assegura que més de 40.000 treballadors ja ho han acceptat.

Notícies relacionades

Hamàs entrega quatre cossos d’ostatges morts, entre els quals dos nens

Alemanya, davant l’allau aranzelària

Guerra judicial.

Trump està reformant el sistema judicial premiant els aliats, castigant els que no pensen com ell i presentant-se com la víctima d’un sistema corrupte. L’assalt al Capitoli és el cas més emblemàtic. El seu primer dia a la Casa Blanca, Trump va perdonar les 1.600 persones imputades, incloent-hi les condemnades per delictes greus (hi va haver 6 morts, van resultar ferits 140 policies i se’n van suïcidar 4). A més, Trump ha encarregat a la fiscal general, Pam Bondi, que investigui la suposada mala conducta de fiscals i agents de l’FBI que han investigat el que va passar aquell dia, i que podrien perdre els seus llocs de treball per haver fet la seva feina. L’últim protegit de Trump va ser l’alcalde de Nova York, Eric Adams, un demòcrata que recolza les seves polítiques migratòries en un estat progressista. A sol·licitud de Trump, el Departament de Justícia va desestimar les evidències de corrupció presentades contra ell.