La UE reforça les sancions a Rússia en plenes negociacions amb els EUA

Mentre la Comissió reafirma la pressió al Kremlin, Washington admet que Europa s’haurà d’asseure a la taula en algun moment / Macron veurà Trump a la Casa Blanca

La UE reforça les sancions a Rússia en plenes negociacions amb els EUA
3
Es llegeix en minuts

Els ambaixadors dels 27 països de la Unió Europea (UE) van donar ahir el vistiplau a un nou paquet de sancions contra Rússia, el setzè des que va començar la guerra, quan tot just falten uns dies per al tercer aniversari de la invasió d’Ucraïna, i en plenes negociacions amb els Estats Units.

"Estem compromesos amb mantenir la pressió sobre el Kremlin", va dir la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, en una publicació a X en què va celebrar l’acord per a un nou paquet de sancions. "El Kremlin no doblegarà la nostra determinació", va afirmar per la seva banda la cap de la diplomàcia comunitària, Kaja Kallas.

L’adopció, que es farà efectiva previsiblement dilluns vinent, va arribar mentre Moscou i Washington iniciaven la seva primera ronda de contactes. Després de la trobada del ministre d’Exteriors rus, Serguei Lavrov, i el secretari d’Estat dels EUA, Marcos Rubio, aquest últim va reconèixer que en algun moment Europa haurà d’asseure’s a la taula "perquè tenen sancions" sobre Rússia.

Col·laboració

De moment, la UE no està convidada a les converses de pau, ni tampoc té intenció de canviar la seva política de sancions. "Amb els moviments en la nova Administració de Trump, la UE s’ha de fer càrrec d’assumptes relacionats amb la seva seguretat, això inclou la política de sancions", va dir el comissari d’Economia, Valdis Dombrovskis, dimarts a Brussel·les. El letó donava a entendre que els Vint-i-set mantindran la seva postura independentment del que faci Washington.

Això suposa un canvi significatiu respecte als últims gairebé tres anys de guerra. Els aliats, també el Canadà i el Regne Unit, han mantingut una col·laboració reforçada en l’àmbit de les sancions, coordinant en bona mesura les mesures que prenien. Entre altres coses perquè aquestes tenen més pes com més països les apliquin.

El mateix president Trump, va amenaçar al gener amb "aranzels i sancions" contra Rússia si no aconseguia un acord de pau a Ucraïna aviat. No obstant, l’acostament amb Vladímir Putin i la cessió davant totes les peticions del Kremlin, fa preveure que les negociacions prendran un altre camí.

El setzè paquet de sancions n’amplia algunes de les que han sigut adoptades en els últims tres anys i n’introdueix de noves. En particular, la UE imposa restriccions a les importacions d’alumini, amplia la llista de bancs sancionats i suspèn la llicència d’emissió de diverses cadenes russes.

Però el principal focus d’aquest paquet és l’ampliació de la llista de vaixells de la coneguda com a "flota fantasma". El terme es refereix a vaixells sense assegurança a Occident i amb bandera de països fora de la UE i el G-7, dels quals Rússia se serveix per eludir les sancions, especialment en l’àmbit de l’energia. Europa també té aquest tipus de vaixells en el punt de mira, ja que els que responsabilitza d’actes de sabotatge.

En paral·lel, dos dies després de la celebració de la cimera informal a París que buscava definir l’estratègia de seguretat de la UE, ahir el president francès, Emmanuel Macron, va tornar a convocar una altra trobada perquè Europa prengui consciència que ha de ser "una potència que asseguri la seva defensa de forma autònoma i sobirana".

A la cita van acudir els líders que no van ser en la primera cimera. Un gest que va generar cert malestar entre alguns d’ells per haver sigut exclosos dilluns passat, malgrat tenir un paper rellevant en el conflicte d’Ucraïna. A més, el format híbrid de la trobada va generar sorpresa; només els líders de Romania i Luxemburg van ser presents al palau de l’Elisi. La resta, els mandataris de Lituània, Xipre, Finlàndia, Bèlgica, Bulgària, el Canadà, Croàcia, Estònia, Grècia, Irlanda, Islàndia, Letònia, Noruega, Portugal, Suècia, Eslovènia i la República Txeca, van participar-hi per videoconferència.

Notícies relacionades

Macron, que viatjarà a Washington la setmana vinent per reunir-se amb Donald Trump a la Casa Blanca, va reiterar el convenciment dels líders en la necessitat "d’augmentar la despesa i les capacitats de defensa i seguretat per a Europa i cadascun dels nostres països". "Recolzem Ucraïna i assumirem totes les nostres responsabilitats per garantir la pau i la seguretat a Europa", va manifestar Macron en el seu compte d’X.

L’objectiu del mandatari francès és tancar aquesta setmana els contactes "amb tots els Vint-i-set" i va insistir també que "les decisions es prendran en els pròxims dies i setmanes". Després de dues jornades de cimeres, els líders europeus van mostrar la seva divisió sobre l’enviament de tropes de pau a Ucraïna.

Temes:

Kaja Kallas G-7