Trump avança sense manies cap al saqueig imperial

Trump ha deixat la Unió Europea en pilotes. En això consisteix el gir copernicà que ha provocat la nova Administració nord-americana en 80 anys d’història política contemporània amb el seu pas al bàndol de Vladímir Putin.

En aquest gir hi ha dos punts que són fonamentals. El primer és que Trump actua com si fos una part directa –vaja, com si fos un dels dos bàndols de la guerra d’Ucraïna– que decideix sortir del camp de batalla.

O, dit d’una altra manera, és el reconeixement que en una part de la resistència del poble ucraïnès contra l’agressió imperialista de la Rússia de Putin també s’hi desenvolupava una guerra interimperialista, representada pels Estats Units de Biden i la Rússia de Putin. És el que, pocs dies després de la invasió russa del 24 de febrer del 2022, vaig titular com "Una guerra subsidiària".

El segon punt és que, sense complexos, a Ucraïna hi vol "reparacions" per una guerra que, diu, van iniciar la Ucraïna de Zelenski i els Estats Units de Biden.

L’Administració Biden va aportar a Ucraïna, entre el 24 de febrer del 2022 i el 31 de desembre del 2024, uns 114.200 milions d’euros, als quals se sumen ajudes aprovades per uns altres 4.840 milions en camí. Fonts del Congrés nord-americà situen aquestes ajudes en xifres superiors: cinc trams que pugen a 175.000 milions, 70.000 dels quals s’han gastat per comprar armes als EUA.

Una part de les ajudes és finançament humanitari, però el tall més gran correspon a préstecs que han de ser repagats.

Trump, però, assegura que són 400.000 milions. I segons un memoràndum secret que han intercanviat Trump i Zelenski les ajudes arribarien a 500.000 milions de dòlars. I aquí arribem al punt del saqueig. Segons el document publicat pel periodista Ambrose Evans-Pritchard a The Daily Telegraph de Londres, el 17 de febrer, Trump estaria exigint una participació més gran en termes de producte interior brut d’Ucraïna que no pas les reparacions imposades a Alemanya a l’acabar la Primera Guerra Mundial al Tractat de Versalles (1919) i a la Conferència de Londres (1921).

El projecte confidencial assenyala que els Estats Units i Ucraïna formarien un fons unit d’inversions per "assegurar que les parts hostils al conflicte no s’acabessin beneficiant de la reconstrucció d’Ucraïna".

L’acord cobreix el "valor econòmic associat amb els recursos d’Ucraïna: recursos minerals, petroli, gas, ports i altres infraestructures. Aquest acord s’ha de regir per la llei de Nova York sense tenir en compte els principis de conflicte de lleis".

D’aquesta manera, els EUA obtindran el 50% dels ingressos rebuts per Ucraïna de l’extracció de tots els seus recursos, i el 50% del valor financer de "totes les noves llicències concedides a tercers" per dur a terme la monetització futura d’aquests recursos.

Una de les clàusules permetria als EUA retenir els ingressos fins que Ucraïna reintegri el deute originat en l’esforç de guerra. També estableix que els EUA tindran per a les futures concessions el dret de veto per a la compra de minerals exportables.

Terres rares i la Riviera

El projecte de memoràndum, segons s’ha apuntat, té data de 7 de febrer, i es basaria en converses preliminars entre Trump i Zelenski sobre una participació directa dels EUA en els minerals de les anomenades terres rares.

Però el president ucraïnès ha dit que no el firmarà. Pel que sembla, el progrés dels atacs personals de Trump contra Zelenski, segons fonts financeres, ha seguit la negativa de fer les concessions que aspira a obtenir Trump.

Malgrat tot, la colonització d’Ucraïna és un full de ruta semblant al que Trump ja ha explicat per a la Franja de Gaza: assumir per part dels EUA la reconstrucció i aconseguir la propietat.

Això requereix el trasllat massiu dels 1,9 milions de palestins a països veïns (Jordània, Egipte i d’altres) i obtenir la "concessió" per emprendre la reconstrucció, en un llarg període de 10 o 15 anys.

La base del pla és que la devastació de Gaza és tan extraordinària que no serà difícil impulsar la despoblació en una regió de 41 quilòmetres de llarg i entre 6 i 12 quilòmetres d’ample. En total són 365 quilòmetres quadrats.

Notícies relacionades

Hamàs entrega quatre cossos d’ostatges morts, entre els quals dos nens

Alemanya, davant l’allau aranzelària

La nakba (catàstrofe en àrab) iniciada el 1948 amb l’expulsió de 750.000 palestins després de la guerra araboisraeliana, i continuada per les guerres posteriors (1956, 1967 i 1973), les operacions militars a la Franja de Gaza i la guerra d’assentaments colonials a Cisjordània, tindria el colofó, doncs, amb el pla de Trump.

L’avantatge del president nord-americà és aquest: ¿hi haurà cap nació que oposi un pla alternatiu després d’haver sigut còmplice del genocidi palestí.