El Regne Unit i França plantegen enviar 30.000 soldats a Ucraïna si hi ha pau

Les 30.000 tropes quedarien lluny de les xifres exigides pel president ucraïnès, Volodímir Zelenski, que se situen per sobre dels 100.000 efectius. També està en l’aire la possibilitat que el president dels EUA, Donald Trump, aprovi oferir suport als països europeus en aquesta eventual missió de pau i que Rússia accepti aquestes condicions en el marc de les negociacions que ha iniciat amb Washington aquesta setmana. Tant el primer ministre britànic, Keir Starmer, com el president francès, Emmanuel Macron, traslladaran els seus plans a Trump en les dues visites que tenen programades a la Casa Blanca la setmana que ve.

Els dos líders europeus coincideixen en la necessitat que Europa augmenti la despesa i la producció militar i adopti un paper protagonista pel que fa a la defensa d’Ucraïna a llarg termini. Però l’enviament de tropes sobre el terreny ni tan sols compta per ara amb el suport unànime dels seus socis europeus, especialment del del canceller alemany, Olaf Scholz, que va considerar "inapropiat" plantejar aquesta possibilitat en un moment en què Ucraïna encara no ha sigut convidada a asseure’s a la taula de negociacions per decidir el seu propi futur. Altres països, com Espanya i Itàlia, també van mostrar reticències en la reunió mantinguda aquest dilluns a París.

Per la seva banda, Pedro Sánchez va anunciar ahir que es reunirà amb Zelenski dilluns que ve a Kíiv. El president del Govern buspretén així simbolitzar el seu suport al mandatari ucraïnès després dels atacs de Trump. "Dilluns seré a Kíiv per reafirmar el suport d’Espanya a la democràcia ucraïnesa i al president Zelenski", va dir el cap de l’Executiu a través d’un missatge a X. "¡Slava Ukrayini!", va rematar, fent seu el lema nacional ucraïnès (¡Glòria a Ucraïna!), informa Iván Gil.

La possibilitat d’enviar tropes a Ucraïna també ha plantejat dubtes al Regne Unit, especialment referents a la capacitat de l’Exèrcit britànic per garantir la seguretat al país. S’estima que Londres podria contribuir a la missió de pau amb prop de 20.000 efectius, xifra que representa una mica menys del 30% de les seves tropes, però els experts consideren que aquestes xifres són excessivament optimistes. També està en dubte la capacitat de reforçar el suport armamentístic amb la meta actual de despesa militar, fixada en el 2,5% del PIB. Alguns alts caps militars han demanat al Govern britànic que ampliï aquest objectiu fins al 2,65%.

Starmer s’ha compromès a "aconseguir més" respecte a les contribucions europees a l’OTAN, però l’increment de la despesa militar suposarà previsiblement un nou mal de cap per al seu Govern, que està buscant desesperadament fórmules per accelerar el creixement econòmic i per evitar noves pujades d’impostos i retallades de despesa pública. Per ara les previsions no són gens optimistes: la inflació ha pujat aquesta setmana fins al 3%, el seu nivell més alt en els últims 10 mesos, i la possibilitat que el Banc d’Anglaterra redueixi els tipus d’interès és cada vegada més remota.

Notícies relacionades

Hamàs entrega quatre cossos d’ostatges morts, entre els quals dos nens

Alemanya, davant l’allau aranzelària

Pujades d’impostos

La ministra de Finances, Rachel Reeves, ja ha demanat als responsables dels diferents ministeris que mirin de trobar fórmules per reduir els seus pressupostos fins a un 11% per a l’any 2029, però alguns membres de l’Executiu consideren que amb aquesta reducció no n’hi haurà prou per fer front a l’augment de la despesa pública i ja han demanat a Starmer que aprovi una pujada en l’impost de la renda per als més rics, segons assenyala el diari i News.