Alemanya, davant l’allau aranzelària

¿A qui voten els habitants del gegant blanc de Duisburg? La pregunta feta aquesta setmana pel sensacionalista diari Bild al·ludeix al que els alemanys identifiquen ja com "la casa dels problemes". Un edifici de 20 plantes i 320 vivendes a la ciutat renana de Duisburg, sinònim d’una precarietat i conflictivitat social que semblen impensables en la primera economia europea. Un bloc enorme i lleig, que defugen els missatgers i altres serveis de repartiment, segons denuncien tant aquest mitjà com la televisió pública regional WDR. Aglutina veïns d’ingressos mínims i perceptors d’auxili social, tant alemanys com immigrants. Diversos reportatges il·lustren la marginalitat i crispació que es respira a l’edifici, atacs a ous contra els repartidors, escales esquitxades d’escombraries, brutícia i deixadesa.

A Duisburg, com a la resta de la conca del Ruhr, l’antiga regió minera renana, la paraula crisi va arribar molt abans que al conjunt del país. Fa set anys va tancar a Bottrop, una ciutat veïna de Duisburg, l’última mina de carbó. Es va completar així el desmantellament de l’altament contaminant mineria renana, decidit una dècada abans sota el Govern d’Angela Merkel. Renània del Nord-Westfàlia, el land més poblat d’Alemanya, fronterer amb Bèlgica i els Països Baixos i amb 18 milions d’habitants, es va acomiadar així del que durant dos segles va ser el puntal de la seva economia. Dels 600.000 llocs de treball que van dependre de la mineria a meitats del segle passat s’havia passat en la seva etapa final a 3.500. Molts dels seus habitants miren amb nostàlgia les barcasses que encara naveguen pel Rin, només que en lloc de carbó renà transporten mercaderia importada.

La transició cap a una energia verda no ha avançat a la velocitat desitjada. La precarietat es va instal·lar a la conca renana aparentment per quedar-s’hi. El mateix passa a l’est del país, antic territori de l’Alemanya comunista, on la industrialització promesa després de la reunificació nacional no va arribar a quallar. I, a tot això, va esclatar la crisi de Volkswagen, estendard del poder exportador alemany, juntament amb l’així mateix debilitat sector de l’acer. Es parla de desindustrialització tant a la Baixa Saxònia, el land on té la seva seu aquest grup, com als pròspers de Baviera i Baden-Württemberg, on hi ha Mercedes, Audi i BMW. El 2024 va començar el degoteig de males notícies i anuncis de tancaments de plantes. Europa assisteix amb temor del debilitament econòmic d’Alemanya, que no ha aconseguit recuperar-se de la urpada de la crisi precipitada per la guerra d’Ucraïna, després de dècades de dependència energètica de Rússia. Per als seus ciutadans, aquesta crisi es plasma en anuncis gairebé diaris de destrucció de desenes de milers de llocs de treball, precarietat laboral i increment de les bosses de pobresa als seus grans nuclis urbans, inclòs Berlín.

Govern escindit

Notícies relacionades

Hamàs entrega quatre cossos d’ostatges morts, entre els quals dos nens

Trump avança sense manies cap al saqueig imperial

La primera economia europea va acabar el 2024 en recessió, per segon any consecutiu, i amb un Govern escindit entre els defensors del sacrosant fre al deute i els partidaris de la seva abolició. És un instrument constitucional que, per tant, pot reformar-se, argumenten els socialdemòcrates d’Olaf Scholz, els seus socis verds i fins i tot el bloc conservador de Friedrich Merz. Els liberals, exsocis de govern, van precipitar l’enfonsament de la coalició amb la seva obstinada defensa del fre al deute que llasta, com recorda Scholz, l’arrencada econòmica i les inversions, a més d’obligar de facto l’Executiu a elegir entre retallades socials o mantenir el suport a Ucraïna.

"El que menys necessitem en aquests moments és una espiral d’aranzels", adverteix la presidenta de la Federació de la Indústria de l’Automòbil (VDA), Hildegard Müller. Els Estats Units estan utilitzant aquesta arma econòmica amb finalitats polítiques, prossegueix Müller. Així ho ha demostrat a l’implantar aranzels per decret sobre el Canadà i Mèxic, per després fer marxa enrere quan aconsegueix compromisos dels afectats. Les pèrdues que es derivaran d’aquests aranzels per a un país exportador com és Alemanya s’estimen en una caiguda del 0,4% del PIB, segons càlculs de l’Institut d’Estudis Econòmics (DIW).