La CDU guanya les eleccions a Alemanya, els ultres es disparen i Scholz s’enfonsa, segons els sondejos

Tomb polític a Alemanya. El bloc conservador que lidera el candidat de la CDU, Friedrich Merz, ha guanyat les eleccions legislatives a l’obtenir un 29% dels vots, seguit de la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD), que seria la segona força del país amb un 19,5%, segons els sondejos a peu d’urna difosos per la televisió pública ARD al tancament dels col·legis electorals. Els socialdemòcrates del fins ara canceller, Olaf Scholz, caurien fins a la tercera posició, amb un 16%, per davant dels Verds, el seu actual soci de govern, amb un 13,5%.

Es confirma així el gir a la dreta que apuntaven els pronòstics i també que Merz necessitarà un soci per governar. L’AfD està descartada com a aliada en qualsevol constel·lació política, fins i tot per donar suport a un Govern en minoria, de manera que l’escenari amb més opcions és una gran coalició entre els conservadors i els socialdemòcrates. És, de fet, l’única númericament possible, segons aquestes dades encara provisionals.

Per a la socialdemocràcia, és una caiguda històrica. No només per haver caigut en la tercera posició, sinó perquè, a més, és el seu rècord a la baixa, després del 20,5% obtingut el 2017.

Però és al resultat estimat per al Partit Liberal (FDP), causant de l’enfonsament de la coalició de Scholz, que els sondejos de l’ARD situen en el 4,9%, per sota del mínim de 5% que garanteix entrar en el repartiment d’escons.

L’Esquerra, un partit al qual fa uns mesos es donava per condemnat a causa de l’escissió del seu corrent prorús, capitanejada per Sahra Wagenknecht, no només ha aconseguit saltar per sobre del llistó mínim del 5%, sinó que ho ha fet àmpliament, amb un 8,5 estimat, d’acord amb aquestes dades.

El partit prorús, que defensa una línia dura contra la migració que s’assembla a la de l’AfD, quedarà en canvi per sota del llistó mínim.  

Notícies relacionades

Dones lluitadores

El jutge dels vols d’El Salvador troba "desacatament" en el Govern de Trump

Les legislatives alemanyes se celebren per anticipat, després d’enfonsar-se el novembre passat el tripartit que va liderar Scholz amb els Verds i el Partit Liberal (FDP). Va ser una coalició llastada des dels seus inicis pels abismes ideològics entre els socis. Finalment, va esclatar pels dissentiments en matèria fiscal amb els liberals i la incapacitat per donar una resposta a la crisi econòmica d’Alemanya, que va caure en recessió el 2023 i continua sense haver-se recuperat.

La necessitat de reactivar l’economia i el debat entorn de la migració irregular han marcat aquesta campanya. Merz ha advocat per la línia dura, amb propostes que inclouen les deportacions en calent a la frontera. Més de 59 milions de ciutadans estaven convocats a les urnes, per triar un Parlament que tindrà 630 escons. Suposa una reducció de gairebé un centenar de llocs respecte a la legislatura passada, fruit d’una reforma que afecta especialment els partits minoritaris.