La CDU guanya les eleccions a Alemanya, els ultres es disparen i Scholz s’enfonsa, segons els sondejos

Tomb polític a Alemanya. El bloc conservador que lidera el candidat de la CDU, Friedrich Merz, ha guanyat les eleccions legislatives a l’obtenir un 29% dels vots, seguit de la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD), que seria la segona força del país amb un 19,5%, segons els sondejos a peu d’urna difosos per la televisió pública ARD al tancament dels col·legis electorals. Els socialdemòcrates del fins ara canceller, Olaf Scholz, caurien fins a la tercera posició, amb un 16%, per davant dels Verds, el seu actual soci de govern, amb un 13,5%.

Es confirma així el gir a la dreta que apuntaven els pronòstics i també que Merz necessitarà un soci per governar. L’AfD està descartada com a aliada en qualsevol constel·lació política, fins i tot per donar suport a un Govern en minoria, de manera que l’escenari amb més opcions és una gran coalició entre els conservadors i els socialdemòcrates. És, de fet, l’única númericament possible, segons aquestes dades encara provisionals.

Per a la socialdemocràcia, és una caiguda històrica. No només per haver caigut en la tercera posició, sinó perquè, a més, és el seu rècord a la baixa, després del 20,5% obtingut el 2017.

Però és al resultat estimat per al Partit Liberal (FDP), causant de l’enfonsament de la coalició de Scholz, que els sondejos de l’ARD situen en el 4,9%, per sota del mínim de 5% que garanteix entrar en el repartiment d’escons.

L’Esquerra, un partit al qual fa uns mesos es donava per condemnat a causa de l’escissió del seu corrent prorús, capitanejada per Sahra Wagenknecht, no només ha aconseguit saltar per sobre del llistó mínim del 5%, sinó que ho ha fet àmpliament, amb un 8,5 estimat, d’acord amb aquestes dades.

El partit prorús, que defensa una línia dura contra la migració que s’assembla a la de l’AfD, quedarà en canvi per sota del llistó mínim.  

Notícies relacionades

Trump acomiada diversos caps de la cúpula militar del Pentàgon

Un mort i diversos ferits en un atac amb ganivet a França

Les legislatives alemanyes se celebren per anticipat, després d’enfonsar-se el novembre passat el tripartit que va liderar Scholz amb els Verds i el Partit Liberal (FDP). Va ser una coalició llastada des dels seus inicis pels abismes ideològics entre els socis. Finalment, va esclatar pels dissentiments en matèria fiscal amb els liberals i la incapacitat per donar una resposta a la crisi econòmica d’Alemanya, que va caure en recessió el 2023 i continua sense haver-se recuperat.

La necessitat de reactivar l’economia i el debat entorn de la migració irregular han marcat aquesta campanya. Merz ha advocat per la línia dura, amb propostes que inclouen les deportacions en calent a la frontera. Més de 59 milions de ciutadans estaven convocats a les urnes, per triar un Parlament que tindrà 630 escons. Suposa una reducció de gairebé un centenar de llocs respecte a la legislatura passada, fruit d’una reforma que afecta especialment els partits minoritaris.