Els perills d’una "pau humiliant"

Les últimes negociacions entre Rússia i els EUA sobre la guerra a Ucraïna han posat Kíiv davant potser el pitjor dilema des de l’inici del conflicte el 2022. La falta d’un paper protagonista per a Ucraïna en les converses i els exabruptes del president nord-americà, Donald Trump (que va arribar aquesta setmana a qualificar de "dictador" el president ucraïnès, Volodímir Zelenski), han generat desconcert i ràbia al país.

Molts se senten traïts o evoquen les conseqüències per a la Unió Europea (UE). D’altres suggereixen fins i tot el fantasma d’un conflicte civil originat per "una pau humiliant" que porti una part de la població a rebel·lar-se contra les seves autoritats després d’anys en què han lluitat per defensar el seu país –pagant un altíssim cost– amb l’esperança d’acabar aconsegunt una victòria militar al front de batalla.

Aquest últim és un dels escenaris més aterridors. L’historiador Yaroslav Hrytsak, autor de l’exitós llibre Ukraine: The Forging of a Nation, no ho descarta. "Existeix aquest risc. Des del començament de la guerra, els ucraïnesos han exigit una pau justa i duradora. Ara, en canvi, obtindrien una treva fràgil i injusta. La discrepància entre unes altes expectatives i una realitat humiliant és un dels elements de les crisis prerevolucionàries", afirma. "Aquesta revolta podria estar liderada per persones que tornen del front i que se senten traïdes", assenyala.

El periodista independent Igor Burdyga creu, en canvi, que, si bé "les converses en el seu format actual amenacen de corroir la societat ucraïnesa com mai abans", el més probable és que la majoria dels militars "senzillament tornin a casa seva". "El que realment espanta és com la societat acceptarà que no només és impossible tornar a les fronteres de 1991, com va prometre Zelenski el 2022, sinó també que no es recuperarà la sobirania en les regions de Zaporíjia i Kherson, ocupades el 2022". incideix.

Notícies relacionades

Una marxa reivindica la memòria històrica qüestionada per Milei

L’oposició promet continuar al carrer si l’alcalde d’Istanbul no és alliberat

Múnic 1938

El paral·lelisme amb els acords de Múnic el 1938, quan se li va entregar a l’Alemanya nazi una part de Txecoslovàquia a fi de parar la guerra a Europa, és un altre argument recurrent, especialment entre aquells que posen l’accent en les seqüeles per a la UE.