Els EUA s’oposen a utilitzar ‘agressió russa’ en la nota del G7 sobre la guerra

Quan el vicepresident dels Estats Units deia a Washington que estaven a punt d’aconseguir la pau a Europa "gràcies al president Trump", a Kíiv s’anunciava la cancel·lació de la roda de premsa entre Volodímir Zelenski i l’enviat especial de la Casa Blanca per a Ucraïna, Keith Kellogg.

Una decisió que, segons la presidència ucraïnesa, es va adoptar a petició del bàndol nord-americà. Els dos fets, gairebé simultanis, mostren la falta de sincronia que presideix la relació entre les dues capitals aliades des que els EUA van trencar l’aïllament de Rússia en la reunió de Riad per començar a negociar a l’esquena de Kíiv un alto el foc. Des d’aleshores tot s’ha enrarit enormement, amb acusacions creuades que han posat de manifest l’alineament de l’Administració Trump amb el Kremlin.

El canvi radical de paradigma també s’ha traslladat a altres fòrums com el G7, que prepara una declaració conjunta dels seus membres per commemorar els primers tres anys de la invasió russa. Segons va publicar The Financial Times, amb el suport de diverses fonts diplomàtiques, l’acord sobre el comunicat corre perill per l’oposició dels EUA a descriure Rússia com l’agressor a Ucraïna. "Els enviats nord-americans han posat objeccions a l’expressió agressió russa i descripcions semblants utilitzades pels líders del G7 a l’hora de referir-se al conflicte", segons el diari britànic. Aquestes objeccions sembla que també inclourien que Zelenski participi dilluns per videoconferència en la reunió del grup, com ha fet altres vegades.

"Dictador sense eleccions"

Tot es va precipitar aquesta mateixa setmana després que Trump sostingués que va ser Ucraïna la que va començar la guerra i Zelenski l’acusés de viure en "una bombolla de desinformació russa". Des d’aleshores, el nord-americà no ha parat de fer pujar la retòrica i, en aquest sentit, ha anomenat Zelenski "dictador sense eleccions", un epítet que no ha dedicat mai a Vladímir Putin, malgrat haver aixafat l’oposició interna o forçat el tancament dels mitjans independents de Rússia. Trump també va insistir a responsabilitzar Kíiv de l’inici de la guerra i va suggerir que no s’avé a les seves exigències podria perdre el país. "Val més que Zelenski es mogui de pressa si no es vol quedar sense país", va escriure dimecres a la seva xarxa social.

Sense informació de la trobada

Notícies relacionades

Hamàs entrega quatre cossos d’ostatges morts, entre els quals dos nens

Alemanya, davant l’allau aranzelària

La reunió amb Kellogg a Kíiv es presentava com una oportunitat per mirar de reconduir mínimament la relació, però se’n desconeix el desenllaç, després que s’informés els periodistes que no hi hauria compareixences públiques. Hores abans, Zelenski havia mirat de preparar el terreny apel·lant a la importància que té per al seu país la relació amb els EUA, el principal proveïdor d’ajuda militar d’Ucraïna en aquests tres últims anys. "És crucial per a nosaltres que la reunió i la nostra cooperació amb Amèrica en tots els àmbits sigui constructiva", va escriure a les seves xarxes socials.

Durant una intervenció davant la CPAC, una conferència que reuneix cada any les principals organitzacions i faccions de la dreta nord-americana, el vicepresident nord-americà, J. D. Vance, tampoc va voler tirar més benzina a la polèmica amb Kíiv. "El president Trump i jo hem exposat dos arguments senzills: primer, la guerra no hauria començat si Trump hagués estat en el poder; segon, ni Europa ni l’Administració Biden o els ucraïnesos tenien cap possibilitat de victòria", va afirmar Vance. És possible que no s’equivoqui, però d’aquí a adoptar les posicions russes abans de començar la negociació hi ha un abisme, com li han recordat indirectament en les últimes hores uns quants dirigents europeus.