En clau europea

Derives alarmants a la UE

El desencant creix amb casos com l’elecció a França del president del Consell Constitucional malgrat tenir més vots en contra que a favor.

Derives alarmants a la UE
3
Es llegeix en minuts
Eliseo Oliveras

Mentre el president nord-americà, Donald Trump, desestabilitza l’ordre internacional, dins la Unió Europea (UE) s’accentuen derives alarmants amb atacs a la llibertat de premsa i nomenaments qüestionables que contribueixen a debilitar encara més la baixa credibilitat de les institucions, a accentuar la desconfiança ciutadana i a alimentar el vot del desencant a favor de la ultradreta.

Un exemple és la controvertida elecció a França aquesta setmana de Richard Ferrand com a nou president del Consell Constitucional, malgrat haver obtingut més vots en contra (58) que a favor (38) en les comissions de l’Assemblea Nacional i el Senat. Per rebutjar el candidat proposat pel president francès, Emmanuel Macron, haurien sigut necessaris 59 vots en contra (tres cinquenes part dels vots emesos), en un altre exemple de les deficiències democràtiques del règim presidencialista francès. L’abstenció de l’ultra Agrupació Nacional (RN) de Marine Le Pen va evitar el rebuig.

El Constitucional és un òrgan essencial per protegir la democràcia en aquests moments en què es multipliquen els assalts als drets i llibertats per interessos polítics i empresarials. Ferrand és un polític fidel a Macron i antic president de l’Assemblea Nacional, on no va destacar com a diputat. Disposa de coneixements jurídics molt limitats, la seva independència és qüestionable i arrossega el llast d’"una adquisició il·lícita d’interessos" en el cas de les Mutuelles de Bretanya, arxivat judicialment el 2022 per prescripció.

Crítiques a Macron

Ferrand es va destacar el 2023 per advocar per una reforma constitucional amb l’objectiu de permetre a Macron presentar-se per tercera vegada a les eleccions presidencials en una entrevista al diari Le Figaro, on va afirmar "canviem tot això", tot i que ara durant el seu examen parlamentari va negar voler impulsar aquesta reforma. Macron "fa l’efecte de voler recuperar indirectament el control de les institucions" perdut després de les eleccions, va criticar Jean-Eric Schoettl, exsecretari general del Consell Constitucional en una tribuna a Le Figaro el 4 de febrer passat.

Una altra deriva alarmant és el creixement dels atacs a la llibertat de premsa per part de les autoritats, el sistema judicial i la policia als estats de la UE. L’informe sobre el 2024 elaborat per les principals organitzacions de premsa europees té documentades 942 violacions de la llibertat de premsa a la UE, que es van traduir en 1.446 atacs a periodistes i mitjans de comunicació, un 43% més que el 2023.

El 35,6% dels atacs a la premsa a la UE van ser intents de censura i un altre 16% van ser intimidacions legals, detalla el Mapping Media Freedom Monitoring Report. El 41,6% dels responsables van ser les autoritats, la legislació, la policia, l’aparell judicial i els partits polítics. L’informe considera molt preocupants els 28 casos d’iniciatives legislatives per restringir la llibertat de premsa el 2024, principalment a França, Itàlia, Espanya, Eslovàquia, Hongria, Croàcia i Lituània, detallades en un informe previ i que se sumen a mesures adoptades en anys anteriors per Grècia i altres països.

Escàndol ‘Qatargate’

L’informe, per exemple, destaca a Bèlgica la decisió judicial de vetar una informació del diari Le Soir sobre un procediment judicial contra un candidat electoral i els intents judicials de les autoritats de censurar un reportatge de televisió de l’RTBF abans de la seva emissió i de forçar la destrucció dels arxius del grup Sudmedia sobre l’escàndol Qatargate de corrupció al Parlament Europeu.

Notícies relacionades

A França, detalla que els atacs físics de la policia i les detencions arbitràries de periodistes són freqüents, així com el recurs a la intimidació judicial per part de les autoritats. Els casos de censura i interferència es van triplicar al país durant el 2024. A Itàlia, indica que s’han introduït lleis mordassa i les autoritats recorren a la censura, a demandes judicials i als atacs verbals contra les veus crítiques.

La Federació Nacional de Premsa Italiana (FNSI) ha presentat aquesta setmana una demanda judicial contra el Govern per l’ús del programa Graphite de la firma israeliana Paragon per espiar el telèfon almenys a un periodista. Periodistes i activistes han sigut víctimes de programes espia en almenys 13 països de la UE: Espanya, Àustria, Bèlgica, Xipre, la República Txeca, Dinamarca, Alemanya, Grècia, Letònia, Lituània, els Països Baixos, Portugal i Suècia, critica la Federació Internacional de Periodistes (FIP).

Temes:

Unió Europea