L’entorn de Trump i donants sota sospita impulsen els ultres alemanys

En les eleccions generals de demà a Alemanya, marcades per donacions sota sospita i el suport de l’entorn de Trump a la ultradreta, els sondejos fan guanyador el líder del bloc conservador, Friedrich Merz. Aquest ha castigat diàriament l’actual canceller, el socialdemòcrata Olaf Scholz, amb una dada demolidora: sota el seu govern, la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD), va passar d’estar per sota del 10% dels vots, el 2021, al més del 20% que se li pronostica per als comicis d’aquest 23 de febrer. Scholz li ha respost, també diàriament, que el seu bloc conservador ja ha esquerdat el cordó sanitari sobre els ultres a l’acceptar el seu suport parlamentari per a una moció i un projecte de llei migratori. Costa de creure, segons Scholz, que arribat el moment Merz no caurà en la temptació de deixar-se recolzar per l’AfD per arribar al poder. L’auge de l’AfD, afegia Scholz, ha discorregut en paral·lel al d’altres ultradretes europees, d’Escandinàvia als Països Baixos o Àustria, i a la tornada de Donald Trump a la Casa Blanca.

Merz, primer en els sondejos amb un 30% d’intenció de vot, i Scholz, el tercer i amb un 15%, es llancen retrets mutus en cada debat que, en formats diferents, ofereixen aquests dies les televisions alemanyes. Sigui en duel directe entre el candidat a la reelecció i el líder opositor o en quadrilàter, compartint plató amb la ultradretana Alice Weidel i el verd Robert Habeck.

Merz riu sorneguerament cada vegada que Scholz al·ludeix a la seva lluita per la reelecció, cosa que els sondejos descarten; Scholz insisteix que el que compta són els resultats a les urnes, no la demoscòpia. I Weidel exhibeix com a propi l’argument recolzat per l’Administració de Donald Trump, segons el qual el cordó sanitari és antidemocràtic perquè implica excloure els seus milions d’electors. Habeck, quart en els sondejos, sembla esperar el moment en què Merz o Weidel, o els dos, assegurin que ha sigut el pitjor ministre d’Economia de la història del país, per haver portat Alemanya a la recessió.

El gran aliat de la ultradreta en les últimes setmanes de campanya ha sigut sens dubte el magnat i assessor de Trump Elon Musk, amo dels Tesla, que té la gran fàbrica europea a les portes de Berlín. Weidel ha comptat amb el seu suport explícit en mítings. Musk no només assegura des de X que només l’AfD pot salvar Alemanya, sinó que manipula el famós algoritme perquè els continguts de la formació ultradretana arribin a una difusió multiplicada per dos respecte als de la resta dels partits.

Un reportatge del programa Frontal de la televisió pública documenta aquest procediment i el tracte beneficiós per a Weidel. Els efectes d’aquestes revelacions periodístiques sobre l’elector són dubtosos, tenint en compte l’impacte de X. Weidel, a més, regna a TikTok, amb 480.000 seguidors. Musk és el tecnomilionari més afí a Weidel, que a més va rebre el reconeixement del vicepresident dels EUA, J. D. Vance, amb qui es va reunir en l’explosiva visita de l’emissari de Trump a Múnic. El president nord-americà veu en Weidel el braç alemany idoni en els seus propòsits de minar econòmicament i políticament Europa. L’AfD és tan euroescèptica com prorussa i defensa tallar el suport a Ucraïna.

Multimilionaris lleials

Però a banda d’aquests factors programàtics que l’acosten a Trump, l’AfD ha comptat amb adinerats aliats que nodreixen, fins i tot amb diners en efectiu, les seves arques. El penúltim d’aquests amics procedeix d’Àustria i va donar 2,35 milions d’euros a l’AfD, teòricament destinats a les seves tanques publicitàries. ¿És un testaferro i, en aquest cas, de qui? És la pregunta que circula aquests dies pel setmanari Der Spiegel i la tele pública ARD, entre d’altres. El donant es va registrar, com marca la llei per a qualsevol suma superior als 35.000 euros, amb noms i cognoms a l’administració del Bundestag. És Gerhard Dingler, un excàrrec de l’FPÖ, partit de la ultradreta austríaca, primera força al país veí. Segons els mitjans, els diners procedeixen de l’inversor immobiliari alemany Henning Conle, que els va transferir a l’austríac. És un antic conegut de Weidel, amb interessos a Suïssa.

Les autoritats alemanyes i austríaques investiguen aquestes transferències per presumpte delicte de finançament irregular. La llei alemanya prohibeix la intervenció de testaferros en les donacions als partits. Si es confirmés, a l’AfD li podria caure una multa per tres vegades la quantitat ingressada irregularment, però ja seria després de les eleccions.

En poques setmanes han sortit a la llum dos donatius sospitosos espectaculars més. Un, per 999.990 euros i procedent d’un ciutadà de Turíngia, el land on l’AfD és primera força. Un altre donatiu d’alguns milions va arribar de l’herència d’una berlinesa. Aquest 2025, l’AfD ha ingressat gairebé cinc milions d’euros de donants particulars. Cap altre partit rep tals quantitats.

La motoserra de Milei, estrella en la cimera dels EUA 

Notícies relacionades

Dades de caps de seguretat dels EUA són a internet, segons ‘Der Spiegel’

El dilema iemenita

El líder argentí, Javier Milei, parlarà avui en la cimera ultra CPAC que se celebra a National Harbor, però ja dijous es va alçar en estrella de la cita al regalar una de les seves motoserres a Elon Musk, que la va alçar al crit d’"¡Aquesta és la motoserra de la burocràcia!" davant un públic rendit a qui ha iniciat una campanya ferotge d’acomiadaments de funcionaris.

ABEL GILBERT. / IDOYA NOAIN.