El ‘ministre de Merkel’ que no va poder sostenir el seu govern de coalició

Fora d’Alemanya, algú pensarà que Olaf Scholz ha tingut una carrera fugaç. Dins del país, la temptació és creure que ha sigut el canceller més efímer de la República Federal d’Alemanya (RFA). Ni una cosa ni l’altra, per molt que la caiguda del Partit Socialdemòcrata (SPD) en les eleccions legislatives el converteixi en rostre de la derrota.

Abans d’assolir la cancelleria, el 2021, Scholz havia sigut ministre de la conservadora Angela Merkel, primer al capdavant de Treball i després a Finances. Entremig va ser alcalde-governador d’Hamburg. El seu únic mandat com a canceller acabarà abans del previst per l’enfonsament del tripartit que va formar amb Els Verds i el Partit Liberal (FDP). Però la marca de la cancelleria més curta la reté el conservador Kurt Georg Kiesinger (1966-1969), que no va arribar als tres anys de mandat.

Scholz va mantenir fins a l’últim moment de la campanya que lluitava per la reelecció. Es remetia a la seva victòria contra pronòstic el 2021 davant el conservador Armin Laschet. Llavors va aconseguir un ascens que mesos abans pocs creien possible i des de la seva posició de vicecanceller en l’última coalició de Merkel. Va tornar amb això el somriure a la socialdemocràcia, 16 anys després de la derrota de Gerhard Schröder. Es va col·locar al capdavant d’una coalició arriscada i amb els liberals comportant-se com sabotejadors interns.

Tres anys i uns mesos després, ha acceptat sense embuts la seva derrota i va felicitar el guanyador, el conservador Friedrich Merz, tan bon punt les televisions públiques van difondre els primers resultats. Amb el rostre abatut, però serè. A Scholz se’l defineix com un líder anodí i fred, amb l’encant d’un robot i que continua llegint els seus discursos del teleprompter. També se li atribueixen pocs dots de lideratge i menys encara per reconduir els dissensos. Com a titular de Finances va aconseguir flexibilitzar la fèrria línia de l’austeritat característica de Merkel en plena pandèmia. Com a canceller no ha aconseguit doblegar les ànsies liberals per contenir la despesa pública.

Dues taques

Notícies relacionades

Musk assegura que Vox guanyarà les eleccions a Espanya

Netanyahu amenaça de reprendre la campanya militar d’Israel a Gaza

Va arribar a Finances des de la posició d’alcalde-governador d’Hamburg, etapa que va deixar dues taques al seu expedient: els disturbis de la cimera del G-20 a la seva ciutat, el 2017, i l’escàndol Wirecard, la companyia de pagaments electrònics que va falsejar balanços sense que Finances ho evités. La seva sang freda el va ajudar a esquivar els dos esculls.

Amb el temps s’ha desprès, tot i que no completament, de l’estigma d’afí a Schröder, una figura que s’ha convertit en una pedra a la sabata per a la socialdemocràcia alemanya per la seva aliança d’interessos amb Putin. Nascut el 1959 a Osnabrück (nord-oest), va ser un líder juvenil esquerrà i amb una frondosa cabellera arrissada. Però el seu enlairament va discórrer a l’ombra de Schröder. Va ser secretari general del SPD entre 2002 a 2004 i va recolzar les dures retallades socials que van portar al partit al caire de l’esquinç intern. Està casat amb la seva correligionària Britta Ernst des del 1998, que va ser ministra de Joventut i Esport a Brandenburg.