Alemanya vota sota l’embranzida ultra i un previsible gir a la dreta

Uns 59,2 milions d’alemanys estan convocats avui a les urnes per a unes eleccions generals predestinades a marcar un canvi de paradigma a escala nacional i a sacsejar el tauler europeu.

El guanyador serà, previsiblement, Friedrich Merz, el dretà que Angela Merkel va voler apartar de la família conservadora alemanya fa més de 20 anys. I, per primera vegada en la història de la República Federal d’Alemanya (RFA), un partit vinculat al neonazisme, Alternativa per a Alemanya (AfD), s’alçarà com a segona força en un Parlament, el Bundestag, integrat per 630 diputats.

Un còctel explosiu per a la primera economia europea, que va caure en recessió i que se sap traïda pel seu puntal transatlàntic, els Estats Units, que amb Donald Trump han llançat una andanada antialemanya i antieuropea que ni els més pessimistes consideraven que seria possible.

Ha sigut una campanya curta, precipitada per l’enfonsament de la coalició d’Olaf Scholz. S’ha vist esquitxada per una sèrie d’atacs comesos per refugiats, alguns de rerefons polític, d’altres per trastorns mentals. L’últim d’aquests atacs va ser aquest divendres mateix al monument de l’Holocaust de Berlín, que fa memòria sobre els sis milions de jueus que van ser assassinats pel nazisme.

Atac a un turista

Un sirià de 19 anys es va llançar amb un ganivet contra un turista bilbaí de 30 anys, que va quedar ferit de gravetat. La seva intenció era "matar jueus", va assegurar després de l’atac i d’haver estat arrestat tres hores. Va sacsejar així la recta final de la campanya, en un país on no hi ha jornada de reflexió i on ahir els líders seguien demanant el vot al ciutadà.

A la socialdemocràcia d’Olaf Scholz els sondejos li reserven el tercer lloc. Tot sembla orquestrat per tornar a l’esquema de la groko, com s’anomena a Alemanya una gran coalició entre les dues grans formacions. En rigor, el terme encunyat per tres de les quatre legislatures de Merkel en aquest format ja no és vigent. La Unió Cristianodemòcrata (CDU) i la seva agermanada Unió Socialcristiana (CSU), el bloc de Merz, tindrà segons els sondejos un 30% dels vots i aproximadament 220 escons. Està descartada, fins on permeten veure les promeses preelectorals del líder conservador, una coalició o qualsevol majoria apuntalada en el 20% que s’atribueix a AfD. Però no es pot donar per segur que el 15% que s’adjudica a l’SPD de Scholz garanteixi a Merz la governabilitat.

Un punt per sota del que està previst abocaria Merz a buscar-se un tercer soci. O també a governar en minoria sota tolerància d’un tercer, una cosa inèdita al Bundestag i ara mateix implantejable, segons Merz, en uns moments de pressió gairebé insostenible per l’avenç ultra alemany i la crida internacional trumpista.

Alice Weidel, la candidata d’AfD, està descartada com a aliada política, però ha assolit una dimensió que potser ni ella s’havia imaginat. En la recta final de la campanya ha tingut el suport explícit de l’equip de Trump. És la líder recolzada per Elon Musk i pel mateix president, com a representant de dos corrents perillosos per a Alemanya: el seu partit és, a més d’euroescèptic, tant trumpista com afí als interessos del Kremlin. La diferència respecte al conjunt de l’espectre ultra europeu és que és molt més tòxica i extremista que la resta.

En el país d’on va sortir l’Holocaust això sol hauria de ser dissuasiu per a l’elector mitjà. En comptes d’això, però, ha disparat les seves expectatives de vot amb tergiversacions històriques i promeses irrealitzables. Entre aquestes promeses, impulsar deportacions massives en un país on un de cada quatre ciutadans té arrels no alemanyes i on la indústria estima que necessitaria 400.000 treballadors estrangers a l’any per pal·liar la falta de personal.

Esperança o decepció verda

Notícies relacionades

Trump acomiada diversos caps de la cúpula militar del Pentàgon

Un mort i diversos ferits en un atac amb ganivet a França

Merz i els seus socis bavaresos han invertit part de la campanya a ridiculitzar el candidat d’Els Verds, Robert Habeck. El titllen del pitjor ministre d’Economia que ha tingut la RFA com a rostre visible de la recessió per la qual passa Alemanya des del 2023.

La crisi energètica precipitada per l’inici de la guerra a Ucraïna va complicar els plans que tenia previstos d’impulsar les energies renovables i va fer que es qüestionés l’apagada nuclear, que, malgrat tot, va aconseguir enllestir. Als atacs de la dreta s’hi afegeix el descrèdit d’Els Verds entre el vot més jove, derivat de l’apostolat de Habeck a favor d’Israel, conforme amb la línia alemanya per responsabilitat històrica, però que el converteix en no votable per a tots els ciutadans que assisteixen cada dia a l’horror de Gaza.