Alemanya gira a la dreta i Merz tempteja una gran coalició davant el progrés ultra

"És un dia històric. Tenim davant nostre una feina molt difícil. Però demà mateix començarem a treballar", va exclamar Merz, des de la Konrad Adenauer Haus, la seu de la seva Unió Cristianodemòcrata (CDU), acompanyat pel líder de la seva agermanada Unió Socialcristiana Bavaresa (CSU), Markus Söder, i la resta de la cúpula conservadora. Merz va expressar el seu respecte "als adversaris", en atenció a Scholz. I va ratificar que les seves prioritats són la reactivació de l’economia alemanya, ara en recessió, la reconducció de la política migratòria cap a una via restrictiva i finalment la seguretat del país. Va tornar a descartar com a soci AfD, per la seva condició de partit prorús i euroescèptic, cosa que el situa als antípodes de la política exterior alemanya.

Gairebé en paral·lel, en la Willy Brandt Haus del Partit Socialdemòcrata (SPD), un Scholz compungit però serè felicitava el guanyador i reafirmava la seva convicció que "cap demòcrata pot conformar-se amb un resultat com el que ha obtingut AfD". Per a la socialdemocràcia, és una caiguda històrica. No només per haver caigut fins a la tercera posició, amb gairebé deu punts menys que els obtinguts el 2021, sinó perquè a més és el seu rècord a la baixa després del 20,5% que va marcar el 2017.

Derrota dels liberals

Es confirma així el gir a la dreta que apuntaven els pronòstics i també que Merz necessitarà almenys un soci per governar. L’AfD d’Alice Weidel està descartada en qualsevol constel·lació política, fins i tot per donar suport al Parlament a un govern en minoria, de manera que l’escenari amb més opcions és una gran coalició entre conservadors i socialdemòcrates. Queda en l’aire que pugui precisar fins i tot el suport d’Els Verds, cosa que dependrà del recompte final dels vots. Scholz, per ara, seguirà com a canceller en funcions fins a la formació del nou Govern, tot i que es mantindrà al marge de les negociacions de coalició.

Entre els grans derrotats hi ha el Partit Liberal (FDP), responsable de l’enfonsament de la coalició de Scholz, que les projeccions situen en el 4,4%, per sota del llistó mínim del 5% que garanteix entrar en el repartiment d’escons. El seu líder i exministre de Finances, Christian Lindner, anunciava la mateixa nit electoral "decisions" per a l’endemà i una retirada de la vida política.

L’Esquerra, un partit que fa uns mesos es considerava en una situació agònica a conseqüència de l’escissió del seu corrent prorús, capitanejat per Sahra Wagenkecht, no només ha aconseguit saltar per sobre del llistó mínim del 5%, sinó que ho ha fet folgadament, ja que se situa en un 8%. El partit prorús de Wagenknecht, que defensa una línia dura contra la migració semblant a la d’AfD, ha quedat oscil·lant entre el 4,9% i el 5%. En cas de quedar per sota del llistó, la carrera política d’aquesta ambiciosa i mediàtica líder s’haurà acabat. Ni tan sols va comparèixer a la tradicional "ronda dels elefants", la tertúlia televisiva que reuneix els líders i candidats de tots els partits mentre encara es du a terme el recompte de vots.

Alta participació

En la Konrad Adenauer Haus conservadora estava tot preparat per celebrar-ho i, en efecte, es va començar a brindar quan van saltar els primers sondejos a peu d’urna. Merz no es va fer esperar per saludar els seus. Però enmig de les ovacions al guanyador i l’eufòria es respirava certa contenció davant les difícils negociacions de camí a la cancelleria. En la Willy Brandt Haus socialdemòcrata, a més de tristesa es van sentir paraules dures per part de qui va sonar com a aspirant a la cancelleria per rellevar Scholz, però no va arribar a arrelar. "És un desastre per a l’SPD", va dir el ministre de Defensa, Boris Pistorius, que probablement gestionarà les negociacions amb els conservadors en lloc de Scholz.

Les legislatives alemanyes se celebren per endavant i es va registrar una participació del 83%, la més alta des de la reunificació alemanya. La polarització ha arribat a la política d’Alemanya, un país acostumat a l’alternança en el poder harmònica. Hi va haver una gran mobilització d’última hora, atribuïda als que veuen perillar el cordó sanitari.

Notícies relacionades

Dades de caps de seguretat dels EUA són a internet, segons ‘Der Spiegel’

El dilema iemenita

Els comicis es van convocar després de l’enfonsament el novembre passat del tripartit que va liderar Scholz amb Els Verds i els liberals. Va ser una coalició llastada des del començament pels abismes ideològics que hi havia entre els socis. Finalment va esclatar pe les dissensions en matèria fiscal amb els liberals i la incapacitat per donar una resposta a la crisi econòmica d’Alemanya, en recessió des del 2023.

La necessitat de reactivar l’economia i el debat a l’entorn de la migració irregular han marcat tota la campanya. Hi havia més de 59 milions de ciutadans convocats a les urnes, per elegir un Parlament que tindrà 630 escons. És una reducció d’un centenar de llocs respecte a la legislatura passada, fruit d’una reforma que afecta especialment els partits minoritaris.