Economia de guerra en una pastisseria

El pastís de mel russa (medovik) és un dels pastissos més populars als països de l’antiga Unió Soviètica. Però el seu origen no és rus, sinó ucraïnès: una altra apropiació cultural més, segons assenyala Stanislav Zavertailo, un empresari ucraïnès de 45 anys, fundador d’una cadena de pastisseries d’alt nivell a Kíiv. No li ha anat gens malament en aquests tres anys de guerra. Ha obert dos locals nous enmig del conflicte.

"Jo continuo fent pràctiques de tret i entrenament militar totes les setmanes. Però sé que soc un privilegiat: no he anat al front perquè tinc tres fills menors", explica Zavertailo. Per ell, la guerra durarà molt temps. És l’opinió generalitzada en una població que no es refia d’un eventual alto el foc conjuminat per Putin amb Trump. "Dos dels nostres treballadors han mort al front".

Un dels principals reptes econòmics d’Ucraïna és la falta de mà d’obra qualificada. Ha passat d’una població de 44 milions de persones a tan sols 28 milions. I centenars de milers d’homes són al camp de batalla. No hi ha un fàcil accés als treballadors qualificats. Això força les empreses a elevar els salaris, a un ritme de 14% anual en termes reals, segons la Kíiv School of Economics, de manera que augmenta el cost de producció i provoca inflació. A això s’ha d’afegir el repte que suposa la situació energètica del país: Rússia ataca sistemàticament la seva infraestructura elèctrica per provocar apagades.

La reconstrucció

La guerra, no obstant, brinda algun avantatge per als negocis. Abans era difícil aconseguir crèdit, explica Zavertailo, però, durant el conflicte, els bancs no tenen gaire on triar i les exigències es redueixen. Per això ha continuat obrint locals aquests anys, que ara estan plens de gent jove i moderna de la capital.

Notícies relacionades

La UE demana que els europeus s'aprovisionin amb subministraments d'emergència davant una possible guerra o crisi climàtica

Espanya va denegar a Israel 47 exportacions de material militar el 2024

Abans de la invasió russa el 2022, Ucraïna era una economia de mida mitjana que generava un PIB anual d’uns 125.000 milions d’euros, semblant al d’Hongria o Algèria. Aquell any, no obstant, va patir una enorme recessió i es va enfonsar gairebé un 30%. El 2023 i el 2024 va créixer el 5,3% i el 3,9%. La població percep ingressos relativament baixos, uns 17.000 euros anuals en paritat de compra, tres vegades menys que a Espanya. Per créixer el 6,6% en el període 2024-2033 i poder recuperar l’economia, s’estima que faran falta uns 290.000 milions d’euros en inversions. Aquí entra el pla de Donald Trump d’extreure els minerals i altres terres rares d’Ucraïna. De moment, Zelenski ha rebutjat el pla que va voler imposar-li el secretari d’Estat de Trump, Scott Bessent. Era gairebé un programa de reparacions de guerra, però havia de pagar l’envaït. Un espoli a canvi dels diners que han entregat els Estats Units en armes, segons la còpia del document al qual va tenir accés The Telegraph.

En el text es proposava la creació d’un fons d’inversió per a la reconstrucció, que és en realitat un instrument perquè els EUA se quedin amb l’accés a minerals crítics, gas, petroli, infraestructures i ports, per un import de mig bilió de dòlars.