El botí de guerra

Som a Nova York. És el 27 de setembre del 2024. Abans de la reunió al seu despatx de la Trump Tower, el candidat republicà a la presidència, Donald J. Trump, elogia davant els mitjans la seva aliança amb Zelenski, però afegeix: «També tinc una molt bona relació amb Putin», com ja saben. No ha passat una hora. Tots dos tornen a parlar amb la premsa. Trump: «És una llàstima, però aquesta és una guerra que no hauria d’haver passat mai i que la resoldrem. És un trencaclosques complicat. Hi ha massa persones mortes. Massa ciutats boniques [destruïdes]».

Zelenski: «Crec que tenim el punt de vista comú que la guerra d’Ucraïna ha de parar, que Putin no pot guanyar i que Ucraïna s’ha d’imposar». Al cap d’una estona, Zelenski publica a la xarxa X la impressió que ha tingut sobre la trobada. «Ha sigut molt productiva. Li he presentat el nostre pla de victòria i hem revisat a fons la situació a Ucraïna i les conseqüències de la guerra per al nostre poble. S’han discutit molts detalls. Li estic agraït per aquesta reunió. Cal una pau justa».

L’Administració Trump afirma que dins dels «molts detalls» examinats a la Trump Tower hi havia l’exigència del candidat republicà de pactar, si era elegit president, les «reparacions» que havia de pagar Ucraïna als Estats Units.

Llavors Trump parlava de 300.000 milions de dòlars que l’Administració Biden havia aportat a Ucraïna des de l’inici de la invasió russa, un tema que en paral·lel al començament formal de les negociacions a l’Aràbia Saudita ja era objecte de tensió entre Trump i Zelenski.

Abans de Riad, Zelenski no va acceptar la firma del primer esborrany de pacte de les reparacions, amb data 7 de febrer del 2025, que va anar filtrat al diari The Telegraph de Londres. Alhora, Trump ha apuntat que la major part dels diners aportats per l’Administració Biden han «desaparegut». És més, ha emfatitzat, el mateix Zelenski, «admet que la meitat dels diners que li vam enviar han desaparegut».

Pel que sembla, segons The New York Times (NYT), l’equip de Trump es basa per acusar Zelenski en una entrevista que va concedir a l’agència Associated Press en la qual el president d’Ucraïna qüestiona les xifres nord-americanes. «Quan es diu que Ucraïna va rebre 200.000 milions de dòlars per recolzar l’Exèrcit durant la guerra, no és veritat. No sé on han anat a parar tots aquests diners». El que no ha afirmat és que els diners hagin «desaparegut» com ha dit Trump. «O és un malentès o han distorsionat el que ha dit», assenyala el NYT.

L’Administració Biden va aportar a Ucraïna, entre el 24 de febrer del 2022 i el 31 de desembre del 2024, uns 114.200 milions d’euros, als quals s’afegeixen ajudes aprovades que estan en camí per uns 4.840 milions més. Fonts del Congrés nord-americà situen aquestes ajudes en xifres superiors: cinc trams que pugen a 175.000 milions, dels quals s’han gastat 70.000 milions per comprar armes als EUA. Una part de les ajudes és finançament humanitari, però la tallada més important correspon a préstecs que s’han de repagar.

Més contribució europea

Notícies relacionades

Musk assegura que Vox guanyarà les eleccions a Espanya

Netanyahu amenaça de reprendre la campanya militar d’Israel a Gaza

És menys que la quantitat aportada per la Unió Europea: 132.300 milions d’euros, amb compromisos de 115.100 milions d’euros addicionals. El projecte confidencial assenyala que els EUA i Ucraïna formarien un fons unit d’inversions per «assegurar que les parts hostils al conflicte no es beneficiïn de la reconstrucció d’Ucraïna». L’acord cobreix el «valor econòmic associat amb els recursos d’Ucraïna: recursos minerals, petroli, gas, ports i altres infraestructures (segons convingui a cada moment). Aquest acord s’ha de regir per la llei de Nova York sense tenir en compte els principis de conflicte de lleis».

Els EUA obtindran el 50% dels ingressos rebuts per Ucraïna de l’extracció dels seus recursos i també el 50% del valor financer de «totes les noves llicències concedides a tercers» per a la monetització futura d’aquests mateixos recursos. Una de les clàusules permetria als EUA retenir els ingressos fins que Ucraïna reintegri el deute originat en l’esforç de guerra. També estableix que els EUA tindran per a les futures concessions «el dret de veto per a la compra de minerals exportables».