L’era Merz arrenca sota el signe de la desconfiança cap als EUA

Merz va expressar ja la mateixa nit electoral, en l’anomenada ronda dels elefants o tertúlia entre els líders dels partits en disputa, la necessitat que Europa s’"independitzi" dels Estats Units. Europa necessita una veu pròpia en defensa, afirma Merz, per a qui la política de seguretat, el fre a la migració irregular i la reactivació econòmica són les tres prioritats del seu futur govern. Va posar èmfasi en el seu interès a mantenir "unes bones relacions transatlàntiques", puntal de la política exterior alemanya. Però va incidir en les "tensions" existents amb Washington, una cosa insòlita en les relacions entre Berlín i Washington.

Coalició per la via ràpida

Merz es proposa accelerar la formació de la pròxima coalició, previsiblement amb els socialdemòcrates del derrotat Olaf Scholz. És l’única constel·lació que li garantirà la majoria parlamentària que busca i, alhora, mantenir aïllada a la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD). El seu bloc conservador va obtenir un 28,5%, enfront del 20,8% de la dreta radical i el 16,4% dels socialdemòcrates. Per a Merz, els resultats obtinguts impliquen un mandat clar per liderar la següent coalició. Per als ultres, que van doblar els resultats obtinguts el 2021, és un èxit a les urnes històric que no els alliberarà del cordó sanitari i, per tant, els manté fora de qualsevol aliança. Per als socialdemòcrates, és un "resultat amarg", segons Scholz, que continuarà al seu lloc fins a l’elecció del seu successor i no intervindrà en les negociacions de coalició.

Merz vol tenir llest el seu nou govern abans de Setmana Santa . "El món no ens pot esperar", va dir. Europa necessita una Alemanya amb capacitat de lideratge. Fins i tot abans de la prevista sessió constituent del Bundestag, el Parlament, el 24 o el 25 de març, el líder conservador es planteja portar endavant projectes com la reforma del fre al deute. És un instrument constitucional que limita la capacitat d’endeutament i llasta amb això les inversions. La idea de plantejar-ho al Bundestag actual, que formalment continua en actiu, ha partit dels Verdes. En el pròxim Bundestag, la reforçada AfD estaria habilitada per aplicar la minoria de bloqueig juntament amb L’Esquerra. Res indica que la formació esquerrana, que va obtenir un 8,8%, acabi bloquejant una reforma que per prosperar requereix una majoria de dos terços. La seva cúpula ha afirmat que, en cas de plantejar-se, votaran a favor del final de l’instrument. Els màxims defensors del fre al deute són els liberals, que no seran a la pròxima cambra perquè van quedar per sota del llistó mínim del 5%.

El dia després de les eleccions generals acostuma a ser una jornada destinada a valorar els resultats, a temptejar aliances o a retirar-se, en cas de derrota. L’exministre de Finances, el liberal Christian Lindner, va ratificar que deixa la política activa, després del cop patit per la seva formació. I el d’Economia, el verd Robert Habeck va comunicar que no pensa assumir cap nou càrrec en el seu partit i va deixar en l’aire si ocuparà l’escó guanyat per la llista del seu partit. Scholz, en canvi, sí que es convertirà en diputat corrent, d’acord amb el mandat obtingut com a candidat més votat al seu districte de Potsdam. Aquests mandats directes són personals i intransferibles.

L’SPD s’ha desplomat fins al 16,4% dels vots al perdre més d’un terç dels seus suports, i ha passat del 26% al 16% en quatre anys. No obstant, els 120 escons socialdemòcrates són determinants per proporcionar la majoria a Merz, al sumar un total de 328 diputats. Els Verds, que en les enquestes apareixien numèricament com un possible soci de coalició per a la CDU malgrat les grans diferències ideològiques, s’han quedat en l’11,6% i no tenen opcions d’influir en el futur Govern, informa Jose Rico.

Pujada de Die Linke

El gran beneficiari de la caiguda de l’SPD ha sigut Die Linke, partit situat més a l’esquerra fins i tot que els Verds i que ha pujat del 5% al 9%, i així ha barrat el pas a la seva escissió prorussa, l’Aliança Sahra Wagenknecht (BSW), que no ha arribat al 5% dels vots que donen accés al Parlament. Si els liberals i els prorussos haguessin obtingut representació, Merz hauria necessitat un tercer soci per governar.

Notícies relacionades

La UE demana que els europeus s'aprovisionin amb subministraments d'emergència davant una possible guerra o crisi climàtica

Una marxa reivindica la memòria històrica qüestionada per Milei

Amb les 299 circumscripcions escrutades, el bloc conservador (la CDU i el seu soci bavarès de la CSU) aconsegueix un 28,6% dels vots i 208 escons en un Bundestag de 630 diputats. Per la seva banda, AfD ha duplicat els suports que va obtenir fa quatre anys, emportant-se el vot d’un de cada cinc electors (21%). El creixement de les dues formacions va apuntalar un tomb electoral que es tradueix en el fet que el vot a opcions conservadores ha passat del 35% al 49%, és a dir, la meitat dels votants van elegir la papereta de la CDU o d’AfD.

En la ronda de preguntes després dels comicis es va plantejar a Merz si havia sigut felicitat per l’excancellera Angela Merkel, la seva rival històrica entre els conservadors. Merz va dir primer que no, i després, que no li constava, perquè té "centenars" de missatges per llegir.